Selecciona Edició
Connecta’t
Selecciona Edició
Mida de la lletra
Eleccions municipals

Collboni es compromet a no aturar projectes que estiguin en marxa

L'alcaldable socialista proposa la rehabilitació de 80.000 habitatges en deu zones de Barcelona

El candidat de el PSC a l'Ajuntament Barcelona, Jaume Collboni. Ampliar foto
El candidat de el PSC a l'Ajuntament Barcelona, Jaume Collboni.

La prioritat dels socialistes a Barcelona han deixat de ser els grans projectes, vegeu La Sagrera. Si més no alguns que ja estan en marxa com la reforma de la plaça de les Glòries amb la definició final dels quals no estan d'acord: “Però nosaltres no farem com l'alcalde Xavier Trias, que quan va guanyar fa quatre anys el primer que va fer va ser paralitzar la reforma de la plaça. Encara que en aquest moment ens pugui semblar insolidari gastar 200 milions en un túnel que està mal dissenyat, no ho aturarem si governem”, va aclarir l'alcaldable del PSC per Barcelona, Jaume Collboni, en el torn de preguntes després d'una conferència al Col·legi d'Arquitectes en què va presentar el pla Rumb, les propostes en matèria d'urbanisme. Unes prioritats que han estat dissenyades en gran part pel número 3 de la seva candidatura, l'arquitecte Daniel Mòdol, que ha marcat deu prioritats, corresponents a les mateixes zones de la ciutat, en el que han denominat urbanisme social.

Una proposta que beu, en bona mesura, del pla de barris que va aprovar l'últim tripartit de la Generalitat per rehabilitar zones degradades i amb problemàtiques socioeconòmiques. Aquell pla es va aturar en sec amb l'arribada de CiU al govern de la Generalitat i per la crisi econòmica. El PSC creu que a Barcelona ara el que toca és reprendre'l i per això la rehabilitació és la prioritat, amb una previsió de reformar 80.000 habitatges. Una intervenció que, segons els seus càlculs, tindrà un impacte de creació de 10.000 llocs de treball –la seva promesa electoral en matèria d'ocupació és la creació de 30.000 llocs de treball en la construcció i en sectors de professionals i oficis que hi estan relacionats.

Una rehabilitació del parc d'habitatges molts sense ascensor i d'equipaments per reformar i de nova planta que es focalitza en deu zones: Nou Barris-Ronda (Canyelles, Roquetes, Guineueta, Verdum, Prosperitat, Trinitat Nova i Trinitat Vella-Nou Barris-Turons (Turó de la Peira, Vilapicina, Torre Llobeta i Congrés Indians), Sant Martí-Gran Via (la Verneda, la Pau, Sant Martí de Provençals, Besòs i Maresme), Sants-Gran Via (la Bordeta, Marina del Port), Paral·lel-Rondes (Raval, Poble-sec i Sant Antoni), Nou Barris Nord (Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona), Sant Andreu-Besòs (Bon Pastor i Sant Andreu nucli antic), Glòries nord (Sagrada Família, Camp de l'Arpa i Navas), Ronda-Guinardó (Baix Guinardó, Can Baró i Camp d'en Grassot i Gràcia Nova) i Horta-Ronda (Sant Genís i Teixonera). Gran part d'aquestes intervencions estarien lligades a la cobertura de la Ronda de Dalt, una altra de les prioritats dels socialistes en matèria d'infraestructures. "Nosaltres parlem d'urbanisme social per combatre les desigualtats que estan patint aquelles zones de la ciutat que creuen que ja no estan a Barcelona pel procés de guetització que pateixen", va definir Collboni.

Un pla que va més enllà d'un mandat, segons va explicar Collboni. Entre altres motius perquè requereix una inversió important: uns 260 milions per mandat, dels quals el 50% serien aportats per l'Ajuntament i la resta per fons del Govern central. "I una inversió pública en rehabilitació que està comprovat que genera més inversió del sector privat, a raó de quatre euros del privat per un del públic de mitjana", va apuntar l'arquitecte Mòdol en la presentació del pla. Amb la qual cosa la xifra total arribaria als mil milions.