Brussel·les eleva al 2,8% la previsió de creixement per a Espanya el 2015

Ni l'economia creixerà al 3% sine die ni l'atur baixarà del 20% l'any vinent. La Comissió Europea ha rebaixat avui lleugerament l'optimisme del quadre econòmic d'Espanya, un dels països que més creix, amb una economia que és la que més millora al continent, però alhora un dels llocs on són més visibles les cicatrius de la crisi. Brussel·les pronostica que el PIB espanyol creixerà un 2,8% enguany i un 2,6% el proper: una i tres dècimes menys respecte a les xifres del Govern espanyol, però així i tot un avanç robust, que suposa una millora de mig punt en la previsió d'aquest any.

Així passa amb totes i cadascuna de les dades: Europa veu a Espanya una recuperació sòlida, però en cadascuna de les partides importants matisa l'optimisme del Govern espanyol, que la setmana passada va presentar un programa d'estabilitat per als propers quatre anys, però també pensant en les properes eleccions.

Les previsions econòmiques són una variant solemne de la dramatúrgia. Les del Govern espanyol s'han de llegir necessàriament a la llum de la proximitat electoral. Les de Brussel·les expliquen en essència la mateixa història, però menys edulcorada, especialment en les dues variables clau de l'economia espanyola: l'atur i els comptes públics, que han causat els pitjors disgustos de la Gran Recessió.

La taxa d'atur baixarà al 22,4% aquest any i al 20,5% el proper (el Govern espanyol pronostica un 22,1% i un 19,8%; mig punt de diferència equival, grosso modo, a una mica més de 100.000 aturats). El dèficit públic serà del 4,5% del PIB aquest any i del 3,5% el proper, amb seriosos riscos d'incomplir els objectius per la promesa rebaixa fiscal; l'Executiu vaticinava fa uns dies un 4,2% i un 2,8% per al 2015 i el 2016. Finalment, el deute públic segueix en ascens i tancarà l'any vinent en el 101,4% del PIB i a l'alça; el Ministeri d'Economia deia que el deute començava a disminuir l'any vinent i en taxes inferiors al 100% del PIB.

La Comissió rebaixa l'optimisme del Govern espanyol, però preveu dos exercicis molt positius. “Després d'una llarga recessió, el creixement ha tornat”, resumeix l'informe, amb el múscul que proporcionen la millora de l'ocupació, de les condicions financeres i de la confiança. Brussel·les veu una recuperació liderada per la demanda interior: els cants de sirena de la reactivació via sector exterior i el canvi de model productiu es van esvaint. Espanya es beneficia de la millora general a Europa, i molt especialment de l'abaratiment del preu del petroli i la devaluació de l'euro, afavorida per les polítiques expansives del BCE. L'aportació del sector exterior serà lleugerament positiva el 2015 i 2016. Però el motor de la recuperació és la demanda interna, sustentada per la millora en l'ocupació i pel retorn del sector immobiliari des de les cendres dels últims cinc anys: “Després de set anys d'ajust s'espera un modest repunt en la construcció”, assenyalen les previsions.

El dèficit més elevat d'Europa

Els riscos s'han reduït considerablement, però en el cas d'Espanya la Comissió destaca els associats al procés de despalanquejament (la necessitat de reduir l'empatx de deute públic però sobretot privat dels últims anys) i el desacoblament entre el cicle econòmic espanyol i el de la resta.

El fort increment del consum privat i de la inversió arriben en moments de “volatilitat als mercats financers i de desacceleració en diverses economies emergents”. A més, Brussel·les dubta dels esforços de consolidació fiscal davant “l'impacte de la reforma fiscal sobre els ingressos, els deutes en el sector d'autopistes i els riscos associats a l'any electoral”.

Espanya tindrà el dèficit públic més elevat d'Europa el 2015 i 2016, tot i que l'atur (i, per tant, els subsidis) es redueix, i que la partida d'interessos del deute ha disminuït gràcies a les compres d'actius del BCE. Si aquests pronòstics es compleixen, Madrid incomplirà la meta fiscal del 2016. Malgrat aquesta dada, a pesar que la pressió fiscal espanyola està gairebé 10 punts de PIB per sota de la mitjana –a l'altura de Bulgària—i malgrat els advertiments de Brussel·les, el Govern espanyol ultima una rebaixa d'impostos. Les fonts consultades en la Comissió ofereixen sempre l'explicació clàssica de la proximitat electoral, però també subratllen els riscos que comporta aquesta rebaixa fiscal amb el forat en els comptes públics que segueix presentant Espanya.