Llengües sense conflicte
La immersió escolar en català ha de flexibilitzar-se per evitar la més mínima fricció
El sistema constitucional espanyol empara els diferents règims lingüístics escolars existents en les comunitats plurilingües, ja sigui la doble via basca, la immersió catalana o els models intermedis practicats en altres territoris.
La condició fonamental exigible a tots aquests diversos sistemes és que al final del període escolar els estudiants manegin amb fluïdesa tant l'idioma comú com l'específic. Per aconseguir-ho és lògic que tots dos s'utilitzin com a vehicles docents, en la proporció que determinin les autoritats competents.
El sistema d'immersió preponderant en català ha obtingut durant tres llargues dècades resultats més que notables. Socialment, ha evitat la discriminació entre els estudiants procedents de sectors socials bilingües (els més acomodats) i monolingües (procedents de la immigració). Pedagògicament, els resultats en capacitació idiomàtica han estat satisfactoris, ja que no s'han registrat grans diferències amb els joves de les altres comunitats autònomes. Cívicament, no ha provocat conflicte, però sí disfuncions que han irritat part de la població.
Si el sistema ha estat en general eficaç, per què no s'ha de perfeccionar, de manera que s'evitin aquelles disfuncions, per mínimes que puguin ser quantitativament, en un assumpte tan delicat? Per què s'han excloure les flexibilitats necessàries per evitar ni que sigui una sola sensació de desemparament?
Entre aquelles flexibilitats convenients per impedir la més mínima fricció, els pedagogs aconsellen invertir la proporció de les llengües vehiculars en relació amb l'entorn: més català a les àrees sobretot castellanoparlants, com la zona metropolitana barcelonina, per equiparar el domini de les dues llengües a les altres; més castellà a les comarques interiors, gairebé monolingües en català, per fer efectiu el mateix principi.
El Govern de la Generalitat no ha encapçalat aquesta adaptació i millora del sistema i ha esquivat les reivindicacions que se li han plantejat. El Govern central, en comptes de convèncer, ha reaccionat en ocasions de forma intrusiva impulsant percentatges en una qüestió de competència autonòmica. I així la qüestió ha arribat als tribunals, que s'han vist empesos a exercir funcions gairebé legislatives més pròpies d'altres fòrums. Rebobineu tots aquesta seqüència, abans que també la llengua escolar pugui derivar en conflicte.
