Selecciona Edició
Connecta’t

Per a què serveix la moneda d’Ada Colau?

Barcelona en Comú proposa una divisa per enfortir el comerç local. L'èxit que tingui dependrà del nombre d'empreses que hi participin

Ada Colau, durant l'acte de dilluns a Sarrià. Ampliar foto
Ada Colau, durant l'acte de dilluns a Sarrià.

Barcelona en Comú (BEC) proposa implantar una moneda local per a la capital catalana i els municipis de l'àrea metropolitana. L'objectiu del projecte és "afavorir el comerç als barris", explica Gerardo Pisarello, segon a la llista de la coalició. Encara que els experts consultats per a aquesta informació lloen la iniciativa, adverteixen que l'èxit que tingui dependrà del fet que hi hagi una massa crítica d'empreses i ciutadans que la facin servir. També avisen contra els costos d'engegar la divisa.

El projecte parteix d'experiències com el Bristol Pound, que agrupa "580 negocis" de la ciutat britànica, i el WIR suís, "una divisa amb què treballen 60.000 empreses", explica el segon de Barcelona en Comú, que afegeix que la divisa pot actuar com "un multiplicador de riquesa". Com funcionaria? La proposta de la coalició que lidera Ada Colau, oberta a la negociació de les entitats interessades, preveu que els barcelonins puguin canviar euros per unitats de la moneda local, a canvi d'una bonificació. Els treballadors municipals, així mateix, podran rebre part del seu salari amb aquesta moneda si així ho volen. Amb la nova moneda es podrà comprar en comerços compromesos amb l'economia social. Les empreses, al seu torn, tindran la possibilitat de demanar microcrèdits en la divisa local a l'Ajuntament i pagar a altres companyies amb aquesta moneda.

Andreu Honzawa, expert de la fundació STRO, dedicada a la promoció de les monedes locals, opina que el projecte estimula "la demanda interna de la ciutat". "Amb aquesta moneda no és possible comprar a Madrid, així que es genera més consum", explica. Aquest investigador detalla que tot guany que els comerços obtinguin amb la nova divisa només la podran gastar amb els proveïdors que l'acceptin, si no la canvien a euros. A més, els treballadors que rebin el seu salari en moneda local ajudarien a posar-la en circulació. Finalment, les institucions que hi donen suport acostumen a "ajudar les pimes a accedir a microcrèdits amb interessos més baixos que la banca". En el cas del projecte que promou BEC, Pisarello condiciona la definició de les característiques de la moneda a la negociació amb les associacions interessades en el projecte.

"Interessa que hi hagi una massa crítica de comerços important", adverteix un expert

Amb tot, perquè la divisa local tingui èxit cal superar certs esculls. "Interessa que hi hagi una massa crítica de comerços important", adverteix Honzawa: "Les empreses han de buscar un proveïdor local [que faci servir la divisa] en lloc d'un de fora. Els consumidors també han d'anar a un restaurant que la faci servir". Tanmateix, Honzawa matisa que aquest defecte no té per què dificultar tant l'ús de la moneda barcelonina, ja que "és possible convertir-la en euros". Del mateix parer és Kristoffer Dittmer, investigador en economia ecològica: "Si és massa local, no funcionarà tan bé".

La població, a més, ha d'acostumar-se a fer-la servir. "Els usuaris, i sobretot els comerços, hauran de canviar els seus hàbits de consum i buscar proveïdors que acceptin la moneda local. Les empreses hauran d'incloure la moneda en la comptabilitat", avisa el representant de la fundació STRO. Utilitzar més d'una moneda, a més, pot complicar la tasca de comprar. "Tret que facis una campanya de comunicació molt potent [per explicar com es fa servir la divisa local], els pagaments poden ser incòmodes. Cal pensar si els comerços l'accepten", afegeix Álvaro Martín, soci d'Afi.

Un expert aconsella que la moneda sigui electrònica per reduir el cost d'engegar-la

També cal tenir en compte el cost d'engegar-la. "En el cas del Bristol Pound, una cooperativa de crèdit local i un Ajuntament lideren el projecte", però els costa més imprimir diners que al Banc Central Europea, en fer-ho en petites quantitats, adverteix Martín. L'expert d'Afi aconsella que la moneda sigui electrònica per reduir el preu d'engegar-la. En el cas de la divisa britànica, és possible fer els pagaments amb el telèfon mòbil. Un altre exemple és la xarxa RES de Girona, que agrupa 375 empreses de la província, i en què els pagaments es fan amb una targeta de crèdit. De moment, caldrà veure si la divisa barcelonina es podrà pagar en metàl·lic o amb telèfon mòbil, avisa Pisarello.