Selecciona Edició
Connecta’t

Espanya posa objeccions al sistema de quotes de refugiats

Margallo assegura que ja suporta "un pes molt superior al d'altres països"

Rescat d'immigrants al Mediterrani.
Rescat d'immigrants al Mediterrani. EFE

Espanya acull amb recel el sistema de quotes per al repartiment de sol·licitants d'asil i refugi proposat per la Comissió Europea. El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, ja ha demanat aquest dimecres que es tingui en compte l'esforç, “molt superior al d'altres països”, que fa Espanya. “Creiem que cal fer front a això, és un problema europeu, de tots. No rebutgem la nostra col·laboració en cap cas, però cal tenir en compte el que ja estem fent, el pes que ja estem suportant, que proporcionalment és molt superior al d'altres països”, ha declarat el cap de la diplomàcia espanyola.

Espanya és un dels països europeus que menys refugiats acull: rep unes 5.000 sol·licituds anuals i en concedeix poc més de 500; entre estatut de refugiat o asilat i protecció subsidiària, segons dades del Ministeri de l'Interior.

Tot i així, ha estat el país europeu que més ha vist créixer la seva població estrangera en els últims anys. El nombre d'estrangers residents a Espanya ha passat de 600.000 el 1998 (prop de l'1,3% del total) a 5,5 milions el 2011 (12% del total), per bé que aquesta tendència s'ha frenat, i fins i tot revertit, amb la crisi.

El barem aplicat per la Comissió té en compte el nombre de refugiats acollits, però no els immigrants econòmics. A més, només valora en un 10% la desocupació, en què Espanya està al capdavant d'Europa, i que determina la capacitat d'absorbir nous immigrants. Segons el repartiment proposat per Brussel·les, a Espanya li correspondria el 9,10% dels refugiats que siguin ressituats entre els països de la UE –s'exclou el Regne Unit, Irlanda i Dinamarca i 1.549 dels 20.000 nous sol·licitants.

Però més enllà dels criteris de repartiment, fonts diplomàtiques espanyoles posen objeccions de fons: “Plantejar el tema de les quotes és començar la casa per la teulada. No només no és un avanç, sinó que és un error. El que Europa necessita és una política comuna d'immigració que ordeni i reguli els fluxos migratoris, no reaccionar a la defensiva com si la immigració només fos un problema”.