Selecciona Edició
Connecta’t

El Suprem ratifica que el 25% de les classes a Catalunya siguin en castellà

L'Alt Tribunal rebutja la petició d'un pare de fixar-ne el 50% perquè considera que no hi ha plena normalització lingüística

Classe de P3 en una escola de Barcelona.
Classe de P3 en una escola de Barcelona.

El Tribunal Suprem fixa en un 25% l’ús del castellà a les escoles de Catalunya, quan un alumne ho sol·liciti, i l’obligació d’incloure una assignatura troncal i no només la de llengua castellana. La sala contenciosa ha avalat el percentatge que va establir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) i que deriva de la sentència del 2010 del Constitucional sobre l’Estatut, que va reconèixer el castellà com a llengua vehicular a les escoles catalanes. La mesura del Suprem és aplicable només a l’aula on estudia l’alumne demandant i es tradueix en el fet que una assignatura més, “no lingüística i de caràcter troncal o anàloga”, s’ha d’impartir en castellà.

L’Alt Tribunal rebutja així el recurs de cassació contra la decisió del TSJC presentat per la Generalitat. El Govern considerava que els tribunals estan sobrepassant el seu àmbit d’actuació i que estan envaint les seves competències pel que fa al disseny i la gestió del sistema educatiu. Els magistrats recorden que es va atorgar a la Generalitat de Catalunya “diverses i reiterades oportunitats perquè portés a efecte el que ordena la sentència, és a dir, perquè adoptés les mesures que garanteixin l’establiment del castellà com a llengua vehicular i establís la proporció corresponent”. El 14 de novembre del 2013, el TSJC va insistir en això i va advertir que “en cas contrari, la determinació de la proporció o del percentatge adequat l’efectuaria la mateixa sala”. I així va fer dos mesos després.

Just fa deu anys tres famílies van acudir als tribunals sol·licitant que el castellà també fos llengua vehicular. El nombre de casos judicialitzats actualment oscil·la entre els 24 que diu la Generalitat o els 80 que afirmen el col·lectiu de famílies demandants. Des de llavors, una pluja de sentències, entre les quals destaca aquesta del Constitucional, van fixar que el castellà no havia de tenir una presència residual i que la Generalitat havia d’adoptar les mesures necessàries per adaptar el sistema educatiu per aconseguir que el castellà també fos llengua vehicular. En principi, els jutges deixaven en mans de la Generalitat com s’havia d’aconseguir aquest objectiu.

El Govern ho va solucionar amb l’atenció individualitzada, que implica impartir la classe en català i després fer els aclariments necessaris a l’alumne en castellà. Els exàmens i les comunicacions internes també es fan en aquesta llengua. Els tribunals van rebutjar aquesta atenció individualitzada perquè consideren que “condueix a una situació de discriminació”. Finalment, davant la “inacció” i el “desistiment” de la Generalitat davant els requeriments, el TSJC va fixar fa un any el percentatge del 25%, que considera “raonable i proporcionat” perquè permet mantenir el català com a “centre de gravetat del sistema”.

A part del recurs de la Generalitat, el Suprem resol les al·legacions de dues famílies a les quals se’ls havien concedit el 25% de castellà el gener del 2014, perquè consideraven aquest percentatge insuficient i sol·licitaven el 50%. Aquests pares parteixen del principi de “la certa i evident implantació de la llengua catalana en la societat” i conclouen que s’ha aconseguit l’objectiu de la normalització lingüística, així que “ambdues llengües haurien de ser vehiculars i en la mateixa proporció”. El Suprem rebutja l’argumentació i la petició en dues sentències de data de 23 i 28 d’abril (i deliberades el 14 d’abril).

Aquesta decisió judicial podria frenar les expectatives del Ministeri d’Educació, que en el seu recurs davant el TSJC aquesta mateixa setmana sol·licitava un augment de les hores en castellà, fins a arribar al 50%.

La mesura del 25% de castellà ha afectat fins ara una dotzena d’escoles a Catalunya, tot i que a la pràctica només s’està aplicant en menys de la meitat, ja sigui perquè l’alumne ha acabat l’etapa obligatòria o perquè ha canviat de centre.