Selecciona Edició
Connecta’t

Quatre de cada deu contractes a Barcelona són de menys d’un mes

Les feines que no duren més de 30 dies han passat de suposar el 27% de la contractació el 2007 al 41% el 2014

Un paleta talla maons davant d'una obra.
Un paleta talla maons davant d'una obra.

Quatre de cada deu contractes laborals signats l'any passat a Barcelona caducaven als 30 dies o abans. La caiguda de l'atur i l'augment d'afiliats a la Seguretat Social que la capital catalana va registrar el 2014 perden força quan el focus s'allunya de la quantitat i es posa en la qualitat: dels 857.321 contractes formalitzats, 351.353 no duraven més d'un mes. Aquesta contractació efímera ha guanyat pes amb la crisi i ja suposa el 41% del total, quan el 2007 no representava ni el 28%. Mentre els alcaldables aventuren xifres de creació d'ocupació, milers de persones sobreviuen amb feines precàries.

L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU), va assegurar en el seu primer acte de campanya haver creat 55.000 llocs de treball “de qualitat” durant els últims quatre anys. Una xifra que es dilueix si es tenen en compte les dades presentades aquest dijous pel Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB): la població ocupada va descendir a la ciutat de 707.700 a 674.900 persones entre el 2010 i el 2014.

És cert que la tendència va canviar l'any passat i que el mercat laboral de Barcelona va començar a mostrar símptomes de recuperació. La ciutat va tancar l'exercici amb un 7,3% menys d'aturats que l'any anterior, un 2,3% més de persones cotitzant a la Seguretat Social i un 9,1% més de contractes laborals. “Però les taxes de temporalitat s'estan enquistant en tots els sectors i es convertiran en un gran repte”, va advertir el president en funcions del CESB, Vicenç Tarrats.

La temporalitat ha arrelat en totes les branques, tot i que la més afectada és la d'activitats sanitàries i serveis socials. El 96,6% dels 136.733 contractes que aquest sector va signar l'any passat eren temporals, i només 4.625 tenien caràcter indefinit. Les activitats immobiliàries van ser les úniques on va haver-hi cert equilibri en la contractació, amb un 51,5% de temporalitat. A la resta de gremis, aquesta temporalitat no va baixar del 75%.

És difícil determinar el pes d'aquesta dinàmica de contractes de curta durada en la disminució de les xifres de l'atur. A Barcelona encara queden 96.912 persones apuntades a les llistes de l'atur i la reducció d'aquest nombre s'ha convertit en una bandera que la majoria de candidats ha enarborat des que va començar la campanya electoral divendres passat. El primer va ser Xavier Trias, que va prometre la setmana passada crear 100.000 llocs de treball si resulta reelegit. El popular Alberto Fernández i el republicà Alfred Bosch no van voler quedar-se enrere i van estimar en 50.000 els llocs de treball que generarien. Més modest es va mostrar el socialista Jaume Collboni, amb un càlcul de 30.000 llocs de treball.

Els desafiaments que esperen al proper alcalde de Barcelona passen per combatre la cronificació de l'atur en col·lectius com el dels més grans de 45 anys, que suposen la meitat dels desocupats de la ciutat. L'atur de llarga durada –que ja afecta el 43% dels qui no tenen feina és un altre llast després d'haver crescut un 143% des del 2008.

A tot això s'afegeix el drama que el 2014 va acabar amb dos de cada cinc aturats sense cap tipus d'ajuda. I els que encara en tenen una cada vegada han de mirar de subsistir amb menys: les prestacions no contributives les de menor quantia han passat de representar el 21,5% del total el 2008 al 44,9% l'any passat.