Selecciona Edició
Connecta’t

Un país dividit per una porta antiincendis

Junqueras i Rivera celebren dos mítings a la mateixa hora i al mateix recinte de l’Hospitalet

Junqueras i Toni Comín, exdiputat del PSC, a l'Hospitalet.
Junqueras i Toni Comín, exdiputat del PSC, a l'Hospitalet.

Cinquanta metres i una porta antiincendis separaven la tarda d'aquest dimarts Oriol Junqueras d’Albert Rivera a l’Hospitalet. El líder d’ERC intervenia davant els seus seguidors a l’auditori del recinte firal de la Farga i Rivera ho feia a la sala polivalent. Dos guàrdies de seguretat controlaven la porta blindada que connectava els dos mítings.

Rivera vestia americana gris, texans, sabates de cuir negre i camisa blanca; Junqueras vestia americana gris, texans, sabates de cuir negre i camisa blava. Rivera va haver de suportar la incontinència verbal de Miguel García, el seu candidat a l’Hospitalet. Junqueras va haver de lidiar amb una afonia i una temperatura sufocant per culpa d’un aire condicionat imperceptible. García va assegurar que “l’independentisme en aquesta ciutat cap en un autocar”. Els busos turístics de dues plantes poden transportar fins a vuitanta persones. A l’acte d’ERC hi havia 200 assistents, és a dir, que García com a mínim necessitaria tres autocars.

El míting de C’s va atraure uns 500 veïns del Llobregat. L’ambient era de concentració i més seriós que a ERC. EL públic de C’s era d’una edat més avançada que la dels republicans. El públic de Junqueras eres més acolorit i jovial. Estèticament els assistents a C’s semblaven sortits del primer dia de rebaixes a El Corte Inglés i els oients d’ERC encaixaven amb el perfil de monitor d’esplai del Montseny.

A ERC el míting va funcionar com un rellotge. A l’inici de la conferència una dona va ajuntar tots els membres de la llista de l’Hospitalet per precisar en quin ordre havien de pujar a l’escenari, indicant que havien d’apagar els mòbils i deixar les bosses als seients. Al contrari, els candidats de C’s arribaven desordenadament, pressionats pels organitzadors, que els demanaven que ocupessin els seus llocs. Mentre Miguel García cantava les grandeses d’Espanya, l’altre Garcia, Antoni, candidat d’ERC, assegurava que la segona ciutat de Catalunya serà clau per assolir la independència. Mentre a C’s sonava una melodia dura i guitarrera, a l’acte d’ERC picaven de mans al so d’un gospel sobiranista: “Vull ser lliure ara mateix / No podem seguir així. / Construïm un nou país / molt més just i en llibertat”.

El duel de mítings va acabar quan l’àrbitre va xiular a Munic l’inici del partit del Barça. Per si de cas, els guàrdies de seguretat van continuar escortant la porta antiincendis que separava dues realitats d’un mateix país.