Messi destrossa una gran obra de Guardiola

Messi no sua, no crida ni tampoc no plora, i mai no s'ha vist cap llàgrima seva, a diferència de les de Casaus, que eren blaugrana, ni tampoc no hi ha constància de cap gota de la seva sang, insensible en els partits més estressants com el d'aquest dimecres al Camp Nou. El 10 va aparèixer com una divinitat en un moment en què el partit era del Bayern, quan l'afició ja es convencia de les bondats d'un 0-0, Rakitic aguantava el Barça i Xavi s'escalfava. El partit no es trencava per enlloc i llavors Messi va treure el forrellat del portal del gegant Neuer amb dos xuts oposats, un de sec i un altre de suau, terminals per a l'equip de Guardiola.

Encara que ni tan sols no va ser anomenat, Guardiola va sortir com un senyor del Camp Nou. El Bayern va jugar amb la grandesa dels millors, sense notar les absències de Robben i Ribery, excel·lent en el joc col·lectiu, capaç de competir amb el Barça. Els blaugrana van estar actius i ambiciosos, enèrgics i competitius en una nit sense concessions, laments, romanticismes ni encongiments, lliurats els dos equips a un enfrontament molt seriós per a sort del Camp Nou. Fins ara ningú no havia desxifrat tan bé el Barça com Guardiola. No hi ha antídot possible, no obstant això, contra Messi.

El secret no estava en les alineacions, fins a cert punt cantades, sinó en com els jugadors es repartien el camp, especialment els del Bayern de Guardiola, que va preferir un totcampista de la talla de Schweinsteiger a un mitja punta indefinit i famós com Götze. Al capdavall el partit semblava girar al voltant de Messi. I Guardiola va bascular el seu equip cap a la banda del 10 mentre que obria la pista per la dreta per Thiago i omplia la divisòria amb un centrecampista més a canvi de defensar amb tres, una temeritat si es té en compte la nòmina de davanters blaugrana: Messi, Luis Suárez i Neymar.

Els alemanys no van poder opinar res, convertits en carn de canó per a Leo, com temia Guardiola

El pla de Guardiola va propiciar un quart d'hora de vertigen, impossible de digerir per als volants, superats per l'anar i venir de defenses i davanters, una bogeria per als porters, exposats a situacions de cara a cara com la que va afrontar Neuer amb Luis Suárez. El porter va guanyar la partida a l'ariet i es va acabar el risc i la diversió, va minvar la tensió, es va passar de la bogeria al seny i es va calmar el Camp Nou. A partir de la recomposició de línies alemanya, ja amb un esquema més convencional (4-4-2), es va imposar l'ordre, es van fer petits els espais i es van acabar els mà a mà que havia propiciat el 3-5-2 inicial del Bayern.

Fins i tot amb la contesa temperada ningú no va caure en la figura de Guardiola, ignorat quan es van cantar les formacions, sense cap esment, com si fos un tècnic rival qualsevol, concentrada com estava l'afició en un partit esgotador, dominat per la grandesa de Neuer. El porter, imponent amb els peus, va marcar la diferència contra Alves (min. 38) i Suárez (min. 11), exuberant el lateral i intel·ligent el davanter, excel·lents en el desplegament del Barça. Encara que el marcador ni va pestanyejar, els dos equips van agrair el descans després de batre's de manera superba, com demana la Champions.

El desgast físic va ser tan brutal com el psicològic, digne d'un thriller pel seu interès i emoció, molt absorbent per a l'espectador, que estava tan concentrat com els jugadors, inclòs Messi. Encara que al 10 li va costar sortir de la defensa d'ajudes que va muntar el Bayern, mai no va girar l'esquena al partit, sinó que es va oferir com a extrem o volant, d'acord amb les necessitats del Barça, que sempre va tenir més pes en el partit que el Bayern. Els jugadors sabien, també Messi, que qualsevol descuit penalitzava, que un error podia ser definitiu en un xoc de màxims, intens, digne de la Copa d'Europa.

Ni tan sols el progenitor futbolístic de Messi, qui més l’ha entès, sap quin és el seu secret

La cita exigia futbolistes majúsculs, i més pel Barça, que va passar una mala estona en la represa, governada per la serenitat i desplegament del Bayern. Rakitic va aguantar llavors el Barça mentre s'escalfava Xavi. Aparentment l'equip necessitava paciència. Llavors al Bayern la confiança, la superioritat amb què jugava, el punt de supèrbia en la sortida de la pilota els va jugar una mala passada pel lateral, davant l'arravatament d'Alves. El brasiler va anticipar, va robar, va accelerar i la va col·locar per a Messi, que no va perdonar Neuer. Messi va entrar en acció i ja no va parar fins que va fer un segon gol excels pel driblatge a Boateng.

Messi va regatejar el central del Bayern, esquarterat a la camp, per després picar la pilota sobre la sortida de l'immens Neuer. La jugada va treure els alemanys del partit, entregats a un final de joc suïcida, rematat en el temps afegit per un tercer gol, després d'una assistència de Messi, materialitzada per Neymar, excel·lent en la definició contra Neuer. Els blaugrana van entrar en combustió i al voltant del 10 es van convertir en la màquina de matar, en l'equip que desborda salut des d'Anoeta, l'estadi que marca el punt d'inflexió del Barça. Res no va poder opinar el Bayern, convertit en carn de canó per a Messi, com temia Guardiola.

Ningú no hauria dit que el Bayern estava mutilat, atacat per una depressió i un rosari de calamitats, fins que va aparèixer Messi i va marcar el camí cap a la final de Berlín. Ni tan sols el seu progenitor futbolístic, qui més ha entès el 10, com és Guardiola, sap quin és el secret de Messi. Ni sua, ni plora, ni sagna, simplement marca gols de meravella com el segon, suficient per marcar diferències, digne de ser tatuat al seu braç esquerre després que al dret ja llueixi una de les vidrieres de la Sagrada Família, una obra tan admirada com inacabada, com el futbol del mateix Leo Messi. Tenia raó Guardiola: no hi ha remei contra Messi.