_
_
_
_
_

La Xina i Rússia pacten connectar els seus projectes regionals

Putin intenta compensar amb Xi les restriccions occidentals

El president xinès, Xi Jinping (i), i el rus, Vladímir Putin, durant la desfilada.Foto: reuters_live | Vídeo: efe / reuters-live!
Pilar Bonet

Rússia ha reforçat aquest divendres la seva col·laboració amb la Xina mitjançant la signatura de diversos contractes i acords que, en conjunt, preveuen una involucració financera més gran de Pequín en l'economia russa. L'acostament bilateral va tenir lloc durant la visita del president Xi Jinping a Moscou per assistir a les celebracions del 70è aniversari del final de la II Guerra Mundial. Els líders occidentals s'absentaran de la desfilada de la Victòria d'aquest dissabte a la plaça Roja com a protesta per la política del Kremlin a Ucraïna. La Xina és un dels llocs on Moscou vol compensar les restriccions a l'accés als mercats financers imposades pels EUA i els seus aliats occidentals.

Putin i Xi es van pronunciar per una col·laboració més gran tant bilateral com extensiva a la Unió Econòmica Euroasiàtica (UEEA) i la Ruta de la Seda, els dos projectes d'integració econòmica que lideren respectivament Moscou i Pequín. Tots dos van signar una declaració conjunta per “col·laborar en la connexió” del desenvolupament de la UEEA i del “cinturó econòmic” de la ruta de la Seda.

La UEEA i la nova Ruta de la Seda són concepcions diferents, però parcialment solapades des del punt de vista del territori sobre el qual operen. El projecte rus, en funcionament des de gener passat, agrupa Rússia, Bielorrússia, el Kazahstan i Armènia, a més del Kirguizistan com Estat observador. El projecte xinès posa l'èmfasi en les infraestructures de transport i en la construcció de corredors econòmics cap a Europa per terra (cinturó a través d'Àsia Central) i per mar. El projecte disposa d'un fons especial de 40.000 milions de dòlars (35.600 milions d'euros) creat per iniciativa de Xi. Moscou i Pequín “donen suport al llançament d'un mecanisme de diàleg entre la UEEA i la Xina per a la connexió de la integració econòmica euroasiàtica i la construcció del cinturó econòmic de la Ruta de la Seda”, van assenyalar els líders. “La connexió dels projectes de la UEEA i la ruta de la Seda suposa la sortida a una nova escala d'associació i pressuposa de fet un espai econòmic comú al continent”, va manifestar Putin després de les seves converses amb el líder xinès.

Els ministeris d'Exteriors de tots dos països crearan un grup de treball per debatre sobre la formació d'una zona de lliure comerç a llarg termini.

La Xina finançarà amb 300.000 milions de rubles (5.300 milions d'euros) el projecte de construcció del tren d'alta velocitat des de Moscou a la ciutat russa de Kazan, segons el memoràndum d'enteniment signat pels responsables dels ferrocarrils dels dos països al Kremlin.

Entre els acords signats n'hi ha un entre Gazprom i la CNP sobre les bases del subministrament de gas rus a la Xina per la ruta occidental (2.700 quilòmetres i 30.000 milions de metres cúbics a l'any) des de la zona siberiana de l'Altai fins a l'occident de la Xina. L'acord marc d'aquest projecte es va signar el novembre passat.

Putin va anunciar que Gazprom ja ha començat a construir el gasoducte “la Força de Sibèria” des de Yakutia a la Xina i que aviat s'iniciarà l'estesa de la part xinesa de la canonada. A més, el fons rus d'inversions directes i la companyia xinesa Citic Merchant van signar un acord per crear un banc d'inversió destinat a captar capital xinès per a les empreses russes. Aquests socis crearan un fons d'inversió per valor de 2.000 milions de dòlars independent del banc comú.

D'altra banda, el Banc Estatal del Desenvolupament de la Xina va obrir al Sberbank de Rússia (controlat per l'Estat) una línia de crèdit per 6.000 milions de iuans (860 milions d'euros) i la Xina finançarà a més projectes industrials de clients de Sberbank.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Pilar Bonet
Es periodista y analista. Durante 34 años fue corresponsal de EL PAÍS en la URSS, Rusia y espacio postsoviético.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_