Selecciona Edició
Connecta’t

“El caos al Nepal dificulta la repatriació de l’espanyola morta”

Està previst que l'avió amb les restes mortals arribi avui a Espanya. Un equip de la UME espera cinc hores un helicòpter que no va arribar a enlairar-se

Habitants de Katmandú entre la runa del terratrèmol.
Habitants de Katmandú entre la runa del terratrèmol.

El caos al Nepal arran del terratrèmol del 25 d'abril està dificultant la repatriació de l'espanyola morta, Roser Palau, de 37 anys, trobada ahir a la vall del Langtang, una de les àrees més afectades per la catàstrofe. La dona, una catalana que viatjava sola, estava fent senderisme en aquesta zona quan va ser sorpresa pel sisme. Un dia abans del terratrèmol va enviar un correu electrònic dient que estaria un temps en una zona de muntanya sense cobertura. Palau va sortir el 25 d'abril a dos quarts de vuit del matí a fer una volta perquè no volia anar en grup, segons ha explicat el seu pare, que ha afegit que des de llavors ja no en van saber res més. Està previst que l'avió amb les restes mortals arribi avui a Espanya.

"Arribaré al Nepal a principis d'abril", responia a uns amics Roser Palau en el seu Facebook amb una careta que picava l’ullet el mes de febrer passat. Ella estava llavors a Indonèsia. Aficionada al quiromassatge, tenia com un dels seus lemes: "La vida és la millor escola". En la plenitud del seu esperit aventurer, és la primera víctima espanyola del sisme que va destrossar el país asiàtic.

"Arribaré al Nepal a principis d'abril"

"Arribaré al Nepal a principis d'abril", responia a uns amics la catalana Roser Palau en la seva pàgina de Facebook amb una picada d'ullet, el febrer passat. Ella es trobava llavors a Indonèsia. Aficionada al quiromassatge, tenia com un dels seus lemes: "La vida és la millor escola". Als seus 37 anys, el terratrèmol del Nepal del passat 25 d'abril la va enxampar de ple. És la primera víctima espanyola del sisme del país asiàtic.

A la mateixa zona, un equip de 16 efectius de la Unitat Militar d’Emergències (UME) va esperar ahir cinc hores en un hangar de la base militar de Katmandú un helicòpter que mai va arribar a enlairar-se per portar-los a la vall de Langtang. “Fem tot el que podem amb els mitjans de què disposem”, va afirmar aquest dimarts a l'aeroport de Katmandú el primer ministre nepalès, Sushil Koirala. El seu Govern ha rebut nombroses crítiques sobre la gestió del desastre i de les operacions d'ajuda humanitària. Durant dies, molt material de primers auxilis s'ha acumulat al petit aeroport de Katmandú, l'únic al Nepal condicionat per rebre vols internacionals i l'única via per rebre ajuda ràpida en aquest país tancat entre muntanyes.

Problemes logístics i burocràtics han retardat l'entrada dels enviaments i el repartiment als damnificats, que han trigat dies a rebre assistència a les zones més aïllades del país. El cap de setmana l’ONU es va declarar “extremadament preocupada” pels retards en duanes per autoritzar l'entrada dels enviaments i va fer una crida a Koirala perquè reduís els requisits burocràtics.

La desorganització s'estén també en l'àmbit militar. Les Forces Aèries índies han aportat helicòpters per a l'operació d'assistència, però el comandament correspon a l’Exèrcit nepalès. Moltes autoritats, moltes missions d'assistència i poques aeronaus.

Des de mig matí els militars espanyols es trobaven preparats per pujar al que ja són les restes de Langtang, la capital de la vall, que ha quedat completament destruïda per una monstruosa allau causada pel terratrèmol. Una primera avançada amb gossos havia sortit a primera hora. Però sota un sol de foc l'helicòpter que els havien promès no es materialitzava, i els plans de vol que els comunicaven els militars nepalesos canviaven una vegada i una altra. Se'ls va comunicar que volarien directament a Langtang. Després, que no, anirien primer a Duche, al peu de la vall i des d'allà a Langtang. Més tard el pla tornava a ser anar directament a Langtang. Repartits en dos vols, possiblement, tres. No, definitivament en dos vols. Sortirien a dos quarts de dotze. A dos quarts de dues...

Per fi, els sis primers membres de l'equip van embarcar en l'helicòpter, juntament amb 450 quilos de material, a les tres de la tarda. Només faltava el pilot. Estava dinant. Una hora més tard, els militars encapçalats pel capità Jaime Graus rebien ordre de baixar de l'aparell i tornar. La missió s'havia avortat. S'havia fet tard per volar. S’acostava, a més, una tempesta, segons advertia l'equip de guàrdies civils ja presents a la vall. L'helicòpter es va utilitzar finalment per recollir la resta de l'operatiu espanyol de rescat, compost per una desena de guàrdies civils, tres efectius de la UME i gossos davant el perill de tempesta.