_
_
_
_
_

Publicades les cartes secretes del príncep Carles al Govern

La correspondència entre l'hereu a la corona britànica i l'Executiu de Blair veu la llum després de 10 anys de batalla judicial

Carles d'Anglaterra, dimecres a Londres.
Carles d'Anglaterra, dimecres a Londres.Alastair Grant (AP)

Les correspondència secreta entre el príncep Carles d'Anglaterra i membres del Govern entre els anys 2004 i 2005 ha vist finalment la llum aquest dimecres. La publicació es produeix després que a finals de març l'autoritzés el Tribunal Superior de Justícia britànic. La màxima instància judicial va considerar il·legal, per tant, l'intent de l'anterior Govern de David Cameron, amb el suport de l'hereu a la corona, d'impedir que les cartes sortissin a la llum.

La publicació de les 27 cartes posa fi a un conflicte que va començar fa 10 anys quan un periodista de The Guardian, Rob Evans, va sol·licitar a l'Executiu còpies d'aquestes missives perquè les considerava d'interès públic, emparant-se en la Llei de Llibertat d'Informació. L'Executiu va tractar de bloquejar la publicació, al·legant que podria comprometre “la posició de neutralitat política” exigida a l'hereu al tron. Segons The Guardian, Downing Street s'ha gastat 400.000 lliures (uns 550.000 euros) en costos legals durant la batalla que ha perdut aquest dimecres.

Copia d'una de les cartes que Carlos de Inglaterra va manar al llavors primer ministre britànic Tony Blair.
Copia d'una de les cartes que Carlos de Inglaterra va manar al llavors primer ministre britànic Tony Blair.CORDON PRESS

Els temes que aborda el príncep Carles a les cartes, publicades a les 17.00 h de dimecres (hora peninsular espanyola) en la web del Govern, tenen a veure amb les seves conegudes àrees d'interès personal, com el medi ambient, el patrimoni arquitectònic, l'educació i el món militar. De les 27 cartes, només 10 han estat escrites per l'hereu.

En una, dirigida a Tony Blair, Carles d'Anglaterra expressa la seva preocupació per les dificultats a què s'enfrontaven les forces britàniques a l'Iraq, per la falta de recursos i pel '“funcionament deficient” dels helicòpters Lynx. “Tot i així”, lamenta el fill d'Elisabet II, “l'adquisició de nous aparells que reemplacin els Lynx pateix més retards i incertesa a causa d'una significativa pressió al pressupost de Defensa”. “Temo que això sigui només un exemple més de com a les nostres Forces Armades se'ls demana una tasca extremadament exigent (especialment a l'Iraq) sense els recursos necessaris”, afegeix.

Les cartes relacionades amb l'agricultura i el medi ambient aborden temes diversos. El príncep hereu parla de la manera en què invertir diners del contribuent i assenyala noms per determinats llocs. El febrer del 2005, envia una carta a Blair recomanant el sacrifici de teixons per combatre el problema de la tuberculosi en el bestiar. “Li demano que torni a valorar el fet d'introduir el sacrifici de teixons on calgui”, escriu. “No puc comprendre per què al lobby dels teixons sembla no importar-li gens el sacrifici de milers de caps de bestiar molt cars”.

Carlos de Inglaterra y Tony Blair, en una imatge de 2007.
Carlos de Inglaterra y Tony Blair, en una imatge de 2007.CORDON PRESS

A més, Carles va advertir dels problemes de l'Agència de Pagaments Rurales, que distribueix els diners als agricultors, i va demanar que es nomenés un agent independent per protegir els interessos d'aquests davant dels poderosos supermercats.

La petició de publicar les cartes, realitzada per Evans, va ser denegada inicialment pel comissari d'Informació i després autoritzada per la Cambra Administrativa d'Apel·lacions. La Justícia va considerar que les cartes podien ser publicades perquè existeix un interès públic en “la transparència i en com i quan el príncep Carles vol influenciar en el Govern”. El fiscal general, Dominic Grieve, va desautoritzar després el tribunal al·legant que la correspondència, mantinguda entre el setembre del 2004 i l'abril del 2005, “formava part de la preparació del príncep de Gal·les per regnar” i que fer-la pública “podria danyar la seva capacitat per exercir les seves obligacions quan sigui rei”.

Les cartes, segons el fiscal, contenen “els punts de vista i creences més personals i profundes de l'hereu”, que els va expressar “pensant que seria confidencial”. Al març, finalment, l'última instància judicial va concloure que el fiscal general no tenia el poder legal per anul·lar la decisió del tribunal i va autoritzar que les cartes veiessin la llum.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Pablo Guimón
Es el redactor jefe de la sección de Sociedad. Ha sido corresponsal en Washington y en Londres, plazas en las que cubrió los últimos años de la presidencia de Trump, así como el referéndum y la sacudida del Brexit. Antes estuvo al frente de la sección de Madrid, de El País Semanal, y fue jefe de sección de Cultura y del suplemento Tentaciones.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_