Selecciona Edició
Connecta’t

Morata evita la final de les finals per al Madrid i li dóna el passi al Juventus

El noi de La Fábrica, heroi del Juventus, ha frustrat el superb duel que somiava el Madrid amb el Barça al gran cim de Berlín

Álvaro Morata marca l'únic gol del Juventus. Ampliar foto
Álvaro Morata marca l'únic gol del Juventus.

Morata, un noi de la factoria blanca, ha frustrat la final de tots els segles, per molts i molts. Entre ells, els madridistes, que somiaven amb el superb duel amb el Barça al gran cim. Ho ha impedit la Juve, que després de sortir de les masmorres per velles infàmies, ha tornat a la cúspide continental. A Chamartín ha provocat un desengany colossal després d'un bon primer temps dels d'Ancelotti, que tornant del descans han donat aire a la Juve i ho han pagat. A la seva, sense perdre de vista els detalls, atenta a qualsevol espurna favorable, la Juve ha igualat el gol de Cristiano amb una altra diana de Morata, exiliat de la casa blanca l'estiu passat, el jugador de l'eliminatòria. En un partit amb aire saharià, el Madrid, sense el fil de l'inici, ha buscat l'èpica amb tanta obstinació com poca claredat. Per una vegada li ha faltat potència. No ho ha aconseguit, i ja no podrà renovar el títol. L'espera un final de curs complicat, sense trons, amb el que això suposa en aquest club tan procliu a les mudances.

Fins que la descàrrega del gol de Morata li ha disparat l'ansietat, el Madrid ha complert el dictat d'Ancelotti, que havia reclamat concentració, intensitat i tranquil·litat, tres variants necessàries per gestionar el partit. Ha estat una amenaça, amb les seves 13 rematades en el primer acte (22 al final, per sis de l'adversari). En un tram, tantes com en tota la resta de Torí, però sense provocar esquinçaments defensius. Aquesta vegada, l'esperit gremial, mosqueter, ha estat irreprotxable, des de Bale fins a l'últim company. El Madrid ha conegut des de bon principi les urgències al mig del camp, on la Juve, amb cinc i fins a sis jugadors quan es despenjava Tévez, volia administrar el duel, on pretenia aixecar el dic, perquè aquesta Juve no té res a veure amb la llarga tradició de pacífics equips italians. Almenys no ho ha estat fins al capítol final, quan ja s'ha penjat de l'arc de Buffon. Fort Apache en tota regla. Per a la seva desgràcia, el Madrid només ha respost per via aèria, de pilotada en pilotada sense sostre.

A l'arrencada la Juve ha aconseguit un duel equilibrat, tot i que ha pagat el desencert de Pirlo, sense la geometria que el distingeix. Ha perdut una mica de lubrificant a les botes. Tampoc Pogba, en plena reaparició, ha estat el jugador expansiu que acostuma a ser, tot i que ha aguantat gairebé fins al xiulet final i ha guanyat la pilota decisiva del vespre, la del gol de Morata. Fins al dard de l'exmadridista, malgrat l'equilibri entre els contendents, els atacs marcaven la diferència. Comparat amb el Madrid, la Juve semblava de fireta. Fins a la mitja part, Casillas només ha hagut d'intervenir en un xut llunyà de Vidal. En l'altra direcció, els d'Ancelotti tancaven cada ofensiva, amb Carvajal i Marcelo com a ventiladors per les bandes i Benzema, l'ariet amb patins, deixant clavats amb la seva classe els centrals italians. La seva hora llarga de partit ha estat un simposi de futbol, del bo i del millor. I la tocava Bale, la tocava Cristiano, per descomptat.

Madrid, 1 - Juventus, 1

Reial Madrid: Casillas; Carvajal, Varane, Sergio Ramos, Marcelo; Kroos, James, Isco; Beli, Benzema (Chicharito, m. 66) i Cristiano. No utilitzats: Navas, Illarra, Pepe, Coentrao, Arbeloa, Jesé.

Juventus: Buffon; Lichtsteiner, Bonucci, Chiellini, Evra; Pirlo (Barzagli, m. 78), Marchisio, Pogba (Pereyra, m. 88), Vidal; Morata (Llorente, m. 83) i Tévez. No utilitzats: Storari, Kingsley Coman, Llorente, Padoin, Sturaro.

Gols: 1-0. M. 22. Cristiano (penal). 1-1. M. 56. Morata.

Àrbitre: Jonas Eriksson. Ha amonestat Isco i James, del Madrid, i Tévez i Lichtsteiner, de la Juventus.

81.000 persones al Santiago Bernabéu.

Tot en el Madrid era més que notable, i fins i tot ha aconseguit refusar el seu adversari a l'eix del camp, on Kroos, Isco i James, amb auxilis diversos, han agafat la bandera passat el quart d'hora. Llavors han arribat les primeres sotragades en cadena del conjunt local. L'esquadra italiana ha baixat veles. A Benzema i a CR els havia faltat un dit per al gol. I a Bale, que ha encanonat des de l'infinit amb l'esquerra a Buffon, el ja llegendari arquer zebrat, que ha tingut feina. Un cop encapsulat l'equip italià, James ha assaltat l'àrea i Chiellini, que no és un aprenent d'agutzil precisament, ha fet ensopegar el colombià amb un cop al bessó de la cama dreta. El primer flaix no ha delatat cap penal. La càmera lenta, sí, rotund. Bingo arbitral. Cristiano no s'ha arronsat, malgrat la seva pífia de diumenge passat davant Diego Alves. CR, i naturalment, Benzema, han baixat la persiana del primer període tornant a flirtejar amb el gol.

La Juve no s'ha descompost mai del tot i ha estat esperant el seu moment. No li ha marxat la cara de resistent, però el Madrid li ha fet concessions després del descans, fiat al seu demolidor contraatac. Ha perdut la pilota, ha fallat passades i passades. Vida per a la Juve. No hi havia ensurts a les àrees, fins que cap a l'hora de partit Sergio Ramos ha comès una falta innecessària a Vidal, que estava escanyat contra la línia de banda. Pirlo ha posat la pilota en moviment, Casillas hi ha ficat el puny i la la pilota ha arribat a Vidal, que l'ha tornat a dirigir cap a l'àrea. Llavors s'ha vist el que és Pogba, que té un xassís d'Hèrcules. Qualsevol hauria anat per terra en el seu cos a cos amb Ramos, però el francès ha superat l'assalt i la seva deixada de cap l'ha caçada Morata. Un Morata que és un altre Morata, graduat en el futbol italià a passos de gegant. Ell ha estat el gran fuet blanc en aquesta eliminatòria. Quines voltes que dóna la vida, que roda com el futbol.

El Madrid ha notat el cop moral. Hi havia temps, almenys per forçar la pròrroga. La situació demanava futbol. Se n'ha oblidat l'equip espanyol, que ha tirat d'ànima, sense un altre pla que tot allò que remet a l'esforç. Al de Chicharito, per exemple, relleu d'un esgotat Benzema. I al de Marcelo, un colós per la seva ruta. Molt arromangats i amb poca fluïdesa, el Madrid ha enclaustrat del tot el seu rival, amb una freqüència considerable de rematades desviades de Bale, que no ajustava el seu repertori de rematades de cap. De Cristiano, inesperadament, no n'hi havia rastre des del primer temps.

Amb la Juve esfumada, Marchisio, en una aventura, ha estat davant del gol. Ha aparegut pel centre de l'àrea i la pugna amb Casillas l'ha guanyat el madrileny amb una magnífica aturada, una acció que ha donat corda als seus fins a l'últim sospir. Pel camí, Chamartín, elegant, ha concedit honors a Pirlo, tan llegendari com Casillas o Xavi, per citar-ne algun. L'entrenador de la Juve ha deixat pas al sistema de cinc defenses amb l'entrada de Barzagli. El Madrid no hi ha pogut fer res, vençut davant la que hauria estat la final de les finals. Hi ha el Barça, la Juve ha tornat.