L’OMS va arribar tard davant l’ebola i la seva acció no va ser “efectiva ni adequada”
Un comitè extern avalua l'actuació de l'organisme davant “el brot més greu i més complex del virus que s'ha registrat mai”
L'OMS va actuar tard i la seva resposta no va ser ni efectiva ni adequada davant la gravíssima epidèmia d'ebola a l'Àfrica occidental durant els primers mesos, que van ser clau per a la seva extensió, segons un comitè d'experts que està avaluant l'actuació d'aquesta organització de les Nacions Unides encarregada de la salut. La seva falta d'actuació va ser especialment notòria la primavera i l'estiu de l'any passat, quan la situació ja era alarmant i moltes ONG van haver d'afrontar-la, als països afectats, malgrat que “no estaven ben preparats, en absència d'una normativa que guiés les actuacions i sense que hi haguessin mecanismes de coordinació adequats”.
“Encara no és clar per a aquesta comissió per què les primeres alertes, aproximadament entre el maig i el juliol del 2014, no van donar com a resultat una resposta efectiva i adequada. Malgrat que l'OMS va cridar l'atenció sobre el ‘brot sense precedents’ en una conferència de premsa l'abril del 2014, això no va conduir a una mobilització internacional ni una estratègia de comunicació adequada”, assenyala el comitè d'experts al qual la mateixa OMS va encarregar el gener passat una avaluació de la seva actuació. La infecció havia començat a finals del 2013 (s'ha identificat el cas zero com un nen de dos anys, Émile Ouamouno, de Meliandou, a Guinea), i durant les primeres setmanes de l'any següent la situació ja era gravíssima a la regió africana. L'emergència de salut pública d'abast internacional no es va donar “fins al 8 d'agost del 2014” i, llavors sí, la declaració va servir per mobilitzar recursos de resposta, assenyala el comitè, presidit per Barbara Stocking, antiga directora de l'ONG Oxfam al Regne Unit i, com a tal, amb molta experiència en emergències humanitàries, i actualment presidenta del Murray Edward College (Universitat de Cambridge).
“El brot d'ebola que va començar a l'Àfrica occidental el 2013 és el més greu i el més complex que s'ha registrat mai”, assenyala el comitè en l'informe preliminar del seu treball, que no conclourà fins a l'informe definitiu que presentarà al juliol. Stocking i els altres cinc experts que formen el comitè expressen la seva “extremada preocupació sobre els greus costos de salut, socials i econòmics d'aquest brot”, recordant la fragilitat dels països afectats i de les seves institucions.
Els tres països víctimes
L'informe sobre el maneig de la crisi de l'ebola arriba quan l'epidèmia està en fase de reculada –tot i que no definitivament vençuda– a l'Àfrica occidental. Aquest dissabte, l'OMS va declarar Libèria lliure de la malaltia, després de registrar 42 dies (dos períodes d'incubació del virus complet) sense nous casos. Als altres dos països afectats a la zona, Sierra Leone i Guinea Conakry, en l'última setmana es van notificar 18 nous casos, nou en cadascun. "És la xifra més baixa de l'any", indica l'OMS al web des del qual informa de l'evolució de la malaltia. En total, el virus ha afectat, fins avui, 26.722 persones, 11.064 de les quals han mort.
Els experts destaquen que durant els primers mesos del brot “hi va haver serioses manques” pel que fa a la implicació de les comunitats locals. “Les pràctiques culturals tradicionals, inclosos els funerals i els hàbits d'enterrament, van contribuir a la transmissió del virus i, no obstant això, no es va donar prioritat als missatges culturalment sensibles i a la implicació de les comunitats”, assenyala el document. “Tenint en compte l'àmplia experiència en brots, la promoció de la salut i la mobilització social, és sorprenent que no va ser fins a l'agost o el setembre del 2014 quan es va reconèixer que la transmissió de l'ebola estaria sota control només quan es posessin en marxa simultàniament la vigilància, la mobilització de la comunitat i la prestació de les cures sanitàries apropiades a les comunitats afectades”. De fet, la Societat Americana d'Epidemiologia va alertar la setmana passada que la meitat dels diagnòstics es confirmaven una vegada mort el sospitós.
Malgrat aquestes crítiques, els especialistes apunten al dolor sofert per aquests països, sobretot al principi, quan es van haver d'enfrontar a l'epidèmia gairebé sols. “El cost en el personal sanitari ha estat extremament alt”, assenyalen. També critiquen mesures unilaterals, com els tancaments de fronteres o la suspensió de vols.
El comitè recorda que la responsabilitat a l'OMS no recau exclusivament en el seu secretariat sinó també en els països membres, els seus caps d'Estat i ministres, “especialment en temps de crisi”. Tant els líders d'aquesta organització de les Nacions Unides com els països, conjuntament, “han de prendre accions determinants per afrontar els reptes que sorgeixen. El ‘seguir com sempre’ o ‘el més del mateix’ no és una opció”, adverteix l'informe.
L'informe explicita diverses raons per a aquest fracàs en el tractament, entre les quals destaca: “Una comprensió tardana del context i la naturalesa del brot, la informació poc fiable, i les complicades negociacions entre els països”.
La conclusió del treball és que “s'està en un moment històric perquè els líders mundials reforcin el paper de l'OMS perquè dirigeixi els problemes de salut global”. Perquè, a part de crítiques en el temps de la resposta, l'OMS s'ha vist sobrepassada per ONG com Metges sense Fronteres i l'Unicef i organitzacions com el CDC nord-americà, els equips de cooperació xinesos i cubans o l'Institut Pasteur de França en la seva resposta. Davant les opcions de crear un nou organisme de resposta davant d'emergències sanitàries, encarregar-li aquesta tasca a un altre organisme de l'ONU o reforçar l'OMS perquè actuï, el comitè d'experts opta per la segona. Però no amb reserves. “La major manca de capacitats de l'OMS en les emergències a gran escala continua en el terreny de la coordinació de les crisis i el lideratge, i això s'ha de resoldre”, assenyala.
Aquestes crítiques no han enxampat per sorpresa l'OMS. La mateixa organització, l'abril d'aquest any es va avançar i va assenyalar que havia ofert “una resposta inicial lenta i insuficient” que “no va ser prou agressiva a l'hora d'alertar el món”. També ha anunciat la creació d'un cos especial per a aquestes actuacions (fet que implica que caldrà finançar-ho). Els experts adverteixen que “no hi ha fons específiques”, tot i que “cada any es gasta una important quantitat de les contribucions dels donants en emergències”.
El comitè mantindrà la seva supervisió sobre l'evolució de l'epidèmia amb viatges als països afectats.
