Selecciona Edició
Connecta’t

La Junta Electoral ordena retirar les estelades dels edificis públics

L'organisme accepta el recurs de Societat Civil Catalana perquè no hi hagi banderes independentistes en campanya

L'Ajuntament de Gallifa, on ondeja una estelada.
L'Ajuntament de Gallifa, on ondeja una estelada.

La Junta Electoral Central va dictar ahir una resolució en la qual ordena retirar dels “edificis públics i locals electorals” les estelades per preservar la neutralitat en la campanya electoral. L'organisme va dictaminar aquesta mesura després d'un recurs presentat per Societat Civil Catalana, entitat que va afirmar haver localitzat 394 banderes secessionistes en 323 municipis. La majoria d'aquestes estelades onegen en espais públics, com avingudes o rotondes. La Junta Electoral, no obstant això, ha cenyit l’ordre als edificis. Esquerra va instar els consistoris a hissar l'estelada el 24-M i Convergència presentarà un recurs perquè se suspengui la mesura.

El sobiranisme va reaccionar amb indignació després de la resolució de la Junta Electoral que ordena retirar durant aquesta campanya les banderes independentistes d’“edificis públics i locals electorals”. Convergència va optar pel silenci, encara que fonts del partit asseguren que presentarà un recurs sol·licitant la suspensió cautelar de la mesura. Esquerra va demanar que, en resposta a la prohibició, els ajuntaments col·loquin l'estelada el dia de les eleccions. L’Assemblea Nacional Catalana −l’entitat organitzadora de les manifestacions de la Diada− i la CUP van convidar els ciutadans a col·locar les estelades als balcons. “Desobeïm solemnement”, va dir el diputat David Fernàndez, de la CUP. L’Associació de Municipis per la Independència, que manté un aferrissat pols amb la Delegació del Govern espanyol a Catalunya per la guerra de banderes, va instar els seus associats, en un ambigu comunicat, a acatar l'ordre.

L'estelada forma part del paisatge de molts municipis catalans des de l'eclosió del procés sobiranista el 2012. Però aquesta és la primera vegada que la Junta Electoral intervé en aquesta qüestió. L'organisme va actuar arran d'una petició de l’entitat antisecessionista Societat Civil, que va denunciar la presència d'estelades en edificis i espais públics (no es refereix als privats) i va demanar que, almenys durant la campanya, fossin retirades per ser incompatibles “amb l'obligació de neutralitat dels poders públics”.

La Junta Electoral assumeix en el seu escrit aquest criteri i insta els poders públics a “abstenir-se de col·locar en edificis públics i locals electorals símbols que poden considerar-se partidistes i retirar els que s'haguessin col·locat abans de la convocatòria electoral. Aquest criteri resulta aplicable a les banderes objecte de consulta”. Per això, insta les quatre juntes electorals provincials a fer respectar la neutralitat en compliment de la llei.

`

L'organisme, no obstant això, no inclou en l’acord la pretensió de Societat Civil Catalana d'estendre l'ordre a les banderes dels espais públics. De les 394 estelades localitzades per aquesta entitat, 71 onegen en edificis públics, com ajuntaments, parcs de bombers o biblioteques, i la resta són al carrer. José Domingo, secretari de l'entitat, va mostrar la seva satisfacció amb la resolució i va interpretar que la junta es refereix a totes les banderes independentment d'on onegin. Domingo es basa en una interlocutòria d'un jutge que al març va rebutjar ordenar a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès retirar una estelada gegant d'una plaça pública. No obstant això, va avisar que una cosa diferent seria si s'estigués en campanya i va aconsellar l’entitat que acudís en aquest cas a la Junta Electoral.

La guerra de les banderes va donar un baló d'oxigen al sobiranisme, desplaçat en aquesta pugna electoral. ERC va demanar que es respongui a la prohibició amb vots. Va ser el mateix posicionament de l’ANC: “Canviem ‘el prohibir’ per ‘l'omplir’: omplim els balcons d'estelades. Omplim les urnes de vots”. La CUP va fer una crida a la implicació ciutadana: “Encara no tens l'estelada al balcó? Cap balcó sense”. Societat Civil es va mostrar indiferent davant la possibilitat que la decisió de la Junta Electoral pugui tenir un efecte bumerang entre els partidaris del sobiranisme. “No importa. Les lleis s’han de complir”, va dir. “La resolució és transcendent i contribueix a la qualitat democràtica”. El col·lectiu confia que els alcaldes retirin les banderes que han col·locat o consentit. En cas contrari, s'arrisquen a una sanció de 1.000 euros. El PSC i el PP van presentar dos recursos a la Junta: el PSC va demanar que es retirés una estelada a Tàrrega i el PP, a Cervera. Miquel Iceta, del PSC, va afirmar: “Per sentit comú, els espais electorals han de ser absolutament neutres”.

MÉS INFORMACIÓ