Selecciona Edició
Connecta’t
psicologia

La pressa com a estil de vida

No va més ràpid el que més corre. Prioritza, digues no i estableix horaris. La teva existència i la feina es beneficiaran del canvi

La pressa com a estil de vida Ampliar foto

Quanta gent va corrents d'un lloc a l'altre sense saber on va ni on ha anat, i sense arribar a valorar si necessitava anar de pressa o si podria haver fet el mateix a un altre ritme. La pressa no és un valor afegit. Ningú és més bon professional ni més bona persona perquè va ràpid a tot arreu o perquè diu com està d'estressat.

Has calculat quant de temps guanyes quan vas a tota velocitat? La majoria de vegades, anar de pressa no implica anar més ràpid o pensar d'una manera més àgil. Significa estar i sentir-se internament accelerat.

Imagina't que et trobes amb algú conegut que et saluda mentre parla pel mòbil alhora que mira el rellotge, li fas una encaixada i li somrius per mostrar-li que estàs content de veure'l. Quan penja, l'abraces efusivament, et diu que està atabaladíssim, que va tot el dia corrents, que tot està fatal i que no pot esperar més per agafar vacances. Amb prou feines et deixa parlar, no et pregunta com estàs, s'acomiada dient que a veure quan quedeu i surt disparat. Escenes com aquesta es viuen cada dia al carrer d'una gran ciutat.

En aquest segle acabarem amb les malalties, però ens mataran les presses”

Gregorio Marañón

Moltes persones viuen accelerades i instal·lades en l'obsessió de la immediatesa, en la necessitat de contestar a tot de manera immediata com si no hi hagués demà. Fa la sensació que la pressa dóna prestigi perquè indica que "està enfeinat, molt enfeinat", i això s'interpreta com que és un gran professional. Fals. La velocitat també pot ser sinònim de mala gestió del temps, de desconcentració, d'oblits i desequilibri personal i professional. Molta gent no deixaria els seus assumptes importants en mans d'algú que no té ni cinc minuts per somriure, per preguntar com estàs, per tenir una conversa un moment i transmetre pau i tranquil·litat.

La persona que conviu amb la pressa ho fa també amb l'estrès i l'ansietat, no ­gaudeix del moment perquè està anticipant el futur. Deixa passar la vida perquè no observa el que passa en el present, no escolta el que li diu la gent perquè el seu cap pensa a 200 revolucions. També té més probabilitat de tenir un accident perquè se salta límits per estalviar temps.

La pressa arriba a convertir-se en un estil de vida. De fet, molta gent no sap què fer amb el temps lliure quan en té. Estar desocupats els produeix malestar, sensació de pèrdua de temps, fins i tot falta d'autoestima perquè… “com pot ser que ara no estigui fent alguna cosa, què diu això de mi?”. Per a aquest tipus de persones, l'avorriment és una cosa desagradable, buida i sense sentit. Per això segueixen corrent encara que ni tan sols sàpiguen cap a on.

La pressa com a estil de vida ampliar foto

Prou! Para, abaixa el ritme, contempla, mira al teu voltant i treu el peu de l'accelerador. Tens dret a triar el ritme que vols imprimir a la teva vida, a tenir temps per al lleure, per passejar sense rumb només pel plaer de fer-ho. El temps no és una cosa que hagis de consumir en grans quantitats i a batzegades. El temps és una cosa per assaborir, fins i tot quan has de lliurar un informe urgent. La qualitat d'aquesta feina és més alta si redactes amb estrès? Trobes solucions millors? Ets una persona més creativa? La vida et va millor i en gaudeixes més? La resposta a totes aquestes preguntes és un no rotund.

Fer centenars de coses i no gaudir-ne és com no fer res. Les persones amb calma, les que optimitzen el seu temps per treballar i gaudir de la vida en tots els sentits, generen bon rotllo i, a més d'un, enveja. Com ho aconsegueixen?

Prioritzen. Què és important i què no ho és? És una pregunta difícil, que cadascú contesta de forma diferent perquè depèn d'una escala de valors personal. Per a uns és la família; per a d'altres, la feina o la pròpia felicitat. La resposta tant és perquè cap és bona ni dolenta. El que sí que interessa és ser coherent i actuar d'acord amb el que cadascú estableix com a rellevant. Si creus que la família és el més important, però dediques tot el teu temps a treballar, correràs per trobar un moment per a la teva prioritat. Ordena l'agenda en funció de les teves preferències, amb sentit comú i responsabilitat.

Es posen límits als horaris. Establir-los ens ordena i agilita la ment. Saber que a una hora concreta la feina ha d'estar acabada centra l'atenció en l'activitat. Si aquesta acotació no existeix, el cervell es dispersa perquè sap que disposa de tot el temps del món per resoldre el que té entre mans. Els límits permeten parar esment al que és important; sense distraccions que t'exigiran un nou procés d'escalfament per concentrar-te en l'activitat que és realment prioritària. Cada vegada que trenques el procés de concentració, alenteixes la tasca, i després arriben les presses per acabar-ho tot. Sospires pensant que no arribes, et quedes a l'oficina més temps del que voldries, et sents culpable per no tornar a casa abans i tornes a córrer per recuperar el que vas perdre per no gestionar bé el temps.

Un dels grans desavantatges de la pressa és que ocupa massa temps”


Gilbert Keith Chesterton

Diuen una paraula màgica: no. La conducta servicial no pot convertir-se en actitud servil. Si anteposes els desitjos dels altres sempre abans que els teus, després no arribares a poder gestionar els teus assumptes. Les teves activitats i relaxació són importants. Aquesta situació porta a una vida insatisfeta, en què predomina la idea que no tenir espai per a tu mateix i que les teves activitats no són importants. Moltes persones pensen que dedicar-se temps és egoista, perquè són estones que podrien invertir en els altres. Però no és així. El seu benestar psicològic i físic depèn de la seva capacitat de gaudi.

Desconnecten. Del mòbil, del WhatsApp, de la feina, del correu electrònic, de tot el que els impedeix gaudir d'altres moments. Un dels usos negatius de la tecnologia és convertir-ho tot en immediat. No tens l'obligació de contestar a tota la informació entrant a l'instant. La majoria no són urgents. Si ho fossin, et trucarien. Ets tu qui ha decidit que has de respondre a tot amb pressa perquè has agafat aquest hàbit, perquè no tens paciència o perquè creus que el que us escriu podria prendre-s'ho malament. Aprèn a ajornar, sobretot si en aquell moment estàs fent una altra activitat que requereix la teva atenció.

Utilitzen tècniques que permeten relaxar-se. Ioga, pilates, esport, un bany d'aigua calenta, una trucada de telèfon relaxada o una copa de vi davant de la llar de foc. Per a aquests moments sempre hi ha un espai. Es tracta de repartir les hores de manera que obligacions i oci estiguin equilibrats.

Per saber més

El llibre
‘Momo’, Michael Ende.

La pel·lícula

‘El guerrer pacífic’, Víctor Salva. 

La frase

“Tanta pressa tenim per fer, escriure i deixar sentir la nostra veu en el silenci de l'eternitat, que oblidem l'única cosa realment important: viure”. Robert Louis Stevenson

No busquen la perfecció, busquen estar a gust amb la seva vida. Hi ha persones que busquen millorar, créixer i superar-se. I n'hi ha d'altres que s'obsessionen que tot sigui perfecte i estigui controlat. La perfecció no existeix, ni en la tecnologia, ni amb el nostre físic, ni en la destresa o habilitat per desenvolupar un esport. Perdràs molt de temps intentant que alguna cosa sigui perfecta. N'hi ha prou que estigui molt bé, no cal que sigui perfecta. És més, molt poca gent serà capaç d'apreciar aquell nivell d'excel·lència al que has dedicat tantísismes hores i que t'ha impedit aconseguir el punt anterior: relaxar-te i desconnectar.

Flueixen. Estan presents, gaudeixen i observen el que passa al seu al voltant. No busquen què fer a continuació, sinó que es deixen portar pel moment. Dediquen temps a la vida contemplativa. Per gaudir del moment, has d'estar en el present, en l'“això, aquí i ara”. Repetir-se aquestes paraules de tant en tant et permetrà recordar la importància dels detalls, d'atendre el teu moment en lloc d'anticipar el futur.

I recorda: els segons o minuts que guanyes corrent no compensen tot el que perds en qualitat de vida.