Selecciona Edició
Connecta’t
Qui mana a Internet?

Silicon Valley, la terra del demà

A Silicon Valley està sorgint una nova elit d'enginyers i pensadors que no només vol decidir el que consumim, sinó també com vivim. Pretenen canviar el món i no pensen acceptar les regles tradicionals. Els hem d'aturar?

D'esquerra a dreta: Sebastian Thrun (Google), Travis Kalanick (Uber), Ray Kurzweil (Google), Sergey Brin (Google), Marissa Mayer (Yahoo), Peter Thiel (Pay Pal -Thiel), Tim Cook (Apple), Joe Gebbia (Airbnb).
D'esquerra a dreta: Sebastian Thrun (Google), Travis Kalanick (Uber), Ray Kurzweil (Google), Sergey Brin (Google), Marissa Mayer (Yahoo), Peter Thiel (Pay Pal -Thiel), Tim Cook (Apple), Joe Gebbia (Airbnb).

Si s'ha de jutjar per tot el que se'n sent dir, Travis Kalanick, fundador i cap d'Uber, sembla un cabró. Insulta públicament els seus competidors i es riu dels seus clients a Twitter. Als polítics els considera uns incompetents. Kalanick dóna a entendre que a ell li resulta tan fàcil endur-se les dones al llit com a d'altres trucar a un taxi. A les protestes dels seus conductors per les males retribucions respon vaticinant que, de totes maneres, en el futur seran substituïts per ordinadors.

A Uber amb cinc anys n'ha tingut prou per expandir-se des de San Francisco a més de 50 països, malgrat les resistències (a Espanya el seu servei està suspès). És un producte excel·lent. Gairebé a tot el món, no només és més barat, sinó millor que qualsevol taxi. En el fons, podria ser igual com fos el cap, però en aquest cas la cosa no és tan senzilla, ja que l'empresa és un reflex del seu fundador: agressiva, desaprensiva i exageradament ambiciosa. Quan la ciutat de Portland (EUA) va prohibir Uber perquè incomplia la legislació, a Kalanick li va ser igual i va tirar endavant els plans que tenia. El cap de l'autoritat del transport de la ciutat no se'n sabia avenir “Es pensen que poden presentar-se aquí i infringir la llei. És increïble. Segons sembla, es creuen Déu”. L'oposició és similar en moltes altres ciutats en les quals Uber fa cas omís de les decisions dels tribunals. Però per Kalanick tot això no són més que batalletes en una guerra de conquesta molt més important: convertir-se en un gegant de la mobilitat que transporti persones i mercaderies, a qualsevol lloc, simplement pitjant una tecla i a preus econòmics.

Uber no és l'única empresa a la recerca de la conquesta planetària. Així és com pensen totes: Google i Facebook, Apple i Airbnb, els altres gegants digitals i milers d'empreses petites que segueixen el seu exemple. La seva meta és el món sencer. Tenen la vista posada en objectius molt realistes. Tot això és possible gràcies a la combinació de dos elements amb un impacte sense precedents en la història de l'economia: globalització i digitalització.

El progrés tecnològic ha estat vertiginós. El que està en marxa és una transformació social de la qual, al final, ningú podrà sostreure's; una revolució comparable amb la industrialització del segle XIX, només que ara tot passa molt més de pressa. El nou govern mundial té la caserna general a Silicon Valley. Són fundadors i directius d'empreses com Serguey Brin, de Google, Tim Cook, d'Apple, i Mark Zuckerberg, de Facebook, i arribistes com Travis Kalanick, d'Uber, i Joe Gebbia, d'Airbnb. També inversors de capital de risc que van repartint milions, a més d'incomptables programadors, genis de la informàtica i enginyers.

Entre els nous amos de l'univers i els seus predecessors de Wall Street hi ha una diferència fonamental: per als primers, el més important no són els diners. No en tenen prou amb el poder que dóna la riquesa. No volen dictar simplement el que consumim, sinó també com vivim. No volen conquerir només un sector, sinó tots. No es dirigeixen cap al futur amb pas vacil·lant, sinó que són ideòlegs amb una agenda ben clara. La religió dels senyors de Wall Street eren els diners. La fe dels nous dirigents va molt més enllà. La impulsa una idea. És la fe en una missió.

Els visionaris de Silicon Valley pretenen curar la humanitat. Creuen en un futur millor gràcies a la tecnologia de la mateixa manera que un hinduista convençut creu en la reencarnació. Estan convençuts que treballen pel bé de la humanitat. Però no els agrada que la gent s'hi fiqui. Avorreixen la política i consideren que la regulació no només és un obstacle, sinó un anacronisme. Si aquest nou món meravellós es veu interceptat per valors socials tals com l'esfera privada o la protecció de dades, és que calen valors nous. Troben les arrels de la seva tasca de portar la felicitat a la humanitat en la contracultura dels anys seixanta que ja va influir a Steve Jobs. La seva visió del món es guia per idees llibertàries en la tradició de pensadors radicals com Noam Chomsky, Ayn Rand i Friedrick Hayek.

Hem de llançar-nos contra aquests nous conqueridors del món? I encara una altra cosa: el de Silicon Valley és un món masculí. Les directives com Marissa Mayer, presidenta de Yahoo, en són l'excepció; algunes empreses emergents no contracten dones, a les emprenedores els costa molt més aconseguir inversors. Les visionis globals poden ser unilaterals?

Una cosa és segura. En els propers anys es produirà un debat mundial sobre com regular l'univers digital. Qui vulgui contribuir a dissenyar aquest futur hauria de conèixer a fons Silicon Valley i els seus líders. Quatre trobades amb destacats gurus obren una finestra a aquest univers.

Ray Kurzweil, el profeta

En general s'admet que Ray Kurzweil és un geni. És director d'enginyeria de Google, ha rebut 10 doctorats honoris causa, va inventar l'escàner de llit pla i el primer sintetitzador de veu, i té diverses dotzenes de patents. Kurzweil dedica la seva vida a reflexionar sobre la tecnologia, i fa uns quants anys va concloure que el 2019 els ordinadors podran fer el mateix que els éssers humans, només que millor. Té 67 anys, però és tan àgil i té tanta energia com si en tingués 35. Cada dia pren 150 pastilles entre vitamines, minerals i enzims, i s'injecta dubtosos complements dietètics. La seva meta és resistir fins que la tecnologia estigui en condicions de perllongar la vida humana. No té cap dubte que aquest moment no és lluny. Al cap i a la fi, Google i una altra dotzena d'empreses ja estan treballant a tota màquina per aturar l'envelliment i derrotar el càncer.

La religió de Wall Street eren els diners. La fe dels nous dirigents va molt més enllà

La fe radical en el progrés ha estat sempre el tret distintiu de Silicon Valley, des que, fa 50 anys, els seus enginyers comencessin a fabricar els primers microxips. Ja fa més d'una dècada, Kurzweil va sintetitzar aquest optimisme tecnològic en un únic concepte: singularitat. El terme fa referència al futur en el qual els éssers humans i les màquines s'assemblaran tant que la humanitat serà catapultada en un instant al següent estadi de civilització. Serà una espècie de reacció en cadena provocada per l'acceleració mútua de diverses tecnologies que, de cop, faran possible el que fins llavors només existia en les novel·les de ciència ficció: màquines intel·ligents, la prolongació de la vida, hologrames tridimensionals. Serà una espècie de nou big bang digital. “El canvi tecnològic serà tan ràpid que la vida humana es transformarà irrevocablement”, diu Kurzweil en el seu llibre La singularitat és a prop.

Com més s'imposa la digitalització, menys desorbitada sona la idea de la singularitat. La potència de computació i les capacitats de les màquines augmenten acceleradament. La raó radica en el desenvolupament humà. Els últims 100.000 anys d'història han transcorregut a escala local i a un ritme lineal. Ara, el desenvolupament de la civilització segueix un curs global i exponencial. Fa sis anys, Kurzweil, juntament amb uns quants col·laboradors i amb una injecció de fons de Google, va fundar la Universitat de la Singularitat, la funció de la qual és ensenyar els directius i els emprenedors a deixar de pensar de forma lineal. L'objectiu que s'inculca als participants en els cursos, que duren diversos mesos, és muntar un negoci que, en deu anys, arribi a mil milions de persones.

Sebastian Thrun, l'enginyer

En els últims anys, cap altra empresa ha desenvolupat tants projectes representatius de les oportunitats i els riscos d'aquest nou món de ciència-ficció com Google: el cotxe autònom, les ulleres de realitat augmentada, unes lents de contacte que mesuren el nivell de glucosa a la sang. Tots aquests invents procedeixen d'un únic laboratori, anomenat Google X, fundat per Sebastian Thrun, un informàtic alemany. Thrun és l'home de confiança de Larry Page, president de Google. Segons les seves paraules, “la singularitat ja és aquí”. No creu que les màquines substitueixin totes les persones, però sí moltes. Prou com perquè hàgim de tornar a plantejar-nos com aprenem, com treballem i fins i tot com organitzem els nostres governs. “Una persona amb el sistema correcte és tan eficaç com cent persones fins fa poc”. Podrien desaparèixer cada vegada més llocs de treball, substituïts per programes informàtics, un procés que, en la seva opinió, ja és imparable.

Des que era jove, a Thrun li interessen el cervell i la intel·ligència humans. Per això es va fer especialista en robòtica. “Qui intenta aconseguir que un robot sigui intel·ligent desenvolupa un gran respecte per la magnitud de la intel·ligència humana”. A Silicon Valley és, als seus 47 anys, una autoritat, un model per a tothom.

Ara passa la major part del temps a la seva pròpia empresa, Udacity, que té per objectiu revolucionar l'ensenyament. Ofereix els anomenats cursos massius oberts en línia, programes de formació i títols per Internet a gran escala. Per què precisament l'ensenyament? “M'agradaria canviar la societat, i això m'ha fet preguntar-me com puc maximitzar la meva influència positiva al món”, diu .

Thrun considera que la gent que treballa a Silicon Valley és arrogant i humil alhora. Arrogant “perquè afirmem que podem canviar el món”. Humil “perquè admetem que no sabem exactament com fer-ho, sinó que, senzillament, anem provant”. “No crec en els plans ni en les prediccions precises sobre el desenvolupament d'alguna cosa”, declara Thrun. “Crec en les fites ambicioses, en les missions”. Udacity aspira a aconseguir els 1.000 titulats diaris. “No sé quan ho aconseguirem, ni tampoc com ho farem, però podem intentar treballar cada dia tant i a tanta velocitat com sigui possible”.

En aquesta visió del món, la política és el gran enemic, ja que és un obstacle al desenvolupament. Thrun considera provat que “les regles es dicten per consolidar les estructures existents. Nosaltres intentem eludir-les”. Considera que Uber és el millor exemple de com es posen obstacles a les idees noves. Quan se li pregunta si coneix Kalanick, respon, “Naturalment. Tots ens coneixem bé”. L'Estat, l'Administració, també són, en últim terme, un sistema que cal reinventar? “Per descomptat,”, manifesta Thrun. En algun moment caldria asseure's i reflexionar com es podria governar d'una manera més eficaç i veritablement democràtica.

Peter Thiel, l'ideòleg

A Silicon Valley, recalca Peter Thiel, les idees llibertàries constitueixen “un corrent bastant estès”. Fins i tot es podria dir que dominant. Thiel n'és el representant més prominent. És una de les figures centrals de l'univers digital, intel·ligent i polèmic, visionari i ideòleg cap, un fenomen excepcional fins i tot dins de la reduïda camarilla dels multimilionaris gegants de la tecnologia.

Al final dels anys noranta, Thiel, juntament amb altres col·laboradors, va fundar PayPal, el servei de pagament per Internet. Aquesta va ser la primera vegada que es va fer ric. Va fundar una societat d'inversió, es va jugar els diners a contra corrent i els milions van tornar a fluir. Més tard, va ser el primer a donar diners a Mark Zuckerberg per l'empresa que acabava de crear; 500.000 dòlars a canvi del 10% de Facebook. Thiel es va fer ric per tercera vegada. Ara reparteix centenars de milions de dòlars entre joves empreses de nova creació, és un dels inversors de capital de risc més influents i els seus diners es cobegen tant com el seu consell.

Creuen que treballen pel bé de la humanitat, però no els agrada que la gent s'hi fiqui

L'elit tecnològica ha creat una filosofia política a mesura que encaixa amb els seus objectius. La seva màxima és benestar i satisfacció per a tothom mitjançant la màxima autonomia i el mínim Estat possible. El 2009, Thiel va publicar l'assaig L'educació d'un llibertari. Hi assegura: “Som en una carrera a vida o mort entre la política i la tecnologia”. El destí de la humanitat podria dependre en últim terme d'una sola persona que construeixi una “maquinària de la llibertat” que asseguri que el món serà del capitalisme.

Thiel és originari d'Alemanya. Va néixer a Sprendlingen, prop de Frankfurt, però se'n va anar del país quan tenia un any. El seu pare, enginyer químic, va recórrer el món amb la família. Van passar per Sud-àfrica i Namíbia, i per fi van aterrar en una petita ciutat propera a San Francisco. A l'adolescència, Thiel era un geni dels escacs i va devorar incomptables vegades El senyor dels anells, la bíblia del gènere fantàstic. Encara avui dóna als seus fons d'inversió els noms de llocs i personatges del llibre favorit de la seva joventut.

La caserna general de Thiel Capital té la seu al presidi de San Francisco, una base militar fundada pels espanyols. Les oficines estan envoltades d'eucaliptus i palmeres. Al pis baix, a la zona de l'entrada, hi ha una estàtua de Darth Vader, el personatge cinematogràfic. A Silicon Valley la decoració de les oficines sempre és moderna i juvenil, però Thiel la prefereix elegant i distingida. Amb orquídies, la biblioteca i els mobles de disseny, s'assembla a un dels grans bufets d'advocats de Nova York.

El mateix Thiel es presenta amb senzillesa. Porta una samarreta grisa de coll de punta i calçat esportiu car. Per a una ocasió així no triaria mai un vestit. Segons la seva opinió, els empresaris empolainats són només venedors que intenten dissimular les debilitats del seu producte.

Thiel no entén que tothom segueixi concentrat exclusivament en Internet. Els telèfons intel·ligents i les xarxes socials estan molt bé, però s'han “concebut amb una mentalitat massa limitada”. Es pregunta què ha passat amb “els somnis veritablement grans” dels anys cinquanta i seixanta, quan encara es parlava de “ciutats subaqüàtiques” i del “transport supersònic”.

Creu que hauríem de recuperar visions molt més bàsiques i esforçar-nos al màxim per aconseguir un futur “de ruptures radicals” amb “fonts d'energia netes” i “deserts que es puguin transformar en paisatges fèrtils”. Per ell hi ha una raó evident de per què els ordinadors i els programes informàtics han experimentat tants avenços: aquest món està lliure en gran mesura de regulacions restrictives. Una situació totalment diferent de la del “món dels àtoms”, al qual pertanyen, per exemple, la medicina i el transport, que està regulat estrictament, “i per això costa tant progressar en aquest terreny”.

Existeixen projectes extrems d'oficines en creuers ancorats en aigües internacionals, i uns altres encara més extrems de fundar ja autèntiques ciutats flotants en illes artificials que constitueixin nacions tecnològiques. Thiel hi ha donat mig milió de dòlars.

Tot això té molt a veure amb un corrent de fons infravalorat que ha deixat petjada a Silicon Valley més que qualsevol altra cosa: la contracultura dels anys seixanta i el profund arrelament del moviment hippy a San Francisco. Temps enrere, Steve Jobs va viure en una comuna. Steve Woniak, cofundador d'Apple juntament amb ell, ho va subratllar de nou fa poc en una entrevista en televisió: “La contracultura va significar molt per mi. Sempre vaig voler participar en una revolució. Els ordinadors eren només per als rics, i jo els hi volia prendre”.

En els últims 20 anys, d'aquest estrany poti-poti d'utopies new age, ultracapitalisme i ideals nord-americans primitius d'autodeterminació individual ha sorgit una ideologia pròpia, la “ideologia californiana”. El terme el van encunyar dos teòrics dels mitjans de comunicació en un assaig ja a mitjan anys noranta. Els autors es preguntaven què se n'havia fet de l'esperit lliure dels hippies i de l'esforç emprenedor dels yuppies”. La teoria es va concebre com una crítica cultural, però, en lloc d'això, Silicon Valley s'ha apropiat de la idea d'una ideologia peculiar particular, símbol de la seva posició privilegiada com a moviment per al progrés de la humanitat.

“Fa temps que no reflexionem sobre les qüestions correctes”, assenyala Thiel. “Què ha de passar perquè el món es converteixi en un lloc millor?”

Ha escrit un llibre amb la finalitat d'ajudar els nous emprenedors a trobar les resposta justes. El subtítol és Com inventar el futur. La seva tesi fonamental és que els monopolis són bons, fins i tot desitjables. En paraules de Thiel, “els monopolis creatius fan possible que apareguin nous productes beneficiosos per a tothom. La competència suposa que no hi haurà beneficis per a ningú”. Thiel sap que els monopolis “tenen mala fama”, però es deu únicament al fet que “la competència és una ideologia”.

En conseqüència, el seu consell més important pels que estan creant empreses és que busquin un mercat que puguin dominar, construeixin un monopoli i intentin conservar-lo tant de temps com sigui possible.

Joe Gebbia, el conqueridor

Airbnb s'ha proposat revolucionar el turisme i posar en un compromís tot el sector hoteler i s'ha convertit en un dels nous conqueridors del món digital, amb els sabuts símptomes concomitants: la vella indústria està commocionada, i la política, indignada. Airbnb ofereix passar la nit en domicilis privats. De vegades és només una habitació, i de vegades una casa sencera. La demanda és tan enorme que està alterant el turisme a tot el planeta.

“Som a 190 països i a 34.000 ciutats. Només aquesta nit tenim 400.000 hostes, cada minut es reserven 277 nits...” Joe Gebbia s'interromp i somriu. Potser ni ell mateix es pot creure del tot aquestes xifres. Com ha pogut passar una cosa així en només un parell d'anys? Gebbia és un dels tres fundadors d'Airbnb. En la visió del futur de Gebbia, Airbnb no ha d'oferir només allotjaments, sinó que ha de possibilitar que els clients “se submergeixin a fons en el viatge”. El jove de 33 anys vol fer de la seva empresa “el lloc més creatiu del món”.

Per aconseguir-ho cal un pla, una actitud mental adequada, i per a això Gebbia se serveix de la fórmula de l'anomenat design thinking. Es tracta d'una manera de pensar que es troba pertot arreu. Quan era adolescent, Gebbia ja somiava en Silicon Valley, però no volia ser informàtic i va anar a l'Escola de Disseny de Rhode Island per aprendre design thinking. “Bàsicament es tracta de pensar igual que la persona que utilitzarà la teva idea”, aclareix. Durant els primers mesos després de l'arrencada de l'activitat d'Airbnb, els seus tres fundadors acostumaven a passar la nit amb els seus primers clients, repassant amb ells el funcionament de la web. “Érem dins dels seus caps”, explica Gebbia.

L'objectiu d'Airbnb no és ser una empresa convencional, sinó un moviment. La seva funció és aplanar el camí cap a un model econòmic millor per al món, més just i més eficient. Pot semblar que aplicar els principis socioeconòmics al model de negoci és un vernís decoratiu, un esquer. I pot ser que sigui així. Gebbia és conscient que hi ha desconfiança. “Hem crescut amb el convenciment que el millor que es pot fer amb la pròpia vida és fer la vida millor per als altres”, diu.

Un se'n pot riure, d'això, jutjar-ho ingenu, desvergonyit o enganyós. L'única cosa que és segura és que Gebbia parla de debò.

© 2015 Der Spiegel

Traducció de News Clips.

Distribuït per The New York Times Syndicate.