Selecciona Edició
Connecta’t

Tèrmits a casa del jutge

Titzina Teatro porta a La Villarroel el seu quart muntatge, ‘Distancia siete minutos’, protagonitzat per un jove magistrat obligat a tornar a casa del seu pare

Una escena de 'Distancia siete minutos'. Ampliar foto
Una escena de 'Distancia siete minutos'.

Mentre a milers de quilòmetres de la terra el robot espacial Curiosity intenta explorar Mart l'any 2012, un jove jutge, el Fèlix, s'enfronta a reptes més mundans. El magistrat decideix dia rere dia el futur de lladres d'estar per casa o de parelles trencades que es planten davant seu per declarar les seves versions de fets. La felicitat d'aquestes persones és a les seves mans i el Fèlix ha estat tan ocupat a dictar sentències sobre això que no s'ha preocupat per la seva pròpia fins al punt que les bigues de casa seva corren perill. L'habitatge pateix una plaga de tèrmits. El jutge n'ha de marxar i ha de tornar al domicili del seu pare de manera temporal. És llavors quan el Fèlix s'ha d'enfrontar als matisos que amaga la seva pròpia història familiar. Amb aquesta trama s'inicia l'obra Distancia siete minutos de la companyia Titzina Teatro, que es representa des d'avui fins al 21 de juny a La Villarroel.

Per crear-la, els fundadors de la companyia, Diego Lorca i Pako Merino, que també són els autors i intèrprets de l'obra, van escollir un tema, la felicitat, i es van documentar durant mesos. L'objectiu era “trobar la universalitat en la quotidianitat”, van explicar aquest dimecres. Per això van assistir a conferències d'Eduard Punset, van freqüentar jutjats i van col·laborar amb l'aula de teatre de la presó Model. Els dos actors es van impregnar de tot un mosaic de vivències alienes, com la “tensió dramàtica” que suposa decidir en tot just uns minuts de declaració judicial el futur d'algú mentre que, al seu torn, el mateix jutge també acumula els seus petits misteris familiars, va exemplificar Lorca.

“Ens interessa plasmar un viatge emocional. La vida amb les seves diferents capes. Des de la visió general del que comporten els set minuts de terror viscuts a causa d'un robot espacial a punt d'estavellar-se, fins al més petit simbolitzat per un tèrmit amagat en una biga. Tot està connectat”, van explicar els responsables de la companyia, establerta a Cerdanyola del Vallès. Els personatges conversen sobre un escenari folrat amb cautxú en el qual només hi ha un sofà.

Distancia siete minutos és el quart muntatge estrenat per Titzina Teatro, després de Folie à deux, Exitus i Entrañas. L'obra es va representar per primera vegada a la Model. “'M'he adonat que els jutges també són persones', ens va dir un pres després de veure el muntatge. Va ser molt bonic”, van explicar Lorca i Merino.

Després, “gràcies al boca-orella”, es van embarcar en una gira internacional que acumula 30.000 espectadors. Per als actors la clau és enviar preguntes al públic, “però no moralitzar”.