Selecciona Edició
Connecta’t

El director d’Antifrau s’embolica a Manhattan

De Alfonso va suggerir en una conferència que un regidor va cobrar comissions per la marina de luxe de Barcelona

La seva oficina diu ara que només va explicar un cas “hipotètic” i “fictici”

El director de l'OAC, Daniel de Alfonso.
El director de l'OAC, Daniel de Alfonso.

El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, s'ha ficat en un embolic amb repercussions polítiques per una conferència dictada a la Universitat de Colúmbia de Nova York el 24 d'abril passat. De Alfonso va avançar als alumnes que els explicaria un cas real, “una investigació que vam dur a terme no fa gaire temps a l'oficina”. Sense donar noms propis, el magistrat va oferir moltes dades que sense cap mena de dubte al·ludeixen a la possible operació de blanqueig de diners amb capital rus a la Marina del Port Vell, el projecte per crear una marina de luxe a Barcelona. I, també sense citar-lo, va insinuar que el regidor de CiU Antoni Vives podria haver cobrat comissions per permetre el projecte. 

Les al·lusions de De Alfonso podrien haver-se quedat en el reduït àmbit d'una aula de Manhattan si no fos perquè la Columbia Law School va penjar a Internet la intervenció, de la qual avui s'ha fet ressò El Confidencial. Després d'explicar amb detall el presumpte entramat societari per portar la inversió a Espanya –que es correspon al mil·límetre amb la realitat– De Alfonso es pregunta: “Algú pot pensar que un responsable públic pot convertir-se en còmplice d'un blanqueig de capital de 100 milions de dòlars sense emportar-se una comissió a canvi? Això és corrupció administrativa”.

Davant dels assistents, De Alfonso va treure pit i va assegurar amb fermesa que “darrere de tota aquesta operació que necessitava passar els filtres i els controls de l'Administració pública de la ciutat” hi ha “un evident cas de blanqueig de capital”. Per aquest motiu, va afegir, Antifrau va posar el cas en coneixement del Sepblac, l'òrgan de blanqueig de capital que depèn del Banc d'Espanya. La qüestió, no obstant això, és que el 28 d'abril, tot just quatre dies després de la conferència de Manhattan, De Alfonso va signar un escrit que va donar per tancat l'assumpte. L'oficina va acordar “l'arxivament de les actuacions” en no haver-hi trobat indicis de delicte, tot i que ha remès a l'Ajuntament de Barcelona una sèrie de recomanacions de millora en la tramitació de plans urbanístics. 

La suposada al·lusió a Vives –número quatre de la llista de Xavier Trias per Barcelona– també és clara si s'assumeix la tesi que el magistrat estava explicant un cas real. Fins i tot va detallar el que el regidor, presumptament, va dir quan va ser preguntat per Antifrau: “El que se li va acudir dir és que ell no mira mai d'on vénen els diners per invertir”. També va assegurar (sense citar-lo) que aquell responsable municipal “sis mesos abans” del projecte “es va desplaçar pel seu compte i risc al saló nàutic de Mònaco per anunciar aquesta obra sense que ningú de l'Ajuntament en tingués coneixement”. 

El cas explicat per De Alfonso té coincidències innegables amb la realitat. La difusió del vídeo, no obstant això, ha obligat Antifrau a sortir al pas i oferir una explicació alternativa. El magistrat, assenyala la institució, no va explicar el cas de la Marina del Port Vell, sinó que es va limitar a relatar “un cas pràctic, inventat, fictici, hipotètic” i que ho va fer “en el marc d'un fòrum universitari”. Sobre una base “versemblant” –la investigació per blanqueig– De Alfonso “va vestir” el tema amb “anècdotes” per fer més interessant la conferència, però no va pretendre acusar cap responsable públic. Fonts de l'OAC argumenten que, per exemple, Vives no va arribar a declarar a l'oficina, cosa que podria provar que el cas exposat per De Alfonso és fictici.

Fonts municipals recorden que el cas està arxivat i remeten a l'explicació donada per Antifrau.