Selecciona Edició
Connecta’t

Els cartells fantasma del PP

A la propaganda electoral podem trobar des de missatges amb ferum de racisme fins a candidats desubicats

Els cartells fantasma del PP

Les llistes fantasma van irrompre dies abans de la campanya com una polèmica cíclica que sempre acaba igual: quatre excuses, alguna justificació, i d'aquí a quatre anys ja ens hi tornarem a trobar. Potser el PSC, més novell en l'art d'escampar candidats per tot el país, ha rebut més –podeu seguir el rastre de l'etiqueta #elsociatafantasma, on @elsomatent n'ha anat assenyalant–, per allò de la novetat. Amb el PP i les llistes fantasma ja passa com amb el penal a favor de Cristiano Ronaldo, es dóna per descomptat que n'hi haurà. 

Però els populars són gent que sap que el que es porta ara és la moda vintage, i el que han fet és anar més enllà de la llista i revolucionar la campanya amb el cartell, un element tan desprestigiat que els candidats ja gairebé ni en pengen, pitgen un botó perquè surti a la pantalla. Però el PP és diferent, i la seva revolució comença amb els cartells fantasma, en dues modalitats.

1. El fantasma del racisme

Xavier García Albiol sorprenia (relativament) els badalonins amb un lema que genera equívocs: "Limpiando Badalona". Qui pot pensar que és un cartell racista, venint d'un candidat que va guanyar fa quatre anys vinculant inseguretat i immigració? Les reaccions malpensades van ser de tot tipus: "Repugnant", ho qualifica @elinebreda. El diputat @oriolamoros hi insistia: "Aquest eslògan em fa fàstic". El candidat badaloní, bastant actiu a Twitter, responia a qui el critiqués que el tema no anava d'immigració. Pobre, només el va entendre @sack_am, seguidor seu, que es vantava d'un punt al programa del PP en què destacava un telèfon 24 hores per quan els contenidors facin pudor. Ah, esclar, era això. L'alcalde es va enganxar amb el periodista @jordievole: "Els que han fet això són tan estrategues com covards. Ara diuen que no és per la immigració. Fàstic d'ambigüitat". Xavier García Albiol, que no s'amaga de les seves reserves (diguem-ho així, amb un eufemisme) sobre la immigració, responia que ell, quan cal, parla clar. Per sort @la_retaguardia, que beu del seny i la moderació, ha trobat una solució perquè quedi clar a quina neteja es referia Albiol: 

Ok, acceptem que Albiol no va voler jugar amb l'espantall de la xenofòbia, que tot era una obsessió per la higiene, i que el cartell ha estat retirat perquè ara vol portar la brutícia a la ciutat. Passem al segon cartell fantasma del racisme: el del PP de Rubí, que és igual que el de Plataforma per Catalunya: "Primer, els de casa". Curiosa coincidència, oi? 

La candidata del PP de Rubí, Mònica Querol, ha respost que els de casa són "tots els rubinencs, sense discriminar per generacions": S'entén, doncs, que per origen sí que es pot discriminar. O potser està tenint un atac de sinceritat per explicar-nos que si governa col·locarà tota la seva família a l'Ajuntament. Primer, els de casa.

2. El fantasma del GPS

Amb tant candidat fantasma repartit pel territori és lògic que a l'hora de penjar els cartells els del PP s'equivoquin de poble. Que ells diuen que van "en la bona direcció", sí, però no ens hem de creure tot el que diuen els cartells electorals. Sergio Santamaría, per exemple, promet a Salt que farà el millor per a Terrassa: 

L'home va dir en començar la campanya que "hi ha barris que no semblen de la nostra civilització". Si es referia a la civilització terrassenca, és totalment comprensible: l'havia de buscar 100 quilòmetres més al sud. 

Segon exemple: el candidat de Sant Vicenç dels Horts penjat a Molins de Rei. Aquí hi ha una confusió geogràfica més probable, o no: potser a Molins el PP necessita reforços.

Conclusió: el PP trepitja fort amb els cartells, però encara ha d'anar més enllà. Han de fixar-se en els cartells que ho peten de debò, els de la nova política, els que porten rius de votants a les urnes. Els d'Obama. Concretament, l'Obama gallec: