Selecciona Edició
Connecta’t
CRÍTICA | LA PROFESORA DE HISTORIA

Educació per a l’empatia

Aquesta pel·lícula és la crònica i, al mateix temps, la culminació d'un relat heroic d'èpica docent

Fotograma de 'La profesora de historia'. pulsa en la foto
Fotograma de 'La profesora de historia'.

Tercer llargmetratge de Marie-Castille Mention-Schaar, La profesora de historia és la crònica i, al mateix temps, la culminació d'un relat heroic d'èpica docent: el que va viure en primera persona un dels seus actors –i també coguionista, Ahmed Dramé, com a alumne en una aula problemàtica –per qüestions d'efervescència hormonal i multiculturalitat conflictiva d'un institut de Créteil, on una docent va embarcar els seus estudiants en un treball col·lectiu transformador sobre la memòria de l'Holocaust.

La profesora de historia

Direcció: Marie-Castille Mention-Schaar.

Intèrprets: Ariane Ascaride, Ahmed Dramé, Noémie Merlant, Geneviève Mnich, Stéphane Bak, Wendy Nieto, Mohamed Seddiki, Naomi Amarger, Alicia Dadoun.

Gènere: drama.

França, 2014.

Durada: 105 minuts.

Amb un pròleg que esbossa un interrogant sobre l'ús del laïcisme com a estratègia de conformitat, la pel·lícula avança obrint una fractura progressiva entre la seva funcionalitat com a eina de reflexió i el seu ús de llocs comuns expressius que n'afebleixen el missatge.

El testimoni del supervivent Léon Zyguel aporta un moment d'intensitat catàrtica lamentablement rebaixat per la coreografia de llàgrimes dels alumnes que l'escolten. No és l'única relliscada d'un treball al qual li hauria anat bé una sobrietat més elevada de to.