Selecciona Edició
Connecta’t

El Barça segueix ferm contra la Reial

El conjunt de Luis Enrique supera, no sense complicacions, els blanc-i-blaus gràcies als gols de Neymar i Pedro

Neymar celebra el seu gol. Ampliar foto
Neymar celebra el seu gol. (c) Vicens Gimenez

Al variat catàleg de 112 gols que han marcat Messi (53), Luis Suárez (24) i Neymar (35), golejadors que repiquen en cada partit, sovint amb jugades qualificades d'obres d'art, cal afegir un gol excels de Pedro. L'aneguet lleig de la davantera blaugrana, el quart atacant, va tancar un partit perillosíssim amb una xilena que va sonar a glòria celestial al Camp Nou. La tensió era extrema i el risc màxim a l'estadi, pendent tota la Lliga de Barcelona, quan Pedro va entomar d'esquena a la porteria la pilota llançada per Mikel i va fer el 2-0.

No va ser un gol de jornaler sinó de virtuós, sorprenent si s'atén a les característiques del davanter i al moment del partit, pres d'un atac de taquicàrdia, sense que se sabés molt bé quin equip xutaria primer a porteria, si la Reial, que joguinejava com una cadernera, o el Barça, que feia petit el seu camp i s'encomanava a les curses de Messi. I llavors, quan els seguidors de tribuna discutien sobre Luis Enrique per haver ajuntat quatre davanters sense tenir la possessió de la pilota, va comparèixer Pedro i va acreditar la seva condició de campió mundial a Sud-àfrica.

El gol del canari va posar fi a un partit estressant, fins a cert punt esperat després de l'esgotadora nit de dimecres contra l'equip de Guardiola. Els esforços físics i emocionals es paguen, sobretot quan el final del torneig està tan a prop, es competeix pel títol i els aficionats parlen del triplet o reserven bitllets per Berlín. L'eufòria no ajuda l'equip per més que segueixi igualant els millors rècords de victòries i d'imbatibilitat en la Lliga. La Reial mai no havia semblat tan perillosa des del seu últim triomf al Camp Nou (1991).

El gol del canari va posar fi a un partit estressant, després de l'esgotadora nit de dimecres contra l'equip de Guardiola

El partit contra el Bayern va ser tan intens i cabalós futbolísticament que mereixia un punt i a part, era impossible donar-li continuïtat, i menys a la Lliga. Cal administrar esforços a la línia de mitjos, totalment renovada contra la Reial, i convé rotar els defenses, més nombrosos que mai, fins i tot sense el lesionat Mathieu. Al Barça, en qualsevol cas, ja no se’l reconeix avui necessàriament pels volants sinó pels davanters, que compareixen en cada partit com el trio arbitral, sempre titulars: Messi, Luis Suárez i Neymar.

El dubte és saber com s'activarà Messi. De vegades no necessita ajuda i en d’altres li fa falta acompanyament, cosa que obliga a fixar-se en els laterals, sobretot en Alves, o en els interiors: amb un Busquets absent, el focus estava ahir en Xavi, perquè Mascherano corregeix i anticipa més que divideix i distribueix com a 4. Els centres d’Alves van donar al Barça el ritme i la velocitat de joc que de sortida no aportaven els migcampistes, sorpresos per la pressió alta de la Reial, que cedia les bandes i atacava amb dos extrems i un fals nou com Vela.

Sense el control, el partit avançava de manera divertida, protagonitzat per la càrrega lleugera dels àgils futbolistes blanc-i-blaus i per les intervencions de Rulli, que en mitja hora va treure fins a tres rematades de gol: un de Messi, que va fer rematar amb el cap com si fos César; un segon a boca de canó de Neymar i un tercer de Piqué. Tot i que el joc era discontinu, no es concedien espais interiors, es multiplicaven les faltes tàctiques i els volants blaugrana estaven molt parats, les ocasions degotaven a l'àrea de l'excel·lent porter argentí de la Reial.

Als blaugrana els faltava finor o contundència per acabar les jugades

La concentració de Piqué, exigit cada vegada que no tancaven bé els migcampistes del Barça, contrastava amb la dispersió de Suárez i el barroquisme de Neymar. Als blaugrana els faltava finor o contundència per acabar les jugades i intensitat per produir més situacions de superioritat al camp de l'equip de Moyes. No ajudava en res Adriano i no va haver-hi manera que els barcelonistes fiquessin un gol abans del descans, una situació sorprenent que va provocar el mal humor contra l'àrbitre de jugadors com Mascherano.

El recital de Rulli va continuar en la represa quan va treure un cop de cap de Batra a la sortida d'un córner servit per Xavi. Els blaugrana no aprofitaven l'estratègia tantes vegades decisiva ni tampoc les passades a mitja distància de Messi. No encertava amb el gallet Suárez, confús i pocatraça, també lent, tan impacient com el Camp Nou. La fe de l'equip, no obstant això, és indesmaiable, escarmentat des de la seva derrota contra el Màlaga. Els barcelonistes van perseverar en l'assetjament i la recuperació i al cinquè toc profund de Messi va arribar l'1-0.

El 10 va corbar la pilota des de la dreta cap a l'esquerra, va pentinar Mikel i va dirigir-la al segon pal amb el cap Neymar. La Reial, no obstant això, va respondre amb valentia, disposada a exposar-se en defensa per atacar millor, més estirada que mai davant la sorpresa del Barça. L’enfrontament es va posar tan incert que Luis Enrique va recórrer a Busquets. Calia recuperar el timó i conservar la pilota, com va demostrar en una jugada Xavi. Hi havia molt nervi al camp i no donava cap garantia d'encert Iglesias Villanueva.

El desencert de l'àrbitre i l'ambició de la Reial havien descompost el Barça. Tampoc no es va entendre la substitució de Xavi per Iniesta i encara menys l'entrada de Pedro per Rafinha. La contesa va entrar en punt mort després de la roda de canvis, sense que el barça aconseguís regular el joc, fins que la Reial va espavilar-se. Tot i que aquest equip amb prou feines van xuta a porteria i els blaugrana sumen set partits sense rebre cap gol, els nois de Moyes van treure pit i no van cedir fins que Pedro es va reivindicar. Messi va penjar la pilota, Mikel la va refusar i Pedro es va aixecar com un gegant de la NBA en un mat d'esquena a cistella i des de l'altura la va xutar forta i impossible per a Rulli. Un gol que va valer per a tot el partit. El trident ha de fer un forat a Pedro.