Selecciona Edició
Connecta’t

L’Espanyol deixa l’Eibar garratibat

Sergio García i Stuani apuntalen les aspiracions blanc-i-blaves i agreugen la situació del quadre blaugrana al fons de la taula

Sergio García s'escapoleix de Dídac Vila. Ampliar foto
Sergio García s'escapoleix de Dídac Vila. EFE

L'Eibar va perdre una jornada per fugir de la crema i l'Espanyol en va guanyar una per assaltar la setena plaça. Diversos objectius, diverses destinacions i diversa lectura del marcador i del partit. Hi ha gols que reuneixen totes les circumstàncies: una rematada de cap (Stuani), un rebuig curt del porter (Irureta), un xut a 20 centímetres del pal que hi va impactar (Caicedo) i sortir cap a l'altre costat, on hi havia qui havia fet la primera centrada (Sergio García), que va treure l'arc i va clavar la fletxa a la xarxa des del pal d'on havia vingut la pilota. I l'Eibar? En una jugada típica de pur billar, es va quedar mirant la taula. Borja Fernández, el més despistat, el més absent, va anar a la banqueta, potser castigat per la seva somnolència. Es complia gairebé exactament la mitja hora, i fins llavors l'Eibar havia respost amb verticalitat, atreviment i bon futbol a l'exigència gairebé vital del partit.

EIBAR, 0; ESPANYOL, 2

Eibar: Irureta; Bóveda, Añibarro, Lillo, Dídac Vila; Dani García, Borja Fernández (Lekic, min. 30); Saúl Berjón (Ángel, min. 63), Manu del Moral (Capa, min. 70), Javi Lara; i Piovaccari. No utilitzats: Irazusta, Ekiza, Boateng i Abraham.

Espanyol: Casilla; Abilla, Colotto, Álvaro, Fuentes; Javi López Abraham (Víctor Álvarez, min. 75), Víctor Sánchez; Stuani; Sergio García i Caicedo (Lucas Vázquez, min. 66). No utilitzats: Pau López, Felipe, Salva Sevilla, Héctor Moreno i Montañés.

Gols: 0-1, min. 29, Sergio García; 0-2, min. 60, Stuani.

Àrbitre: J.A. Teixeira. Va amonestar Dani García, Casilla, Sergio García, Añibarro, Arbilla i Víctor Sánchez.

Uns 5.000 espectadors a Ipurua. Partit de la 36a jornada de la Lliga BBVA.

L'Espanyol no trobava el seu lloc. El seu rombe al centre del camp, amb Javi López al vèrtex defensiu i Sergio García a l'ofensiu, era més artístic que eficaç contra un Eibar que es jugava la vida amb cremor però amb paciència. El billar entre Stuani-Irureta, Caicedo i Sergio García el va ajusticiar i va donar origen a un altre Eibar (més auster, més desordenat) i a un altre Espanyol (més eficaç) en la recerca de la setena plaça que pogués obrir-li les portes d'Europa. És la distància que intervé entre la tranquil·litat i l'aclaparament.

L'Eibar es va anar poblant de davanters a la recerca del paradís que amenaça amb desaparèixer. L'Eibar es va anar dessagnant i només Javi Lara semblava capaç de fer transfusions reconstituents. Ficats a la mina, Javi Lara era pura seda, pura bena a les ferides del seu equip. Al davant hi havia un perill que esclatava per tot arreu: Sergio García, ja més davanter que mitja punta, més extrem, quan volia, alterava l'ecosistema defensiu d'un Eibar partit.

Mitja hora després de la carambola del primer gol, va arribar el segon, en una acció de Stuani que va aprofitar un rebot i la mirada inactiva de Lillo per enviar la pilota a la xarxa. La jugada també l'havia iniciat Sergio García, omnipresent, un os per a la defensa de l'Eibar. La centrada la va rematar Caicedo, abans que definís Stuani.

El que va venir després gairebé va sobrar. Massa muntanya per a un Eibar esgotat i massa fàcil per a un Espanyol que era pur ordre, en defensa, i pur talent, en atac. I el final va arribar com qui arriba a la platja.