Selecciona Edició
Connecta’t

La Segona República, una llavor del procés?

Una obra en tres volums i 800 pàgines omple un buit historiogràfic sobre el període republicà a Catalunya, que vincula al moment polític actual

Jordi Casassas, amb el primer títol de l'obra, acompanyat de diversos col·laboradors, a l'Ateneu Barcelonès.
Jordi Casassas, amb el primer títol de l'obra, acompanyat de diversos col·laboradors, a l'Ateneu Barcelonès.

Amb la creença que els problemes d'identitat i encaix de Catalunya se solucionen millor amb una república i que el procés sobiranista que es viu ara és hereu del que va tenir lloc en part entre els anys 1931 i 1936, quan es van coure coses que n'expliquen moltes d'ara. Sota aquestes coordenades els responsables d'Ara Llibres llancen al mercat la gegantina La Segona República a Catalunya, tres volums i 800 pàgines resultat del treball de més de 110 historiadors i personalitats del món polític i cultural. Un vel que pot distorsionar el valor de l'obra, esquitxada d'imatges (més de 400 de 20 arxius) i documentació inèdita o poc vista i que omple un destacat buit bibliogràfic.

“És el moment de recuperar el somni. El procés per fer possible un país sobirà, independent i lliure. La força del poble com a motor de canvi i de construcció”, resa un dels textos promocionals de la col·lecció, de la qual es trauran 3.200 exemplars de cada títol i que es vendran, per subscripció, a 120 euros cada volum. El director científic de l'obra, Jordi Casassas, desenvolupa el mateix fil, arran de la situació sociopolítica catalana actual, en la presentació del primer volum: “Quan es recorda, es posa l'accent en moments molt precisos que s'utilitzen com una arma de convenciment i d'alè […] L'obra, que s'emmarca de manera conscient en la situació actual […] fins i tot és en relació amb ella que pretén trobar la seva justificació última”.

Ja en la posada de llarg pública que es va fer ahir a l'Ateneu Barcelonès, Casassas va afirmar que el que va fer la República “no van deixar de ser coses que el catalanisme plural havia impulsat ja des de la Mancomunitat. Segon un altre dels col·laboradors de l'obra, l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté, la idea republicana com a fil conductor a la història de Catalunya es pot resseguir des de la no gaire feliç “República de soldats” que van encarnar els almogàvers fins al “somni que es pot fer realitat ara”. Això després de passar pels intents del 1641 (“amb una parella de ball equivocada com van ser els francesos que ens van fer perdre la Catalunya Nord”), els que es van fer durant la Guerra de Successió (“més repúblicans que el parlament al·lusiu a anglesos”, que deia Felipe V), l'“esperança fracassada” de la Primera República (1873), el primer gran somni del 1901 a partir del catalanisme polític i la proclamació de la República Catalana de només set hores després de l'arribada de la República Espanyola del 1931. En la seva aportació al primer volum, escriu Solé i Sabaté: “Avui el procés d'independència de Catalunya segueix l'esquema secular de l'ideal republicà”.

Catalans al Valle de los Caídos

Una de les novetats que aportarà La Segona República a Catalunya caldrà buscar-la en el tercer volum, en què per primera vegada es proporciona el cens d'enterrats al Valle de los Caídos procedents de Catalunya. Segons la historiadora Queralt Solé, que està enllestint l'article sobre el tema, serien entre 5.000 i 7.000 d'un total de 33.847 persones enterrades. Segons Solé, el primer any en què es van traslladar cossos al Valle de los Caídos va ser el 1959, quan van arribar les restes d'11.329 persones en camions militars. L'últim trasllat del qual es té constància és del 1983 procedent de Vilafranca del Penedès. Dos anys abans, després del fallit cop del 23-F, es van traslladar 304 restes mortals.

L'obra, que porta com a epígraf La llavor de la llibertat, s'ha dividit en tres blocs. El primer, coordinat per Josep Maria Roig Rosich i Giovanni Cattini, El temps de les il·lusions, abraça del 1931 al 1933. Carles Santacana dirigeix el segon lliurament (que apareixerà al juny), amb els delicats anys del 1934 al 1936 (Un país en tensió). El tercer, Guerra i revolució. 1936-1939, sortirà al setembre tripulat per Joan Villarroya. Tots tenen una estructura comuna: un text inicial que contextualitza el període en relació amb Espanya i el món; una cronologia que segueix les mateixes coordenades i una desena de capítols en profunditat, acompanyats per la biografia d'un personatge crucial del moment (de Francesc Cambó al líder anarcosindicalista Joan Peiró, passant per la pionera feminista Carme Karr).

Aquella estructura es tanca amb un altre reclam a l'actualitat. Sota l'epígraf Cap a la Tercera República?, una trentena de personalitats actuals expliquen “com la República s'ha convertit en llavor del procés d'independència que viu la Catalunya del nostre temps”, segons la publicitat de l'obra. Sota aquesta òptica, ja escriuen en el primer volum el líder d'ERC Oriol Junqueras, el diputat de la CUP David Fernàndez, la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, el polític Joaquim Nadal i els periodistes Francesc Marc-Álvaro i Eduard Voltas, entre d'altres. Ho faran en els pròxims volums la ja expresidenta de l'ANC Carme Forcadell, l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa i el jutge Santi Vidal. En canvi, a la part científica, un dels capítols històrics del primer volum està firmat per Fernando Sánchez Costa, diputat al Parlament pel Partit Popular.

En l'altra balança d'autors, entre els signants dels 150 articles de què constarà l'obra hi ha alguns dels millors historiadors catalans, com Borja de Riquer, José Luis Martín Ramos, Pelai Pagès, Susanna Tavera, Andreu Mayayo, Anna Sallés, José Luis Oyón i Pere Gabriel. I els noms que aviat els substituiran, com es pot veure ja en el primer lliurament amb els treballs del mateix Cattini, Joan Esculies i Josep Lluís Martín Berbois, molts dels quals aportant investigació nova a partir de documentació poc coneguda o inèdita.

Fotos inèdites de Boix

La mateixa obra oferirà un notable pessic d'imatges o documents inèdits o apareguts només en mitjans de l'època. El primer lliurament ja en mostra 15, entre els quals cinc fotos (una de la llotja presidencial durant el partit del Barça d'homenatge a l'Orfeó Català i que en va suposar el tancament el juny del 1925, amb Cambó, Lluís Millet i Joan Gamper; o una de Manuel Azaña en la seva visita a Montserrat el 1932); la declaració de la Diputació provisional de la Generalitat signada per Lluís Companys en defensa de l'Estatut del gener d'aquell any) o la campanya contra l'Estatut publicada pel madrileny El Imparcial, el maig del 1932. Però arribaran imatges sense publicar de l'ebullició republicana d'un llavors joveníssim i debutant Francesc Boix, el després fotògraf català de Mauthausen. La Segona República va donar per a molt. I sembla que fins avui.