Selecciona Edició
Connecta’t

Tan(t) català com espanyol

Una lletra muda pot camuflar en igualtats el que de fet són preferències poc dissimulades

La senyera i la bandera espanyola comparteixen balcó.
La senyera i la bandera espanyola comparteixen balcó.

Estic desitjant topar-me algun dia amb algun enquestador d’aquests que et pregunten que com et sents, si català, si espanyol, si tan català com espanyol o què. La gràcia de la pregunta és que, per si mateixa, ja amaga que són coses diferents, que tanmateix poden convergir en una de les opcions disponibles, la de sentir-se català i espanyol a la vegada. Però, en quina mesura et pots sentir català i espanyol alhora? ¿És el mateix dir que et sents tan català com espanyol i tant català com espanyol? Realment, què hi apareix, a l’enquesta? Hi ha cap diferència entre les dues opcions?

Hi penso des que ahir, a Barcelona, a la ronda del General Mitre a l’altura de Balmes, vaig veure una balconada que lluïa una bandera espanyola enorme, sense escut. Un metratge de tela colossal, una ensenya de dimensions bíbliques. Res a dir-hi, només faltaria, a casa cadascú té dret de penjar-hi la bandera que li sembli, i no són pocs els balcons on senyoregen quadribarrades de proporcions semblants. La gràcia era que al mateix balcó, al costat de l’oriflama rogigroga, hi havia una bandera catalana, una senyera, que en comparació exhibia una mida menuda, escarransida, minoritzada. Res a veure amb l’ímpetu del drap del costat. I de seguida em vaig recordar de la t muda del tant: “Té —vaig dir-me—, un que se sent tant català com espanyol però no pas tan català com espanyol”. Sembla un joc de paraules banal típic d’un lingüista ociós, però no ho és tant.

L’ús de l’adverbi tant, en combinació amb com, permet construir correlacions coordinants de coses que situem en el mateix pla i valorem en idèntica mesura. Sóc tant de marisc com d’ou ferrat, podem dir per exemple si no tenim manies amb les menges. Són un tipus d’estructures que funcionen amb categories gramaticals diverses, però sempre equivalents, ja que el que relacionem ha de desenvolupar la mateixa funció gramatical. Tant tu com la Maria em teniu amoïnat. Podem anar tant al cinema com al teatre. A les eleccions tant podem votar com abstenir-nos. És un tipus de coordinació molt versàtil, ja que tant pot servir per unir els dos elements (a la primera frase, m’amoïno per tu i per la Maria alhora) com per triar-ne un dels dos (anar al cine o al teatre, votar o no votar).

En quina mesura et pots sentir català i espanyol alhora? ¿És el mateix dir que et sents tan català com espanyol i tant català com espanyol?

La gràcia és que aquesta correlació coordinant pot coincidir fonèticament amb una estructura comparativa, en aquest cas, però, amb un tan sense la t i normalment precedint adjectius. Aquest cotxe és tan gran com una furgoneta. En Pere és tan alt com animal. En tots dos casos, ens servim de la correlació per equiparar les dimensions de les coses comparades, en el primer cas per parlar de la mida d’un vehicle, en el segon per mesurar el grau d’animalitat d’algú que és singularment alt. La mateixa fórmula la podem trobar amb adverbis, com quan dic Truca’m tan aviat com puguis o Fes-ho tan bé com sàpigues.

El problema el tindrem quan, en la primera de les correlacions, concorri la categoria gramatical més comuna de la segona, és a dir l’adjectiu, ja que la mateixa estructura servirà tant per coordinar els adjectius com per comparar-los, evidentment amb permís de la t muda. Per exemple, algú que es presenti a les eleccions del seu municipi pot dir: La nostra ciutat és tant insegura com bruta, i estarà dient que és insegura i alhora bruta; però també: La nostra ciutat és tan insegura com bruta, cas en què la brutor i la inseguretat seran equivalents i la dimensió de l’una et servirà per mesurar l’altra. Afortunadament, hi ha una bona colla d’adjectius que, de fet, són excloents, de manera que la comparació és impossible i el context ja ens mena cap a la desambiguació: Li agraden els homes tant barbuts com afaitats. Sóc de menges tant dolces com salades (seria impossible dir tan dolces com salades, però espera’t que l’Adrià s’hi posi).

Així que alerta amb les enquestes. Una sola lletra muda pot camuflar en igualtats el que de fet són preferències ben poc dissimulades.

MÉS INFORMACIÓ