Selecciona Edició
Connecta’t

Maria Goretti, malalta en cadira de rodes, ha estat desnonada

La jove no pagava el lloguer des de l'octubre del 2013 per falta d'ingressos. Ara l'han traslladat a un alberg que assegura que no és adequat per a la seva malaltia

María Goretti al febrer al pis d'on ahir va ser desnonada.
María Goretti al febrer al pis d'on ahir va ser desnonada.

“No puc continuar lluitant, ho he perdut tot i no vull que la meva vida acabi en aquesta habitació d'alberg”, així de contundent es va mostrar ahir María Goretti, una dona convalescent de la síndrome de sensibilitat química múltiple a qui van desnonar ahir del pis de lloguer, del carrer Sant Antoni Maria Claret, que havia deixat de pagar l'octubre del 2013. La comitiva judicial va arribar a l'immoble a les 9.00 h, va traslladar la malalta a l'hospital i, des d'allà, a l'alberg Hort de la Vila.

Goretti és gallega, té 38 anys i viu a Barcelona des dels 18. És actriu, presentadora i model. La seva última feina va ser un anunci de comprimits el 2009. Ara, no és ni l'ombra del que va ser. La seva malaltia l'ha prostrat en una cadira de rodes, amb una màscara. La falta d'ingressos va fer tot la resta.

El 2014 va rebre tres ordres de desnonament. Al febrer una plataforma va paralitzar l'última ordre. “Fa un mes la meva advocada em va dir que l'Ajuntament, tot i els meus informes mèdics, volia que em desnonessin per sorpresa, així ho han fet aquest matí, ningú ho ha evitat”, lamentava.

“No m'han deixat agafar res, m'han ficat en una ambulància, m'han fet una anàlisi de sang i m'han portat a aquest alberg amb olor de pintura, molt de trànsit i un recipient per rentar-me les mans”, plora la desnonada, que assegura que la seva salut empitjorarà al centre municipal.

El cas de Goretti és de gran complexitat per als serveis públics per la mala salut de la desnonada i perquè, en altres ocasions, la malalta ha rebutjat, segons fonts del consistori properes al cas, les alternatives que se li oferien.

“Sabia que el dia que creués la porta de casa meva no podria continuar lluitant, tenia l'esperança que els serveis socials em trobessin un habitatge de protecció, però continuar depenent d'ells és dependre dels botxins que m'han portat a aquesta situació”, critica la desnonada.

“No puc més, no crec que sobrevisqui una nit en aquest alberg, l'Ajuntament és l'únic que diu que aquest és un lloc idoni per a mi; sé que ara comença el pitjor”, plora.