Selecciona Edició
Connecta’t

Podem oblida les seves mesures més radicals en un programa difús

Pablo Iglesias presenta diverses propostes al marge de l'entorn macroeconòmic

El secretario general de Podemos, Pablo Iglesias.
El secretari general de Podem, Pablo Iglesias. EFE

Podem ha demostrat aquest dimarts en la presentació del programa marc per a les autonòmiques del 24-M, que el mateix text anomena “realista”, que està buscant com acontentar la majoria moderada sense decebre les seves bases. D'una banda, rebaixa l'abast del projecte inicial renunciant a les mesures considerades més radicals, com la renda bàsica universal, i de l'altra, mira de recuperar l'esperit fundacional amb una bateria de propostes dedicades al “rescat ciutadà”.

La formació de Pablo Iglesias, qui ha inaugurat l'acte, dóna carpetada, per exemple, a la renda bàsica universal, la mesura més qüestionada amb la qual es va presentar fa un any als comicis europeus, i s'allunya de les reflexions més polèmiques sobre els impagaments del deute, una altra de les seves bases estrella –encara que en aquella ocasió feien referència al deute públic. Podem promet “aproximar les rendes mínimes d'inserció, de forma gradual i en virtut de les possibilitats, al salari mínim interprofessional (SMI) anual”. I en aquest programa aprofundeix en les fórmules per permetre a les famílies i als petits i mitjans empresaris fer front als seus deutes. En aquest context, les propostes sobre política d'habitatge, dació en pagament i renegociació amb entitats financeres suposen un dels eixos del text, que conté 215 mesures i ha estat coordinat abans de la seva dimissió per Juan Carlos Monedero, encara que redactat, segons assegura la direcció, per experts de diferent procedència.

Les propostes

Dació en pagament retroactiva

Podem estructura el seu programa en quatre blocs que en conjunt sumen 215 mesures. El primer apartat, dedicat al “rescat ciutadà”, planteja “la implantació del procediment judicial simplificat per a la reestructuració i cancel·lació de deutes”. El procediment tindria una “fase de conciliació, en la qual el deutor presenta una proposta als creditors que podrà incloure reestructuracions, quitacions i cancel·lacions de deutes”. “Si no hi ha acord, serà un jutge qui decidirà el pla de pagaments, quitacions. L'important és que en cap cas els deutes hipotecaris siguin superiors al valor de la propietat hipotecada”.

El programa incideix en la dació en pagament, “que no deixa de ser traumàtica”, ja que per al deutor suposa la pèrdua del bé hipotecat. El partit considera que es podria evitar ajustant el deute al valor real de l'immoble. A la pràctica, aquest procediment judicial suposaria donar resposta a la demanda de la dació en pagament retroactiva, perquè totes les persones amb deutes hipotecaris vius que ja han lliurat el seu habitatge al banc es podrien acollir a aquest procediment i cancel·lar així el deute restant.

Recuperar l’impost sobre el patrimoni

Pel que fa a l'apartat fiscal, Podem vol “intensificar la progressivitat del tram autonòmic, [de l'IRPF] reduint els tipus mínims que afecten les rendes inferiors a 25.000 euros, suavitzant els tipus entre 25.000 i 50.000 euros i augmentant els tipus impositius de les rendes superiors als 50.000 euros”.

Les comunitats podran proposar que es revisin els trams de la tarifa, tant l'estatal com l'autonòmica, de manera que augmenti el seu nombre, cosa que contribueix a una millora de la progressivitat i evita salts indesitjables en els tipus marginals. La formació proposa a més “la recuperació efectiva de l'impost sobre el patrimoni allí on aquest hagi estat derogat de facto, així com la disminució del mínim exempt i la revisió de les deduccions i bonificacions existents”. “Es reduirà el mínim exempt a un patrimoni net de 400.000 euros, enfront dels 700.000 euros aplicables de manera general. La recuperació del gravamen efectiu s'ha de desenvolupar de manera coordinada entre les comunitats autònomes per evitar la competència fiscal”, planteja el partit.

Llista mensual de despeses dels càrrecs públics

Podem vol promoure una “llei de transparència autonòmica” perquè els ciutadans tinguin “accés a informació prioritària de càrrecs electes (diputats i diputades) i de lliure designació (govern de la comunitat autònoma)”. “Tots hauran de fer una declaració anual de béns. La primera serà prèvia a la presa de possessió del càrrec”, diu el programa. Tots els càrrecs electes i de lliure designació hauran de presentar també una declaració de despeses mensuals relatives a l'exercici de la seva funció.

Una llei de portes giratòries regularà “les organitzacions d'interessos en cada comunitat autònoma i les seves relacions amb els alts càrrecs”. “També es regularà la seva capacitat d'influir en l'elaboració de normes autonòmiques, així com la prohibició de les portes giratòries”, manté el programa, que planteja la “creació de l'Oficina Antifrau” dedicada a la “investigació i prevenció” del frau. “Serà multidisciplinari, s'especialitzarà en els delictes relacionats amb la corrupció política i econòmica en l'àmbit de les competències de cada comunitat autònoma”.

Agua i llum garantida en casos de pobresa

“Els subministraments de gas i electricitat recuperaran el caràcter de servei públic”. Així arrenca el primer apartat del programa de Podem, dedicat al “rescat ciutadà”. “No es procedirà al tall de subministrament d'electricitat o gas quan es tracti de l'habitatge habitual del consumidor i quan l'impagament de la factura es degui a motius aliens a la seva voluntat i, en particular, per pobresa sobrevinguda. Es dotarà l'Administració dels recursos necessaris per realitzar les avaluacions”, assenyala.

Podem establiria un “mínim vital” d'aquells recursos perquè, en situació de pobresa, el pagament màxim no superi el 10% dels ingressos mensuals de la llar. Per fer front a aquella garantia s'establiria un fons autonòmic.

El programa planteja també un “pla de garantia de renda”. No és ja la renda bàsica universal que defensava en origen el partit, sinó una mesura per aproximar les rendes mínimes d'inserció que donen ara les comunitats autònomes al salari mínim (actualment, 648 euros al mes) de forma “gradual” i “en virtut de les possibilitats”.

La sortida de Monedero, que no va participar en la presentació, dels òrgans directius després de distanciar-se progressivament de la resta de la cúpula es va vincular a un pols per la moderació del programa. Els dirigents de Podem i el mateix Iglesias fa mesos que asseguren que pretenen recuperar les essències de la socialdemocràcia i tractar així d'ocupar un espai més centrat, més proper al votant mitjà del PSOE; malgrat això, procuren fer equilibris per no donar l'esquena a les seves bases i als cercles, on s'ha plantejat en les últimes setmanes un debat sobre retorn als orígens.

En aquest procés, el resultat del programa marc, encara poc definit perquè necessitarà ara dels diferents desenvolupaments autonòmics i de les memòries de viabilitat econòmica promeses, es queda al marge de l'entorn macroeconòmic a què està subjecte bona part del treball de les comunitats. No fa, per exemple, referències a l'euro, a l'objectiu de dèficit i a Brussel·les, on Podem va començar a caminar en les institucions.

Iglesias ha assegurat que es tracta d'“un programa de canvi” que parteix de la base que les coses fins ara “no s'han fet bé”. “Aquest programa agradarà a tothom?”, s'ha preguntat. “No. El nostre programa agradarà molt a la gent que s'ha de llevar a les sis del matí per agafar el metro”. I ha emfatitzat: “N'hi ha d'altres que no els agradarà, no els agradarà a Rodrigo Rato, al seu amic Montoro i al seu amic De Guindos”.

La direcció de Podem, que després de les eleccions autonòmiques es veurà abocada al diàleg amb els altres partits en un escenari d'elevada fragmentació, segons les enquestes, segueix picant l'ullet a la ruptura amb els poders econòmics i, en el paquet de 215 propostes presentades aquest dimarts –que sovint són poc precises perquè són el mer marc de les mesures autonòmiques es manté inflexible amb la corrupció.

La “mesura estrella” és l'anomenada Llei 25 d'Emergència Social, que inclou el compromís a “paralitzar els desnonaments que afectin els deutors de bona fe que no hagin pogut fer front als seus pagaments perquè es trobaven en una situació de dificultat econòmica, per garantir d'aquesta manera el compliment de l'article 47 de la Constitució Espanyola, així com l'article 11 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l'Organització de les Nacions Unides (ONU)”.

Propostes semblants, ja defensades per Teresa Rodríguez a Andalusia, s'afegeixen a altres com la ruptura de relacions amb entitats financeres que desnonin famílies sense alternativa d'habitatge, altres iniciatives que la formació qualifica “de sentit comú”. En l'apartat fiscal, la formació proposa un sistema “harmonitzat” a totes les comunitats per “evitar l'actual competència fiscal deslleial”. La filosofia impositiva pretén “intensificar la progressivitat del tram autonòmic [de l'IRPF] reduint els tipus mínims que afecten les rendes inferiors a 25.000 euros, suavitzant els tipus entre 25.000 i 50.000 euros i augmentant els tipus impositius de les rendes superiors als 50.000 euros". L'impost de patrimoni es recuperaria progressivament “allí on aquest hagi estat derogat de facto”.

En matèria sanitària, Podem es compromet a engegar un pla de “reversió al sistema públic de salut dels centres i serveis privatitzats dels hospitals” i impulsar la recuperació dels serveis externalitzat. En l'àmbit educatiu, el partit defensarà una derogació de la LOMCE i demanarà una moratòria fins al 2016.

El contracte de Podem amb els electors consta de quatre blocs: rescat ciutadà, apartat econòmic, serveis públics i una quarta part dedicada a la transparència, la corrupció i la reforma de l'Administració, coordinats pels candidats a la Presidència de la Comunitat de Madrid, d'Aragó, de la Comunitat Valenciana i d'Astúries: respectivament, José Manuel López, Pablo Echenique, Antonio Montiel i Emilio León.

MÉS INFORMACIÓ