Selecciona Edició
Connecta’t

La UE demana dades a La Caixa per la pujada de comissions als caixers

CaixaBank ha començat a cobrar dos euros per treure diners dels seus caixers si no s'és client del banc. Brussel·les ha demanat “aclariments sobre aquest model de servei"

Un ciutadà utilitza un caixer automàtic de CaixaBank a Madrid.
Un ciutadà utilitza un caixer automàtic de CaixaBank a Madrid.

CaixaBank ha canviat l'esquema de pagament als caixers en començar a cobrar dos euros a les persones que treuen diners si no són clients seus. Fins ara, el banc propietari de la targeta realitzava el cobrament a l'usuari. El problema és que algunes entitats segueixen cobrant als seus clients, que també paguen a CaixaBank. Brussel·les ha demanat “aclariments sobre aquest model de prestació de serveis i de la seva aplicació”, mentre altres entitats, com el Santander, podrien imitar CaixaBank, que sosté que cobra per rendibilitzar la seva inversió.

Espanya és un dels països amb més caixers del món, amb 50.441 màquines instal·lades. Alguns analistes associen aquesta gran xarxa al costum espanyol d'utilitzar efectiu, la qual cosa afavoreix l'economia submergida. Al final del 2014, a Espanya els pagaments electrònics representen el 18% del total davant del 25% de mitjana a Europa.

CaixaBank, filial de La Caixa, té 9.683 caixers, la qual cosa el converteix en clar líder del sector. Per això, el canvi del sistema de cobrament que ha implantat des de final de març ha tingut un gran impacte entre els milions de clients bancaris i les associacions de consumidors.

Els ecos de la mesura han arribat fins a Brussel·les, que s'ha posat en contacte amb l'entitat per conèixer els detalls de l'oferta. Segons fonts de CaixaBank, la Comissió Europea no ha fet cap petició formal d'informació ni considera que afecta la competència, sinó que ha enviat una comunicació “per aclarir el model de prestacions i com s'aplicarà”. L'entitat recorda que Brussel·les coneix bé aquest model perquè és el que s'aplica a Alemanya i s'anomena access fee.

Fins ara, el banc propietari de la targeta era el que realitzava el cobrament a l’usuari

Fonts del mercat assenyalen que la Comissió vol saber si CaixaBank pot aprofitar-se de l'arribada de milions d'europeus a Espanya de vacances per aplicar-los aquesta comissió. CaixaBank assegura que no es cobrarà als estrangers, almenys ara com ara.

Però hi ha un altre problema més espinós: Europa i el Banc d'Espanya volen estar segurs que no es cobraran dues comissions per un mateix servei. Si CaixaBank cobra dos euros a l'usuari, el banc que emet la targeta no li pot aplicar una altra tarifa addicional, com ara està passant en alguns casos.

Les comissions bancàries són lliures

Íñigo de Barrón

Des de l'entrada en vigor de l'Ordre d'Economia i Hisenda del 2011, les tarifes de les comissions bancàries són lliures. El Banc d'Espanya no pot denegar el cobrament de comissions bancàries, ni limitar els seus imports, segons la llei.

Les comissions han de respondre a serveis efectivament prestats. No es pot cobrar per serveis que no hagi sol·licitat o acceptat.

Quan es modifiquin condicions que afectin contractes hauran de comunicar-se als clients afectats amb antelació. Les entitats ja no estan obligades a remetre-les al Banc d'Espanya amb antelació.

La nova norma obliga a remetre al supervisor informació trimestral, a posteriori, sobre els tipus i les comissions habitualment aplicades i ho publica el supervisor.

CaixaBank assegura que ha renunciat a cobrar la seva taxa d'intercanvi al banc propietari de la targeta. Ara aquesta tarifa és d'uns 0,65 euros com a mínim, però depèn del volum de l'operació, de si és crèdit o dèbit i la vinculació del client amb el banc emissor de la targeta.

L'entitat dirigida per Isidre Fainé afirma que “els emissors de les targetes no haurien de seguir cobrant als seus clients per treure diners dels caixers de CaixaBank perquè l'operació no té cost cap per a ells i no se'ls aplica taxes. De fet, ho diu la mateixa Comissió, que recorda que a Alemanya els emissors no cobren als usuaris”. Alguns bancs consultats diuen que per a ells sí que té despeses l'emissió de les targetes. Si se segueixen duplicant comissions, el supervisor podria intervenir per aclarir qui ha de deixar de cobrar-les.

El banc català defensa que la seva estratègia i que compta amb el suport de Servired, la xarxa a la qual pertany. Considera que té dret a rendibilitzar els centenars de milions d'euros que inverteix en caixers, part de la seva despesa en tecnologia. L'agost passat va anunciar que dedicaria 500 milions a desplegar una nova generació de caixers.

Al marge del tema de la possible doble comissió, l'estratègia de CaixaBank té el suport del supervisor i del Govern espanyol perquè creuen que dificultar l'accés a l'efectiu frena l'economia submergida. També hi dóna suport Visa, i no s'hi oposa MasterCard, les dues marques de suport internacional de les targetes.

No obstant això, la mesura perjudica les entitats petites i ha provocat demandes de l'OCU i l'Adicae pel perjudici als consumidors.

El problema és que algunes entitats segueixen cobrant als seus clients, que també paguen a CaixaBank

En el sector es considera que l'anunci d'ING Direct, al gener, de “gratis l'extracció de diners en tots els caixers” va ser un revulsiu per a aquesta mesura. La gran banca creu que els petits que no inverteixen en caixers, entre els quals també hi ha Bankinter amb només 400 màquines, i s'aprofiten que paguen baixes taxes per fer polítiques comercials molt agressives.

El director de Pagaments d'ING Direct, Gonzalo Caselles, admet que CaixaBank ha provocat un canvi radical. “Ha estat una posició unilateral. Cal veure la reacció dels supervisors perquè pot limitar la competència en algunes zones on té un domini molt gran”. Aquest problema es pot agreujar si altres gegants, com el Santander, segueixen els passos de l'entitat catalana. De moment, 4B, la xarxa del Santander, ha estudiat el cost de la mesura per als seus clients.

Si es produís un efecte dominó, els petits hauran d'arribar a aliances entre ells, però auguren fortes queixes dels consumidors. Antonio Gallardo, de iAhorro, portal de comparació de productes financers, apunta: “Per descomptat és més que legítim” el moviment de CaixaBank “però es posa una barrera de desenvolupament als petits bancs independents i va contra el consumidor. A Holanda i el Regne Unit els clients poden treure diners sense cap cost”. El debat no ha fet més que començar.