Selecciona Edició
Connecta’t

Més moral que l’Alcoià

En un míting al Centre Moral de Gràcia, Trias no va dir ni una paraula sobre la prohibició de les estelades als edificis públics

Al fons de l'escenari, el decorat pintat amb els símbols fàl·lics de la ciutat: Colom, la Sagrada Família, l'hotel Vela, la torre Mapfre i la seva veïna, les quatre columnes de Montjuïc..., tot el que s'aixeca a Barcelona. No hi són –no són de Barcelona les tres xemeneies de la Fecsa. Això és als afores, això és el treball i no la ciutat convergent que dibuixen els cartells electorals. A més, qualsevol dia d'aquests les tiraran a terra i de desagraïts, icona obrera, el món n'és ple. En lletres grans, el lema: "Trias, l'alcalde de tots". (Durant la campanya del 2011, que el va portar a l'alcaldia, l'eslògan era: "Trias, l'alcalde de les persones". Qualsevol frase sensible, menys l'alcalde de Barcelona).

La tarda de dijous, el dia que lliuraven les criades (les empleades de la llar, ja ni això), Xavier Trias va fer un míting al Centre Moral de Gràcia i així es va erigir l'alcalde en el centre moral de Barcelona. I quina és la icona d'aquesta moralitat convergent que representa l'alcalde? Unes ulleres. És cert que les ulleres estan plenes de contingut ètic i moral. A Papillon les portava Dustin Hoffman, un falsificador, sí, però, sobretot, un home fràgil i amb talent.

A La gran evasió surt un altre falsificador miop, un altre home fràgil, que necessita protecció en el món (i com que no en té al final es queda cec). Falsificar és crear realitats alternatives, una cosa semblat a prometre-les. Les ulleres de Trias, no les que utilitza, sinó les que s'han convertit en el símbol de la seva campanya, són una muntura sense vidres, és a dir, com una ciutat a la qual li han trencat els aparadors. Hi ha dues maneres de portar ulleres a la vida, a l'estil Woody Allen i a l'estil Elton John. Trias ha triat la primera, potser perquè Barcelona ja té pel·lícula de Woody Allen i d'aquesta manera és una mica Manhattan, entre el Hudson del Besòs i l'East River del Llobregat. Les ulleres són el símbol d'una ètica que costa la vida i per això hi ha les ulleres trencades d'Allende a l'escultura que hi ha davant el palau de la Moneda de Santiago de Xile, les ulleres gegants de Mandela en un passeig de Ciutat del Cap, i les ulleres del dibuixant, les ulleres trossejades del Charlie Hebdo que van recórrer la marxa republicana pels carrers de París.

La mitjana d'edat estava a prop de l'edat mitjana, limítrofa amb la moderna i amb indicis de contemporània

La tarda de dijous, al Centre Moral i Instructiu de Gràcia, la gent de Trias portava a la solapa el pin de les seves ulleres i feia pensar que Barcelona és això, una ciutat que somia assemblar-se a Mandela, que ha trobat el seu destí tràgic en un altre 11 de setembre i que mai no s'ha atrevit a tenir un bulevard Voltaire. Però les ulleres de Trias, aquí, en ple i gentrificat barri de Gràcia, cosa que han recordat en el fons és que som una ciutat de modernets amb ulleres de pasta.

Trias va parlar una hora. La primera mitja hora ho va fer assegut amb diversos representants veïnals. Com que unes butaques eren de color blanc campanya i unes altres taronja campanya, semblava que les hi haguessin demanat prestades a uns veïns del PP i de C's, respectivament. L'acte el va presentar la regidora del districte, Maite Fandos, que va explicar que, abans de guanyar l'alcaldia el seu partit, a Gràcia hi havia dues escoles bressol que es deien Jaén i Neptú, però que ara ja es diuen Caspolino i Enxaneta. En la segona mitja hora, Xavier Trias es va dirigir al públic des del faristol de conferenciant. La sala, que era la del teatre del Centre Moral, estava plena. La mitjana d'edat estava a prop de l'edat mitjana, limítrofa amb la moderna i amb indicis de contemporània. El més semblant a un míting convergent és un congrés de cardiòlegs. Hi ha molt cor, però cadascú a la seva cadira.

L'alcalde va arribar sense corbata, amb un vestit blau Convergència, la jaqueta descordada i la camisa blanca i va parlar amb un peu recolzat al mateix faristol. El primer que va dir als assistents va ser que cada any venia aquí a veure els Pastorets, i a continuació va suggerir al ministre Wert que dimitís (però no va dir res sobre l'ordre de la Junta Electoral de retirar les estelades dels edificis públics, notícia que s'havia conegut la mateixa tarda), i més endavant va assegurar que Barcelona, com a capital de Catalunya, estava molt compromesa amb el procés nacional: “No sé què hagués passat si l'alcalde no hagués estat de Convergència i Unió”. Va celebrar la gran implantació que està tenint a Catalunya la indústria del motor (encara que ben vist, potser en això estiguem més prop de les ITV que de Detroit). I va acabar venent país, benestar i tecnologia d'avantguarda, en un país d'humiliats i ofesos, on els malalts porten pròtesis caducades, la gent es mor a la UCI després de 22 mesos en llista d'espera i continua la vaga dels subcontractats de Movistar/Telefónica.