Selecciona Edició
Connecta’t

“M’agradaria fer por als ‘lobbies’”

Lecha critica l'opacitat de les partides pressupostàries de l'Ajuntament de Barcelona

María José Lecha, candidata de la CUP.
María José Lecha, candidata de la CUP.

María José Lecha (Barcelona, 1957) no milita a la CUP ni es va postular per a alcaldable. No obstant això, la seva llarga trajectòria sindicalista l'ha portat a liderar la llista de la formació anticapitalista. D'arrels aragoneses, Lecha assegura que la seva candidatura entrarà amb força a l'Ajuntament.

Pregunta. La candidatura Capgirem Barcelona, de la CUP, es presenta com a candidatura rupturista. Com pretén trencar amb el model d'aquesta ciutat?

"Nosaltres defensem la remunicipalització de tots els serveis"

Resposta. La nostra és una candidatura radicalment feminista, anticapitalista, independentista i de radicalització democràtica. Per trencar el model continuista d'aquesta ciutat cal pa, sostre i llibertats. Pa, garantint dinar i esmorzar als menjadors escolars i als menjadors comunitaris de tots els barris. Sostre, creant un parc d'habitatges públics amb els pisos buits i els que tenen les entitats bancàries, salvades amb diners públics; la Llei de l'Habitatge del 2007 deia que s'havia de penalitzar aquells que tenien habitatges buits, però això no s'ha arribat a aplicar mai. I llibertats, amb la derogació, per exemple, de l'ordenança de civisme que criminalitza la població més empobrida.

P. No integrar-se a la llista d'Ada Colau forma part d'aquesta ruptura?

La candidata original

Walter Oppenheimer

Aquesta administrativa de l'hospital de Sant Pau és una absoluta desconeguda per als barcelonins, però María José Lecha pensa que aquest és precisament el secret: és l'alcaldable de la CUP, però el que és important és que representa tot el partit. Per això no vol decidir ella sola com posar-se per a aquesta foto i ho debat llargament amb la seva assessora de premsa. Es decideixen per l'opció més original: mantenir-se al marge de la poltrona municipal. No s'hi asseu, com la majoria dels altres candidats, ni es posa dreta al darrere o al davant de la butaca, com ha fet algun altre candidat. És l'originalitat de la CUP. Com la de presentar al capdavant de la llista aquesta dona de 57 anys que ni tan sols no és militant del partit i que va començar el seu activisme polític als 14 anys en la clandestinitat, durant el franquisme tardà.

R. Barcelona en Comú no va voler desmarcar-se d'Iniciativa, un partit que ha participat durant molts anys en el govern municipal i que en cap moment no ha fet autocrítica. Discrepem també en els salaris dels càrrecs públics, que la nostra formació va estipular en 1.600 euros nets com a màxim, ja que la dedicació política ha de ser un bé a la comunitat. També la indecisió de BComú sobre la independència o que la formació defensi una revisió de les remunicipalitzacions, quan nosaltres defensem la remunicipalització de tots els serveis.

P. És sostenible econòmicament remunicipalitzar els serveis sense un increment impositiu important?

R. Apujarem els impostos a les classes més altes, això per descomptat, però amb això no n'hi ha prou. No parlem de partides; la primera intenció que tenim quan entrem a l'Ajuntament és poder saber de què es disposa, perquè ara no ho sap ningú.

P. Però per això hi ha la Sindicatura de Comptes.

R. Sí. També existeix en l'àmbit de la sanitat, i l'últim diagnòstic que va fer el síndic antifrau va ser que hi ha moltes coses que són legals, però no legítimes. Una de les raons per les quals volem entrar al Consistori és per posar fi a l'opacitat de les partides pressupostàries; volem saber amb claredat la quantitat de diners que gestiona l'Ajuntament. Quan Trias o Collboni parlen de les partides que destinaran als serveis socials, cal conèixer quin percentatge es derivarà a les empreses i quina serà la destinació final d'aquests diners. Per exemple, quan entres a la pàgina de Barcelona Global pots veure el conglomerat d'empreses que hi ha, com La Caixa, Abertis... També pots consultar el salari dels treballadors públics, però arriba un moment que quan vols veure a què es destina cada partida no es dóna més informació, perquè els serveis els ofereixen empreses externalitzades.

"Els 'lobbies' han marcat el model de governació d'aquesta ciutat"

P. Es reunirà amb el gremi d'hotels? Què els dirà?

R. Els diria que la CUP no està en contra del turisme, però sí del model del senyor Trias. Un model de turisme que farà morir Barcelona d'èxit i esclatarà, com va passar amb la bombolla immobiliària. Un model que està despersonalitzant els barris i que n'oblida la memòria històrica. Quan alimentes un monocultiu i tens una homogeneïtzació de la riquesa, t'acaba explotant i et trobes amb una ciutat que queda completament desolada.

P. Percep por en els lobbies de formacions com la seva?

R. M'agradaria molt fer por als lobbies empresarials. Aquesta ciutat ha seguit un model de governació marcat per ells, sota la premissa de relacionar la riquesa amb el fet de crear activitat empresarial, quan el problema és que quan hi ha molta activitat empresarial no vol dir necessàriament que el benefici es quedi aquí, que reverteixi a la ciutat, ni a la gent de la ciutat.

"Iniciativa no ha fet mai autocrítica dels seus mandats"

P. Pactaran amb Colau?

R. Defensarem el nostre programa, no serem la crossa de ningú.

P. Convergència ha dit que la CUP serveix per declarar la independència, però no per governar.

R. Per començar, no crec que Convergència sigui independentista. El que sí que puc assegurar és que la CUP fa molt de temps que té clar aquest eix. Aquestes eleccions seran una consolidació de les bases per desenvolupar un procés constituent. No crec que Convergència estigui a l'altura del moment que necessita el país.