Selecciona Edició
Connecta’t

Els condemnats pel setge al Parlament demanen l’indult

Els vuit processats demanaran aquest dijous a l'Audiència Nacional que suspengui la seva entrada a la presó, en espera de la mesura de gràcia

Els vuit condemnats per haver participat en els actes d'assetjament a diputats del Parlament el juny del 2011 han sol·licitat l'indult i demà demanaran a l'Audiència Nacional que suspengui la seva entrada a la presó, en espera que el Govern es pronunciï sobre aquesta mesura de gràcia.

Segons han informat a Efe fonts judicials, amb la petició d'indult al Ministeri de Justícia, presentada avui mateix, la defensa dels indignats pretén evitar que ingressin a la presó per complir els tres anys a què els va condemnar el Tribunal Suprem (TS) per un delicte contra les institucions de l'Estat.

El 29 d'abril l'Audiència Nacional (tribunal encarregat d'executar la sentència del Suprem, atès que va ser el que els va jutjar) va donar deu dies als vuit condemnats perquè ingressessin voluntàriament a la presó, però aquell termini no ha expirat encara, ja que la majoria no va rebre la notificació fins al cap d'uns dies.

L'Audiència Nacional va absoldre en primera instància els 19 indignats acusats del setge al Parlament, però posteriorment el Tribunal Suprem va estimar parcialment els recursos presentats per la Fiscalia i les acusacions exercides per la Generalitat i el Parlament, i a vuit els va imposar tres anys de presó.

La defensa va presentar la setmana passada un incident de nul·litat davant el Tribunal Suprem contra la sentència condemnatòria, un requisit imprescindible per interposar davant el Tribunal Constitucional (TC) un recurs que, si fos denegat, els advocats portarien fins al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg.

La petició de l'indult i l'incident de nul·litat són els arguments que la defensa dels "indignats" esgrimeixen en l'escrit que demà dirigiran a l'Audiència Nacional per sol·licitar que se suspengui l'ingrés a la presó dels condemnats, mentre no hi hagi resolució del Govern i del Suprem.

En els pròxims dies, l'Audiència Nacional resoldrà si paralitza l'ingrés a la presó dels condemnats, una decisió que pot adoptar d'ofici o després de requerir el posicionament a les parts personades: la Fiscalia i les acusacions exercides pel Parlament, la Generalitat i Manos Limpias.

En el judici contra els 19 indignats, l'advocat del Parlament va demanar tres anys de presó per a tots els acusats, però va advertir que la institució que representava "no veuria amb mals ulls" que el Govern espanyol els indultés.

També el president del tribunal de l'Audiència Nacional que va absoldre els processats, Fernando Grande-Marlaska, es va mostrar partidari d'un indult parcial als joves sense antecedents penals, en el vot particular en què proposava condemnar-ne a deu per un delicte contra les institucions de l'Estat.

Grande-Marlaska sostenia en el seu vot particular que l'indult parcial "seria d'acord amb les circumstàncies socials concurrents, que conegudes per tots eximeixen de la seva concreció, sense perjudici d'assumir que qualsevol marge de violència esquerda la normal convivència i la confrontació democràtica".

Els incidents que han implicat la condemna de vuit indignats van passar el 15 de juny de 2011, durant una concentració convocada pel moviment 15-M als voltants del Parlament en protesta per un ple que obria la porta a les retallades.

El Tribunal Suprem va basar la seva condemna en el fet que l'exercici de la llibertat d'expressió i el dret de reunió no poden neutralitzar altres drets i, en concret, el de participació política a través dels representants legítims.