Selecciona Edició
Connecta’t

El bloqueig a Andalusia vaticina la dificultat de la política de pactes

L'oposició torna a rebutjar la investidura de la candidata

Els partits majoritaris alerten sobre la ingovernabilitat

Susana Díaz, al segon dia de votacions per a la seva investidura. Ampliar foto
Susana Díaz, al segon dia de votacions per a la seva investidura.

El fantasma de la inestabilitat recorre les casernes generals dels grans partits davant la situació sense sortida que es va produir ahir, per segona vegada, a Andalusia, amb la negativa de totes les forces polítiques a permetre la investidura de la socialista Susana Díaz. La por s'estén sobretot pel PP i el PSOE, tot i que també a CiU i al PNB i des d'avui mateix les crides al vot útil es refermaran. L'exemple andalús serà airejat com a argument de campanya, segons interlocutors de les grans formacions. Aquesta por la comparteixen populars i socialistes tot i que a Andalusia el PP també participa, amb Ciutadans i Podem, en la negativa a permetre que Díaz sigui investida.

Ara a les autonomies, i d'aquí a sis mesos al Govern espanyol, la fragmentació serà un fet, juntament amb, “la dificultat de governar”, segons va declarar a EL PAÍS el president del Principat d'Astúries, el socialista, Javier Fernández. Hi haurà parlaments atomitzats, en els quals tirar endavant una llei “per als ciutadans” serà una batalla diària, va vaticinar.

En aquesta mateixa tesi, l'expresident Felipe González va fugir deliberadament del to tremendista, però no va deixar dubtes sobre la seva inquietud pel que passa a Andalusia i pot passar a la resta d'Espanya: “La italianització de la política, però sense polítics italians”. I va criticar: “Els anomenats partits emergents demanen fets i no paraules a Susana Díaz, el contrari del que és un programa d'investidura; primer seran les paraules, i després els fets”. Les urnes han donat a Díaz, “un èxit electoral considerable”, va postil·lar.

Aquest èxit electoral, tot i això, reflecteix un escenari polític inquietant: cap partit amb majoria absoluta i les grans formacions, abocades a pactar amb els partits emergents. El bloqueig polític a Andalusia, ensenyorint-se des del primer dia de la campanya per a les eleccions municipals i autonòmiques del proper 24 de maig, alarma els aspirants a presidir les 13 comunitats autònomes i les ciutats de Ceuta i Melilla. Tots aspiren a tenir prou majoria per formar govern, però comencen a ser conscients que els nous partits estan disposats a demostrar que la seva vocació no és la de ser frontissa ni crossa dels altres. Els partits tradicionals no es quedaran impassibles davant aquesta situació sinó que tractaran de defensar-se. En aquests dies entonaran la denúncia dels que “no volen comprometre's, només criticar".

La conseqüència ara com ara al Parlament andalús ha estat el bloqueig de la formació de Govern. Susana Díaz necessitava que ahir s'abstingués el PP (33 diputats), Ciutadans (9) i Podem (15) o aquesta última formació amb IU (5). Tot i això, els 62 diputats de l'oposició van votar en contra i amb els 47 del PSOE no n'hi va haver prou. Si es manté aquesta situació, d'aquí a dos mesos caldria tornar a convocar eleccions. “No em fa por”, va afirmar Susana Díaz, que va acusar el president nacional del PP i del Govern espanyol, Mariano Rajoy, “de liderar el bloqueig” per interessos electorals.

Felipe González critica que es demanin “fets” en un acte d'investidura

L'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) publicada dijous mostra un panorama similar a Espanya després del proper 24 de maig. Només a Castella i Lleó hi hauria majoria absoluta del PP. A la resta, socialistes i populars només podrien formar Govern amb el suport d'una o dues forces.

“És surrealista i frega el ridícul”, va afirmar Susana Díaz després del nou rebuig del Parlament andalús a la força més votada sense que cap dels altres partits hagi plantejat cap alternativa. Díaz atribueix la situació al fet que “estan esperant que els surtin els comptes”, amb referència als propers resultats electorals, i va atribuir la formació del que va denominar “bloc del no” directament a Rajoy, a qui va titllar d'irresponsable per liderar-lo.

Díaz es va referir també als resultats del CIS i va considerar que és un “missatge clar a la gent” que el seu “vot no és útil” si la conseqüència és el bloqueig institucional. Si persisteix a Andalusia, en dos mesos es convocaran noves eleccions. Així serà, i els andalusos tornaran a ser cridats a les urnes tret que “els partits emergents”, acceptin el repte, de “perdre la virginitat” i comprometre's, en paraules de l'expresident Felipe González.

Diàleg i mans esteses

A Astúries, a Extremadura, i a Castella-la Manxa, els socialistes, d'acord amb l'última enquesta del CIS, temen un escenari d'acords impossibles a pesar que estenguin la mà i tractin d'aproximar-se a altres partits, singularment Ciutadans, tot i que també a Podem i IU, allà on tinguin representació. No renuncien a intentar presidir governs a Madrid i la Comunitat Valenciana, pel mateix procediment del diàleg. L'exemple pertorbador és el que passa a la seva companya Susana Díaz a Andalusia. Però tampoc el PP està precisament tranquil perquè el seu objectiu és governar a Madrid i a la Comunitat Valenciana, amb el suport imprescindible de Ciutadans.

La presidenta de Castella-la Manxa, Dolores de Cospedal, tampoc dóna per perdut el Govern tot i que les enquestes li treuen la majoria absoluta. I aquesta és la situació per al PP a Aragó, Cantàbria, Múrcia, La Rioja i les Balears, on haurà d'estendre les dues mans a Ciutadans per aconseguir la presidència.

L'actitud tant del líder de Ciutadans, Albert Rivera, com de Pablo Iglesias, de Podem, no augura que amb la voluntat i disposició a acceptar molts dels seus postulats n'hi hagi prou.