Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Quins temps aquells!

El Govern de CiU ha creat en quatre anys el mateix deute que el d'esquerres en set i a més a més ha venut patrimoni

Fa uns quants anys Catalunya va tenir un Govern l'objectiu del qual va ser crear les condicions necessàries perquè els ciutadans visquessin amb dignitat i poguessin elaborar un projecte de vida ple i autònom. Aquest Govern volia construir un país més just i sostenible. L'anomenat Govern d'esquerres –encara que l'obligada simplicitat dels missatges el va denigrar a Govern del tripartit i les seves polítiques han caigut en l'oblit. Malgrat estar governant a l'inici de la crisi econòmica (2007), aquest oblit inclou la contínua inversió realitzada en les polítiques socials i mediambientals que van millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

Va ser un Govern que va gosar enfrontar-se i desallotjar del poder polític tot un règim que havia governat el país durant 23 anys i que l'havia convertit en una finca particular. Un règim comandat per la família Pujol i els seus afins que es va dedicar al que ells anomenaven fer país, que en el seu argot volia dir que anaven construint un país basat en l'espoliació de la cosa pública. La pròpia matriarca de la família del règim va clamar que sentia haver estat víctima d'un robatori en haver hagut de cedir el poder a uns esquerrans esparracats que havien guanyat les eleccions democràticament.

Als poderosos que feien negoci amb el règim no els va agradar que se'ls privés dels seus foscos negocis i que es governés a favor de les classes populars. Per combatre-ho van desenvolupar tota una estratègia de desprestigi que va rebre la complicitat de sectors econòmics, financers i de la premsa privada.

En aquesta altura de l'article potser esteu pensant que estic fent un exercici d'autoajuda per a nostàlgics del Govern d'esquerres. No és aquest el meu objectiu. Només pretenc reflexionar sobre com ha estat possible que en només quatre anys l'actual Govern hagi destruït, amb els vots de la majoria de la ciutadania, l'obra social i ambiental de l'anterior Executiu.

Es podia governar amb majoria suficient però es va buscar el diàleg i es van concretar cinc grans pactes amb l’oposició i amb les entitats socials

Fa només uns anys el Govern d'esquerres feia polítiques d'esquerres (sembla una obvietat però no ho és) com elaborar una Llei del Dret a l'Habitatge que atorgava ajudes, construïa habitatge social, promulgava la possible expropiació i fomentava la dació en pagament de la hipoteca. Un Govern que davant la massiva arribada de persones migrades va ampliar les seves infraestructures socials i va dotar de més professors (18.000) i més personal sanitari el sistema públic. A més a més, va rehabilitar físicament i socialment més de 140 barris de Catalunya amb una dotació de 1.350 milions d'euros. Va crear nombroses places públiques de guarderia per pal·liar el greuge de 23 anys de foment de la privada.

Un Govern que va legislar i va actuar per afrontar la violència masclista amb la promulgació de la Llei d'Eradicació de la Violència Masclista o que va defensar, per fi, la memòria dels lluitadors contra el feixisme franquista, elaborant, per primera vegada a tot Espanya, polítiques públiques de memòria històrica per honorar les víctimes de la Guerra Civil. Un Govern transparent que va situar el Parlament com a centre de la política, que va publicar els sous dels càrrecs de confiança, que va incloure processos de participació ciutadana en les decisions polítiques i que no va controlar els mitjans de comunicació públics, com sí fan els Governs actuals de Catalunya (CiU) i d'Espanya (PP).

Un Govern que va intentar (i en part va aconseguir) fer canvis en el model de desenvolupament tenint en compte el medi ambient. Va disminuir el consum d'aigua per persona a l'àrea metropolitana de Barcelona arran dels episodis de sequera que va sofrir el país. Va augmentar exponencialment la quantitat de productes reciclats. Es va aconseguir reduir la contaminació amb el control de la velocitat a les zones d'entrada a la ciutat de Barcelona. I per primera vegada es va elaborar una política de planificació territorial.

Es podia governar amb majoria suficient però es va buscar el diàleg i es van concretar cinc grans pactes amb l'oposició i amb les entitats socials: immigració, habitatge, educació, infraestructures i investigació, a més del Pacte per a la Competitivitat.

Però tornem al present. Recordeu el mantra convergent que la crisi era culpa del Govern d'esquerres? Doncs resulta que en els últims quatre anys de Govern de CiU (ara amb ERC) s'ha generat un nou deute de 26.000 milions d'euros. El Govern d'esquerres va generar un deute de 27.000 milions d'euros en set anys. D'aquests 27.000 milions d'euros, 20.000 es van fer servir per crear escoles, hospitals, comissaries, parcs de bombers, biblioteques, presons, etcètera. En canvi el Govern actual no ha construït res, ha destruït l'Estat del benestar, privatitzat serveis públics i s'ha venut patrimoni públic per valor de 4.000 milions d'euros (edificis, Agència Catalana de l'Aigua…).

En aquests moments d'escassetat de referents polítics és necessari recordar que a Catalunya va haver-hi un Govern que va demostrar que hi havia una altra manera de fer política, des de l'esquerra i per a les classes populars. Quins temps aquells!

Joan Boada Masoliver és professor d'Història