_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

El valor de la governabilitat

Els partits han de respectar els votants, però també tenen el deure d'ajudar a formar Govern

Francesc de Carreras

Estem en plena voràgine electoral. No només per les eleccions locals i autonòmiques del proper dia 24 sinó perquè durant els mesos següents, fins a final d'any, estan anunciades les autonòmiques catalanes i són preceptives les generals. I tot això passa, a més, després del tret de sortida de les recents eleccions andaluses que, com és visible aquests dies, han prefigurat el que vindrà. Total, un autèntic empatx, no sé si gaire convenient des del punt de vista de l'interès general, potser hauríem de posar un cert ordre. Però de moment les coses estan així i no hi ha cap més remei que acceptar-ho.

Fem-nos aquesta pregunta: per què serveixen unes eleccions? La resposta és fàcil i breu. Les finalitats d'unes eleccions són dues: representar els ciutadans i formar Govern. En això consisteix la democràcia parlamentària. L'actitud d'un demòcrata, després de dipositar el vot, ha de ser acceptar els resultats i exigir que es formi un Govern d'acord amb aquests resultats. Les dues coses són importants i gens incompatibles. Que guanyin o perdin els que has votat no impedeix que exigeixis que es formi Govern.

Molts veuen que la fase política en la qual estem entrant és molt complicada per aquest segon objectiu, el de formar Govern. I tenen una mica de raó, el bipartidisme resulta més senzill: guanyen els uns i perden els altres. El multipartidisme resulta una mica més complicat, no és un joc de blancs i negres sinó de grisos, de tots els matisos del gris, de la necessitat de pactes, d'acords, de transaccions. Una nova cultura política.

En algunes comunitats autònomes, en molts municipis, això no és res nou, fa molt temps que es practica. També és el més freqüent en la majoria de països europeus, des de fa poc fins i tot a la Gran Bretanya! Per tant, no és estrany. No obstant això, només funcionarà bé amb un canvi de mentalitat, tant dels polítics com dels ciutadans. Es tracta, simplement, de comprendre les raons d'aquesta nova cultura política i pensar que només és dolenta si no sabem interpretar-la. Per això, vegem-ne el significat, democràtic per descomptat, profundament democràtic.

Cal comprendre que els diputats triats han d’interpretar la voluntat dels votants i formar un Govern que la reflecteixi

La democràcia és el govern del poble, el qual s'expressa de forma primigènia en el moment electoral, en dipositar cada ciutadà, lliurement, el vot a les urnes. Evidentment, la democràcia no es redueix només a això. També requereix la possibilitat d'exercir una sèrie de llibertats (expressió, reunió, manifestació, associació…) sense les quals el poble no podria formar-se una opinió fundada en escollir el seu vot.

Aquesta és la responsabilitat de cadascú: abans de votar t'has d'informar, no tothom ho fa i això repercuteix en la qualitat democràtica. Ningú sap de tot, és obvi, però cadascú té capacitat per trobar referents que l'orientin. I si aquestes orientacions resulten errades, pot canviar de referent en la següent elecció. Ja sabem que la democràcia és una manera imperfecta d'escollir els governants. Però també hi ha un ampli acord en el fet que no s'ha inventat res millor: o hi ha democràcia, o hi ha dictadura.

Des d'aquests pressupostos cal acceptar la voluntat de les majories. Per tant, cal comprendre que els diputats triats han d'interpretar aquesta voluntat i formar un Govern que la reflecteixi. Aquesta és la raó per la qual els pactes entre partits no són contraris a la democràcia, sinó a l'inrevés, expressen la seva mateixa essència.

Ara bé, no tot pacte és acceptable. Els partits, en primer lloc, han de respectar els votants, més ben dit, les raons per les quals els han votat i, alhora, en segon lloc, han de complir amb el seu deure d'ajudar a formar Govern, segons prescriuen les lleis a les quals estan sotmesos. I en aquest encàrrec, d'acord amb la regla de la majoria, nucli de la democràcia, han de respectar el resultat electoral.

És natural que els partits sense opcions de governar a causa dels seus resultats electorals vulguin establir el que solen anomenar-se línies vermelles, límits infranquejables a la seva col·laboració amb altres partits per lleialtat amb els seus votants. Ara bé, aquestes línies vermelles, en aquest cas, han de ser limitades, han de quedar circumscrites als principis bàsics del partit, al fet que no quedi desnaturalitzat després del pacte, no a qualsevol aspecte del seu programa electoral. Com em va ensenyar fa molts anys Antoni Gutiérrez Díaz, dirigent del PSUC, la política s'ha de fer des dels principis, no amb els principis. Un pot transigir en una cosa contrària al seu programa sempre que no contradigui l'arrel mateixa del seu ideari.

Això és el que han d'entendre polítics i electors: formar Govern és una exigència democràtica. No cal tenir por de pactar, aquí no hi ha lloc per a tacticismes. Els ciutadans han de ser tractats com adults i els polítics han de tenir capacitat per argumentar-los les seves decisions, encara que siguin arriscades. El polític amb més credibilitat serà aquell que anteposi els interessos generals als propis. La governabilitat és un valor democràtic, forma part dels interessos que cal protegir: estem en una nova cultura política.

Francesc de Carreras és professor de Dret Constitucional

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_