Selecciona Edició
Connecta’t
Selecciona Edició
Mida de la lletra
Eleccions municipals

La política de pactes persegueix els candidats a l’alcaldia de Barcelona

Els set caps de llista a les municipals discuteixen sobre el model de ciutat i les aliances postelectorals

Trias, Fernández, Colau, Mejías i Lecha, entrant al debat.
Trias, Fernández, Colau, Mejías i Lecha, entrant al debat.

El debat entre els set candidats a l'alcaldia de Barcelona que han organitzat conjuntament TV3 i Catalunya Ràdio ha destacat per la preocupació dels principals favorits a l'alcaldia pels pactes després de les eleccions. Sota la fórmula inicial de fer preguntes els uns als altres –però sense revelar fins al final qui era l'autor–, s'ha apuntat a una política d'acords davant d'un probable resultat electoral fragmentat. La qüestió de les aliances s'ha reiterat en altres intervencions dels candidats. Ada Colau, de Barcelona en Comú, ha preguntat al socialista Jaume Collboni si descartava pactar amb l'alcalde actual i candidat a la reelecció per CiU, Xavier Trias: "El meu compromís és fer govern si guanyo les eleccions. No tinc al cap entrar en un altre govern, però tampoc bloquejaré la ciutat des d'una barricada per falta de diàleg", ha contestat el líder del PSC. Carina Mejías, de Ciutadans, ha preguntat a Alberto Fernández Díaz si estava orgullós del suport que el PP ha donat a Trias al llarg del mandat: "He donat suport a l'alcalde quan hem valorat que eren coses positives per a la ciutat, però no quan va cedir en el conflicte de Can Vies –la paralització del desallotjament de la casa okupada a Sants ni tampoc per la seva subordinació al president de la Generalitat", li ha contestat Fernández Díaz.

El candidat d'ERC, Alfred Bosch, i Trias no han amagat la bona sintonia entre les dues formacions, tant en el mandat que ara expira com en les previsions de futur: "Compro", ha etzibat Trias quan Bosch ha enumerat algunes de les seves prioritats: "procés nacional i progrés social". "M'alegro que comparteixi les prioritats, però jo vull ser alcalde", ha matisat Bosch, a qui Trias també li ha preguntat si revalidaria el suport que li ha donat el republicà Jordi Portabella al llarg del mandat que ara expira. Ni sí ni no ni tot el contrari, Bosch ha evitat mullar-se: "Sempre en benefici de Barcelona".

La pobresa que s'ha instal·lat en barris de la ciutat, el model de desenvolupament –turisme enfront d'economia industrial i sostenible i l'atur han estat els temes en els quals més s'han discutit. Trias ha venut una ciutat amb problemes de desocupació –heretats o provocats de la gestió anterior dels socialistes a l'Ajuntament, però sobretot del tripartit anterior a l'arribada de Mas a la Generalitat, en la seva opinió– però també d'èxit: "Som una ciutat que atreu 7.200 milions d'euros d'inversió estrangera, som la tercera ciutat europea en inversió que ve de fora". Una Barcelona que no té res a veure amb aquella visió és la que veu la candidata de la CUP, María José Lecha: "No som la ciutat que pretén ser un aparador mundial, som una ciutat referent de pobresa que impactava en un 16% de la població el 1979 i ara la pateix més del 20%, perquè som en una ciutat capitalista que produeix una pobresa cronificada".

Colau és contrària a un model de ciutat que, segons ha opinat, ret homenatge al turisme: "Barcelona té molts diners i mou molts diners que cal repartir amb una economia de bones pràctiques. No es poden intentar privatitzar els serveis bàsics, com la teleassistència, no s'han de posar en perill les escoles bressol públiques quan tenen més d'un 40% de demandes que cal atendre". "I que quedi clar que estic orgullosa del meu activisme social", ha etzibat Colau a una de les invectives de Fernández Díaz, que li ha recordat la seva irrupció en un acte d'ICV vestida de Supervivienda. Collboni ha demanat a Trias per què havia disminuït la inversió als barris de Barcelona amb uns comptes sanejats: "La nostra prioritat és tornar a invertir als barris i crear 30.000 llocs de treball que és una xifra que és possible i no volem entrar en la subhasta de xifres".

Debat sobre ciutat, però debat, també, sobre Barcelona capital de Catalunya com a autonomia o d'un Estat independent. La qüestió sobiranista s'ha colat amb força quan Bosch ha formulat una pregunta directa a Colau: "Vull que aclareixi quina és la seva posició, està favor de la independència sí o no?"

La resposta de Colau ha deixat clar que en la coalició que lidera no hi ha una posició unitària: "Jo vaig votar "sí-sí" en la consulta del 9-N perquè estic convençuda que el model d'entesa amb l'Estat està esgotat, però jo no sóc independentista. Nosaltres ens comprometem a sotmetre a consulta si la ciutat se suma a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). El que tenim clar és que cal que es respecti la sobirania real de les persones, que està marcada per les condicions de vida i no per la política de les retallades i això ha quedat clar que no vindrà de la mà de CiU ni la del PP".

Trias i Bosch s'han mostrat d'acord en un punt: a Barcelona, com a ciutat, li aniria millor sent capital d'un Estat que no pas formant part de l'Estat espanyol. "Sempre que trec el tema de la independència s'enfaden, però és un fet que la ciutat tindria 3.000 milions més si es reduís el dèficit fiscal que Catalunya arrossega amb l'Estat", ha afirmat el líder d'ERC. "Un dels problemes greus que tenim és que depenem de Madrid per a moltes coses, per exemple, les grans infraestructures, i si superem aquest grau de dependència tindrem més capacitat de dirigir", ha assegurat Trias. Els socialistes no estan per la independència: "No defensem la independència com a solució, però tampoc que no es toqui res, estem per un canvi. És important definir el model perquè hi ha grans inversions que sí que depenen de l'Estat i dels fons de la Unió Europea", ha assenyalat Jaume Collboni, alcaldable del PSC.

No està renyit un model de progrés social amb la independència, ha vingut a dir María José Lecha en nom de la CUP: "A Barcelona s'ha de donar el poder als barris i que el govern de la ciutat estigui al servei de les persones perquè aquest és el procés democràtic d'una societat d'esquerres i independent". Els candidats del PP, Alberto Fernández Díaz, i la de C's Carina Mejías –que va ser regidora popular al Consistori barceloní i companya de bancada de Fernández Díaz sí que estan d'acord en un rotund "no" a la independència: "El que està en joc és la ciutat i les eleccions municipals no es poden llegir en clau plebiscitàries, ara no toca aquest debat", ha mantingut Fernández Díaz. "La independència suposaria inestabilitat i inseguretat econòmica i jurídica i ningú vindria a invertir a Barcelona", ha resolt Mejías.

El debat estava plantejat a set –incloïa les candidates de la CUP i Ciutadans, excloses del de BTV pels blocs electorals–, però les veus dels candidats de CiU, PSC, ERC i PP s'han sentit més que les de Colau, Lecha i Mejías, bàsicament perquè ells interrompien més que elles, tal com ha assenyalat la candidata de la CUP.

Una novetat nadalenca

Tomàs Delclós

Catalunya Ràdio i TV3, amb desconnexions territorials, han fet aquest matí debats simultanis a les quatre capitals catalanes. I han convidat, a més dels habituals, Ciutadans i la CUP, en funció de la seva representació parlamentària i no municipal. Ben fet. El de Barcelona l’ha moderat Mònica Terribas. Ho ha dit de bon començament: volia debat de veritat, sense un torn protocolari de preguntes, i que l’empenta dialèctica dels candidats li estalviés feina. Ho ha aconseguit a mitges per aquesta fatal llei que diu que qui replica ho ha de fer trepitjant les paraules de l’altre. Lecha ha teoritzat que, vista la conducta dels convidats, aquest és un vici masculí. Una teoria subscrita per la moderadora. En tot cas, aquesta voluntat lloable de fer un debat sense monòlegs i encarcarament ha donat feina a Terribas. Més d’una vegada l’hem vist gesticulant com un director d’orquestra intentant donar una entrada ordenada als violins. De fet, ha tingut un protagonisme imprevist, resumint i explicant què deien els ponents, un resum que Colau ha corregit una vegada a propòsit del sí-sí. El més desconcertant, sobretot per a Collboni, ha estat que li demanés un número perquè Catalunya Ràdio el necessitava per a l'Enigmàrius. Una rara intromissió de les necessitats de programació de l’amfitrió.

A l’espera d’aquest debat endreçat, que és diferent del batibull que algunes vegades, no gaires, hi ha hagut, la realització presentava la pantalla partida amb una doble imatge: de qui parlava i de l’al·ludit. Això ha donat una quota notable d’aparicions passives a Trias, cosa que no sé si és favorable perquè, sense dir res, el llenguatge corporal pot perjudicar.

Les televisions, i s’ha d’agrair, miren de trobar fórmules per fer que els debats electorals no siguin recitatius de missatges precuinats. Que siguin més tertúlia. La Corporació també ho ha intentat. Per exemple, plantejant una pregunta “de l’adversari invisible”, una idea nadalenca. En tot cas, Terribas, i això és saludable, li ha tret solemnitat a la cosa.

El programa ha estat trending topic i la quota de corbates, respecte al primer debat de BTV, ha crescut. Collboni també n’ha lluït.

MÉS INFORMACIÓ