Radical ‘ma non troppo’

Era un dels esdeveniments més esperats del panorama polític espanyol dels últims mesos: Podem presentava, per fi, el seu programa marc per a les eleccions autonòmiques del proper 24 de maig, que havia de marcar, a més, el seu full de ruta per als comicis de final d'any. En l'espera, les preguntes: continuaran el seu camí cap a la socialdemocràcia o tornaran als orígens de moviment ciutadà proper al 15-M? S'imposaran les tesis de centralitat de Pablo Iglesias i Íñigo Errejón o triomfaran les idees de Juan Carlos Monedero?

Una vegada conegudes les 215 mesures per a un projecte de país, el diagnòstic no s'aclareix. Es podria dir que Podem ha tornat a un embolcall de radicalisme controlat que no vol renunciar als vots que sembla que ja ha captat en el centreesquerra. El tic-tac encunyat per Pablo Iglesias és ara un pèndol de rellotge que oscil·la entre el 15-M i la socialdemocràcia.

Les maneres, les frases, els eslògans i la posada en escena de la seva presentació de dimarts al Círculo de Belles Artes de Madrid eren clarament assemblearis. Era un missatge a les seves bases que continuaven sent un moviment ciutadà amb una missió clara: canviar el model polític, social i econòmic a Espanya, i ocupar l'espai i el poder que fins ara estava en mans de les elits econòmiques, de la casta, com ells diuen.

No obstant això, enfront d'una música clarament radical, la lletra mostrava molta més prudència que aquell primer projecte presentat abans de les eleccions europees fa un any. Les dues renúncies més clares són l'impagament del deute públic i la renda bàsica universal. Del primer tema, ni se'n va parlar; i el segon va quedar reduït a equiparar les rendes mínimes d'inserció existents en moltes comunitats autònomes al salari mínim interprofessional.

Malgrat tot, el programa va farcint propostes clarament populistes amb plantejaments més institucionals, alguns dels quals es poden trobar en els projectes del PSOE i fins i tot de Ciutadans. D'una banda, mesures de rescat al ciutadà, d'emergència social, de limitar l'activitat privada, d'apujar els impostos fins i tot a les classes mitjanes, de posar al seu lloc la banca i les elèctriques per tot el que ha passat... I, d'una altra, plans de creació d'ocupació, nou model productiu basat en la innovació, plans d'eficiència energètica, rescat a les pimes i a les famílies, llei de segona oportunitat...

Els enunciats polítics de Podem per afrontar la seva tercera cita electoral (després de dos resultats creixentment positius i bones expectatives en les enquestes) mostren un grau més elevat de pragmatisme, encara que mantenen el pecat de presentar un devessall de propostes sense prioritzar ni quantificar aquestes mesures d'al·luvió. A més, havien anunciat una memòria econòmica sobre la viabilitat del seu programa, però els números han tornat a brillar per la seva absència.