Selecciona Edició
Connecta’t

L’accident de l’avió a Sevilla afecta la indústria militar europea

El president d'Airbus a Espanya va dimitir davant les pressions pels retards

Restos de l'avió sinistrat.

Les pressions d'Alemanya per accelerar el ritme de producció de l'A400M a la planta d'Airbus Defence and Space (Airbus DS), a Sevilla, han estat determinants els últims mesos. Les ordres per augmentar el ritme de producció van causar a finals de gener un relleu a la cúpula de l'empresa amb l'objectiu de superar els problemes d'una aeronau que es munta a Andalusia amb peces fabricades a tot el món. El cost del programa ronda els 31.000 milions d'euros, dels quals els països membres n'aporten 21.500. Les pretensions eren arribar a vendre 400 unitats. El primer es va lliurar el 30 de setembre del 2013.

La dimissió del vicepresident executiu de la divisió militar i president d'Airbus a Espanya, Domingo Ureña —substituït des de l'1 de març pel llavors vicepresident d'Assajos en Vol i Proves d'Integració, Fernando Alonso Fernández—, va posar en evidència que les xifres no quadraven. La dimissió d'Ureña, després de sis anys al càrrec, va ser anunciada pel president d'Airbus DS, Bernhard Gerwert, el 29 de gener. Aquest directiu va admetre problemes a la cadena de producció i a les característiques finals de l'avió per complir les missions militars exigides.

El projecte depèn de l'Organització Conjunta de Cooperació en Matèria d'Armament (OCCAR), formada per Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Luxemburg, Turquia i el Regne Unit, que es van unir el 2005. Aquests mateixos països són els principals clients i ja han rebut 11 avions que volen al Regne Unit, França, Alemanya i Turquia. La unitat accidentada ahir estava destinada a aquest últim país.

“Som plenament conscients de fins a quin punt depèn de les nacions clientes aquest nou avió de transport militar, per la qual cosa ens prenem molt seriosament les seves preocupacions. Ens esforçarem al màxim per superar-les de manera que els nostres clients rebin els avions que necessiten en el mínim termini possible”, va afirmar Gerwert després d'anunciar el relleu a la cúpula. Aquesta modificació va ser seguida d'un canvi al programa de producció i la part industrial va passar a l'àrea d'Operacions de Pilar Albiac. El departament d'Avions Militars de Rafael Tentor es va fer càrrec del desenvolupament i lliuraments.

L'objectiu per aquest any era aconseguir un ritme de producció màxima de 2,5 avions al mes, un repte que va assumir un equip de 650 empleats.

L'A400M pretén ser l'avió més versàtil de la seva gamma, capaç de portar fins a 30 tones de càrrega o un hospital mòbil amb 66 lliteres o 166 persones des de Madrid fins a qualsevol tipus de pista a 6.000 quilòmetres de distància sense omplir el dipòsit. Té un pes de 80 tones i pot volar a 555,6 quilòmetres per hora —gairebé la velocitat del so (0,72 mach)— amb 100.000 quilos de combustible. Les dues turbines amb hèlixs desenvolupen una potència a l'eix d'11.000 cavalls cadascuna i en tot l'aparell hi ha desplegat un centenar de computadors. Tota aquesta estructura se sotmet a més de 150 proves a la seva fase final. En vol, el centre d'assajos de Sevilla analitza més de 40.000 paràmetres i intercanvia més de 200.000 indicadors.

L'avió sinistrat ahir havia sortit de la línia de vol, on s'arrenca, es roda, es carrega, s'hi posa carburant, es prepara per a enlairament, es pesa i es deixa l'avió “apte per al vol”.

Airbus DS va lliurar el 2013 dos A400M i l'any passat, nou. Aquest retard va obligar el fabricant multinacional a negociar amb els Governs compradors un nou calendari de lliuraments. Espanya en vol 14 unitats i encara no n'ha rebut cap. Per solucionar els problemes detectats per la companyia en la línia de producció i subministraments, la planta de Sevilla tenia prevista la contractació de 400 persones, la majoria enginyers, per reforçar els processos “ineficients”.

MÉS INFORMACIÓ