El PP rebutja que el català sigui requisit per ser jutge a Catalunya
La proposta del Parlament per canviar la llei del poder judicial s'encalla per les negatives dels populars i UPyD
L'aclaparadora majoria del PP al Congrés dels Diputats, juntament amb el suport d'UPyD, va impedir que ahir prosperés una proposició del Parlament que buscava que el coneixement de la llengua catalana i del dret civil català fossin obligatoris per a la carrera judicial a Catalunya. El debat va derivar en una discussió sobre la llengua.
La diputada popular Dolors Montserrat va defensar el no afirmant que “l'essencial és que els jutges siguin millors coneixedors de la llei i el dret” i va assenyalar CiU, ERC i ICV, els representants dels quals van defensar la iniciativa, de voler “una justícia nacionalista”. “Busquen condemnar a la Catalunya de tots la pobresa lingüística”, va assegurar.
La proposició buscava modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial i altres normes relacionades per incloure que “en les comunitats autònomes amb llengua i dret propis, un nivell de coneixement adequat i suficient d'aquests és un requisit” i no només un mèrit, per exemple, per a l'adjudicació de les suplències. Altres formacions nacionalistes, com el PNV i BNG, van aplaudir la proposta.
Els diputats catalans que van defensar la proposta van ser Gemma Calvet (ERC), Salvador Milà (ICV) i Elena Ribera (CiU), que va recordar que el 2013 només el 12,4% de les sentències dictades a Catalunya eren en català. Àlex Sàez (PSC) va reconèixer que a Espanya “no existeix un reconeixement ple de la varietat plurilingüistica”, cosa en què va coincidir amb l'ecosocialista Joan Coscubiela. Tot i així, el socialista es va distanciar del text original en considerar que s'ha d'augmentar el pes del mèrit de saber català i no establir-ho com un requisit indispensable.