Selecciona Edició
Connecta’t

“Han sortejat un pis que era meu”

L'assignació d'uns pisos protegits a la Mina enfronta els veïns del bloc Venus, que en teoria havien de ser resituats allà, i els nous inquilins

Edifici Venus, al barri de La Mina de Sant Adrià del Besòs.
Edifici Venus, al barri de La Mina de Sant Adrià del Besòs.

El poliesportiu de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, era ahir una curiosa barreja de felicitat i d’emprenyament. D'una banda hi havia 236 somriures: el mateix que el nombre de famílies que havien sortit afavorides en el sorteig de pisos protegits que va fer l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat. De l'altra, uns quaranta veïns del degradat bloc del carrer Venus no dubtaven a mostrar el seu empipament. Els apartaments, de lloguer i amb dret a compra, que es van lliurar ahir eren els mateixos que s'havien construït específicament per presumptament reallotjar-los.

Aquest és l'últim episodi d'una història que es remunta a la Barcelona de les barraques. L'edifici del carrer Venus va ser acabat el 1977 i allà es va resituar part dels habitants de les barraques del Camp de la Bota i de Montjuïc. El 2002, l’Ajuntament de Sant Adrià –membre del consorcio del barri de la Mina, juntament amb el Consistori barceloní, la Generalitat i la Diputació– va aprovar un pla específic de reordenació i millora per al barri (PERM). Eren els temps en què el model Barcelona estava en plena esplendor: accions socials i intervencions urbanístiques, algunes de microcirurgia i d’altres, de mé importància, per trencar amb la marginalitat i connectar la Mina amb la resta de l’àrea metropolitana.

El consorci calcula que l’operació d’expropiació i reallotjament costa 25 milions d’euros

El PERM, a més d'intervencions socials, incloïa la construcció d'una rambla que articulés físicament el barri, que reunís els equipaments, i preveia plans de promoció d'habitatge. I també va sentenciar a desaparèixer l'edifici del carrer Venus, que es derrocaria i els seus veïns serien reallotjats en pisos que es construirien per a aquesta finalitat. Els nous habitatges, en total 422, es van acabar el 2010, però el trasllat no es va fer mai, de fet, la gran majoria estaven buits. Allà s'han invertit més de 173 milions d'euros.

No obstant això, la crisi econòmica va deixar aparcat el projecte d’enderrocar l'edifici. Allà viuen unes 160 famílies en un gran estat de degradació, no només en l’àmbit estructural sinó causada per problemes d'incivisme. Rates, acumulació d'escombraries, la deixadesa de veïns que no han volgut (o pogut) invertir en pisos que sabien que estaven condemnats a desaparèixer... Unes condicions que el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va qualificar d’“infrahumanes”. Ho han fet tot per cridar l'atenció sobre el seu problema. L'octubre del 2012 fins i tot van enviar una carta al president Artur Mas.

El consorci calcula que l'operació d'expropiació i reallotjament costa 25 milions d'euros. Davant la impossibilitat de moltes famílies d'afrontar les despeses de substitució de l'habitatge, l’Administració va optar fa un any per fer una rehabilitació de l'immoble en lloc de derrocar-lo. Els veïns denuncien que es limitarà a les zones comunes. “És inacceptable que després de 14 anys de lluita, sense poder arreglar, vendre o hipotecar els nostres pisos, ara ens diguin que arreglaran quatre coses, ens retiraran l'afectació i no se'ns donarà res a canvi”, es queixa Paqui Jiménez, la històrica líder veïnal del barri.

Els arguments dels veïns els valida fins i tot el Síndic de Greuges, que va criticar a principi d'aquest any la “deixadesa de l’Administració” amb el tema del reallotjament: "Si fa 12 anys era clar que aquest edifici no tenia viabilitat per transformar el barri, avui dia, sense cap actuació per adequar-lo ni dignificar-lo, no hi ha cap alternativa a l'enderrocament”, va assegurar Ribó. El consorci assegura que els veïns del carrer Venus poden comprar un dels pisos nous pagant 30.000 euros, una quantitat exorbitant per a un barri fortament castigat per l'atur o lloguers des de 75 euros al mes. No obstant això els comptes no surten. Els nous habitatges són 422. N’hi ha 120 que ja estan habitats i els altres 236 van ser sortejats ahir. Només queden uns 60 disponibles, que no aconseguirien cobrir tots els veïns que encara malviuen en el bloc de Venus.

El Síndic de Greuges va qualificar d’“infrahumanes” les condicions de vida que té la gente del bloc

Jiménez creu que no només hi ha una deixadesa política sinó que fins i tot pot haver-hi un delicte. “El PERM estableix que l'edifici ha d'anar a terra, no que es rehabiliti. Per a fer-ho el pla hauria de ser modificat i això no s'ha fet”, argumenta la líder veïnal. El Col·lectiu Ronda, que assessora jurídicament els veïns del Venus, creu que s'incompleix el decret HAUS, que garanteix el dret dels afectats per una expropiació a rebre un habitatge de característiques anàlogues al que els ha estat expropiat.

L'oposició al Consistori de Sant Adrià va comparèixer ahir en bloc per denunciar que la cessió dels pisos a l’Agència de l’Habitatge i el sorteig posterior incompleixen el que es va acordar en el ple del febrer. Allà, el PSC es va quedar sol –ICV es va abstenir– defensant que no es dugui a terme l'execució íntegra de les mesures que recull el PERM. CiU, PP, Plataforma per Catalunya i els regidors no adscrits de Ciutadans i MES van assegurar que portaran als tribunals del contenciós administratiu el consorcio. “Això va en contra de la voluntat majoritària del ple i contra el pla especial de millora del barri, que no s'ha portat al ple per ser modificat”, va assegurar la regidora convergent Mireia Hernández.

Marta i el seu marit, els dos d'origen equatorià, eren dos dels beneficiats amb els nous pisos. “Estàvem pagant un lloguer impossible. Hi havia com 400 persones que volien els pisos”, va explicar somrient la dona, treballadora d'una cadena de menjar ràpid. Fora del poliesportiu, en un banc, una dona gitana d'uns 40 anys cridava gesticulant: “Han sortejat un pis que era meu”.

MÉS INFORMACIÓ