Selecciona Edició
Connecta’t
Selecciona Edició
Mida de la lletra
Eleccions municipals

Trias: “No sé per què l’ANC ens pressiona amb el sobiranisme, és ridícul”

Entrevista al candidat de CiU a Barcelona, Xavier Trias, que considera que Ada Colau “s’ha halat els d’Iniciativa”

El candidat de CiU a l'alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, a la plaça Sant Jaume.
El candidat de CiU a l'alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, a la plaça Sant Jaume.

Xavier Trias (Barcelona, 1946) s’enfronta a la reelecció com a alcalde de Barcelona per CiU i a la irrupció de l’activista Ada Colau com a principal rival. Presumeix d’haver aconseguit que la capital catalana sigui “punta de llança de la sortida crisi” amb un atur del 15%, inferior a la mitjana catalana. La seva recepta és “feina, feina i feina”, promet que crearà 100.000 llocs de treball i deixa el discurs sobiranista en segon terme.

Pregunta. Barcelona pot presumir de molt bons números i de fer superàvit, però les diferències de renda creixen. Seguirà sense gastar-se’l, com li retreu l’oposició?

Resposta. La gent diu mentida. Quan nosaltres vam entrar a l’Ajuntament vam trobar 800 milions de dèficit, si no féssim superàvit tindríem un deute insuportable i arruïnaríem la ciutat. El que hem fet ha estat compensar el dèficit que va fer aquesta gent i fer estalvi brut per invertir 400-450 milions d’euros cada any.

P. La gent li retreu que hagi transformat el Port Vell en una marina de luxe o que hagi reformat la Diagonal o el passeig de Gràcia. Era urgent, tal com estan els barris de la perifèria?

R. És que també hem transformat la perifèria. Hem invertit més a Trinitat Nova que a la Diagonal. La mitjana d’inversió a la ciutat és de mil euros per càpita i a Trinitat n’hem invertit 4.000 i, on menys, a Sarrià-Sant Gervasi. Invertim en transformacions urbanes que milloren la vida de la gent. Sobre la marina del Port Vell no hem gastat ni un duro, és una operació privada i dissenyada abans que entréssim a governar nosaltres.

P. El seu mandat suma diverses decisions posposades que haurà de gestionar el proper alcalde: Can Vies, comerços emblemàtics, bicis fora les voreres... Es pot interpretar com a falta de decisió política?

R. Són qüestions que hem hagut de posposar 18 mesos perquè no tenim majoria. Pel que fa a Can Vies, vaig prendre una decisió sobre un tema en el qual els que havien de prendre una decisió durant molts anys no ho van fer, els tribunals van dir que s’havia d’enderrocar i la vam complir. El futur de Can Vies l’hem de decidir lligat a com es desenvolupa urbanísticament la zona: teòricament va a terra perquè hi ha d’haver rampes per pujar als jardins del calaix [que cobreix les vies del tren]. Però estem disposats a parlar amb els veïns i decidir entre tots.

P. Els Serveis Socials li han demanat que, a més d’ajuts, es faci prevenció per redistribuir la riquesa. Ho farà?

R. No és que ens ho demani Serveis Socials, ens ho demanen els veïns. Ajudar la gent que està en perill de marginació ho hem de fer, però el que hem d’evitar és que hi arribin. I això és del que em queixo: com pot ser que s’hi hagi arribat? Què es va fer quan semblava que la riquesa mai acabaria? Hem de promoure la creació de llocs de treball, habitatge de lloguer a preu assequible propietat de l’Ajuntament i invertir en educació.

P. L’única persona que promociona en una llista amb 21 noms repetits és Antoni Vives, que ha estat polèmic per la gestió de la reforma del Port Vell...

R. [Interromp] No és polèmic per la gestió del Port Vell. Això és mentida, l’Oficina Antifrau ha dit que ho arxivava completament perquè no hi havia cap motiu. Antoni Vives és un senyor imaginatiu, explosiu i és una persona extraordinària i gràcies a ell i el seu equip impulsem un model d’urbanisme que marca un abans i un després. I això hi ha gent que no ho suporta, però mala sort.

P. La seva promoció es pot interpretar en clau successòria?

R. No, té clau de suport als cinc tinents d’alcalde que han governat els últims quatre anys. És en clau de premi per la feina que han fet en un moment molt difícil: sense Jocs Olímpics, ni cap invent, ni els Fons Zapatero.

P. Sobre el turisme i la seva gestió, què cal fer amb els apartaments?

R. Posar-hi ordre. Tenim una idea molt clara, han d’estar en edificis verticals, en alguns llocs n’hi ha d’haver pocs, hem fet una moratòria, unes normes i les aplicarem: s’ha acabat la broma. I qui faci trampa, el perseguirem; i si l’enxampem, fora. A la Barceloneta hem pentinat tots els pisos dues o tres vegades i continuarem fent-ho.

P. Es pot comprometre a assegurar que una atracció com les bateries del Carmel no serà de pagament?

R. No, home, no! Formaran part del parc dels Tres Turons, estabilitzant les cases que hi ha i farem el parc i una zona perquè la gent gaudeixi de la ciutat en un espai espectacular. Als turistes els pot interessar relativament però qui en gaudirà és la gent de l’entorn.

P. Quant a mobilitat, la política passarà per pacificar o hi haurà un gest decidit restrictiu amb els cotxes?

R. El que estem fent, en totes les obres guanyem un 40% d’espai per al vianant.

P. Els nous partits canalitzen el malestar, i les enquestes els donen molt de creixement. El malestar és molt gran, doncs?

R. Hi ha un moviment d’un conjunt de gent que és capaç d’absorbir el descontent. Afecta més uns que d'altres. La senyora Ada Colau s’ha halat els d’Iniciativa. Iniciativa ha desaparegut, ells diuen que no, però jo no els veig, no surten. La senyora Colau pot fer un forat molt gros també als socialistes i Ciutadans crec que fa un forat important al PP. És veritat que tots els partits grans i històrics han tingut crisis, hem de ser conscients que segons quines situacions no han afavorit segons quines credibilitats. Però jo parteixo de la base que les municipals són diferents i la gent vota persones.

P. Aquestes eleccions també es llegeixen en clau nacionalista.

R. Tenim una situació nacional d’incomoditat a Catalunya, molta gent que diu que no hauria de dependre de l’Estat, però en les municipals hi ha una eina fonamental, l’Ajuntament, per resoldre les necessitats de la gent.

P. Presumeix d’haver pactat amb tothom i d’estar disposat a fer-ho...

R. El pacte més important que he fet mai va ser aprovar el Servei Català de la Salut estant amb majoria absoluta amb Iniciativa. I aquest mandat hem tingut pactes esporàdics, no estables. Ara seria bo tenir un pacte estable pel que necessita la ciutat.

P. Tothom també inclou el PP i Ciutadans?

R. Tothom és tothom i una cosa és governar i, l’altra, pactes concrets. Jo vaig oferir entrar al govern al PSC i no va voler. Es va oferir el PP i no vaig voler jo. Però he de reconèixer que el PP s’ha portat molt bé amb nosaltres i ha facilitat inversions. ERC també ha col·laborat. I finalment el PSC m’ha aprovat els pressupostos del 2015. El que m’agradaria és aconseguir un pacte estable, que la gent es mulli, perquè dóna credibilitat.

P. I el seu partit entendria que pactés amb qui ha instigat una querella contra el president de la Generalitat?

R. Depèn de què pactis. He aprovat inversions amb el PP, però la gent no entendria que el PP entrés al govern amb l’actitud que té.

P. Va signar el manifest de l'ANC la tarda d’inici de campanya. Per què ho va fer tan discretament?

R. Això ja em comença a molestar, no he de demostrar el que faig, als mateixos de l’ANC els dic que no sé per què ens creen aquestes situacions de pressió, és ridícul que ens pressionin. Si es pretén que molta gent doni suport a una línia d’actuació clara envers el procés, la manera bona no és anar pressionant sinó com aconseguim que molta gent s’hi apunti, perquè no tothom és independentista. La gent de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) em diu: ‘Hi heu d’entrar’. I jo sempre els dic: “No, el que hem de procurar és que si es fa la votació, a la ciutat de Barcelona surti bé. El que hem de fer és no fer el ridícul, jo com a alcalde tinc la responsabilitat de no fer-lo”.

P. Però el document que ha firmat és contundent, admet la possibilitat que la Generalitat sigui intervinguda...

R. Bé... és un document fet per l’ANC.

P. Creu que cal arribar a aquest extrems?

R. El millor seria no arribar-hi, però vés a saber a quins extrems arribarem. A mi si m’expliquen segons quines actitud de Madrid no les diria mai, el que va dir Wert... Em costa d’entendre que no li estirin les orelles i que digui tantes ximpleries i no el destitueixin o el president digui que s’ha equivocat.

P. Tornant al caràcter de primàries de les eleccions, vostè va dir que no li convé. Li fa por perdre vots als barris on pot mossegar el PP?

R. No és por de perdre vots, és que jo vull explicar el que he fet després de quatre anys governant. Jo no defujo les altres històries però és ridícul no parlar de Barcelona.

P. S’ha plantejat si esgotaria el mandat si no fos alcalde?

R. No. Encara no m’ho havia preguntat ningú. Pretenc ser alcalde i m’hi estaré quatre anys més per complir amb les meves obligacions. Els meus ja saben que vaig dir que hi estaria vuit anys, però m’està agradant...

Aferrat a la cadira

WALTER OPPENHEIMER

Quan arriba, Xavier Trias ja sap com es posarà per al fotògraf: es col·loca de seguida darrere de la cadira, aferrant-s’hi gairebé amb feresa, amb les mans a les empunyadures de la poltrona que simbolitza el poder. “Sembla que porti un vaixell”, diu de broma l'alcaldable de CiU. La seva postura pot ser el símbol de la seva determinació de seguir en el timó municipal. O potser un detall una mica més prosaic, una manera de dissimular el pas del temps.

A prop dels 69 anys, l'alcalde sortint de Barcelona no és un nen, encara que les seves característiques ulleres de color carbassa li donen un punt de modernitat ben explotat en la seva campanya.

L'hora i el dia triats per fer la foto no són del gust del fotògraf: divendres a les 6.30 de la tarda. És dia de noces a l’Ajuntament i els convidats es passen una bona estona davant del Consistori felicitant els nuvis després de l'enllaç, endarrerint i dificultant la sessió fotogràfica.

Trias ha celebrat molts casaments “però avui no: va per torns i avui no em toca”. aclareix. Potser l'elecció de la cita també tingui un cert simbolisme: les enquestes auguren un vot molt fragmentat i necessitarà una parella, o fins i tot practicar la poligàmia, si vol seguir sent alcalde.

Acabada la sessió, s'apropa a saludar un manifestant que des de fa anys va cada divendres a la plaça Sant Jaume per demanar la prohibició dels correbous. “Sort, sort, sort, que vagi bé”, l’acomiada l'home amb expressivitat i molt d’afecte. L'alcalde acaba de guanyar un vot. “Em penso que ja el tenia guanyat”, puntualitza ell.

MÉS INFORMACIÓ