Selecciona Edició
Connecta’t

Thiago Alcántara: “Amb Guardiola em sento molt lliure”

Entrevista amb el migcampista del Bayern, ex del Barça i un dels futbolistes que més dialoga amb el tècnic català

Barcelona - Bayern Ampliar foto
Thiago, en un partit de la Bundesliga a l'Allianz Arena. Bongarts/Getty Images

Arriba, saluda d'un en un els deu periodistes que l'esperen a la petita sala de premsa de la ciutat esportiva del Bayern i omple la sala amb olor de perfum car. La seva presència és agradable. Mira als ulls amb una arrogant sinceritat. Si al camp és un no parar, en el cos a cos gairebé intimida. Durant 20 minuts, envoltat de vuit periodistes, no defuig cap pregunta, fins i tot es mostra desafiant en les respostes. En acabar la xerrada fa broma i, tot seguit, atén en privat en un racó del menjador social del club, on Uli Hoeness, que s'apropa a saludar-lo, recull el menjar de la seva safata. Parla de futbol com una tempesta de setembre cau sobre l'Empordà, la terra de la seva parella, la Júlia. El seu pare, Mazinho, va guanyar un Mundial amb el Brasil (EUA 94) i el seu germà Rafinha juga al Barça. Als 24 anys s'ha trencat dues vegades el genoll.

Pregunta. El seu pare amb qui va?

Respuesta. Amb tots dos, és l'avantatge quan tens dos fills, sempre guanyes. En Mazinho segur que serà a Berlín. Tindrà el luxe de tenir dos fills competint en una semifinal de la Champions, segur.

P. En quina mesura el seu futbol és instintiu i què té de tàctic?

R. La tàctica és noció dels espais i aprenentatge. L'instint té més a veure amb el moment en què t'arriba la pilota.

P. Què té el sentit tàctic d'instintiu?

R. Cal llegir el partit, on està la pilota i això s'aprèn. Per exemple, quan tens dos mitjos i un va a fer pressió, tu fas un pas enrere i dónes cobertura perquè ho has après, però al final, és instint, ho has fet de petit. Depèn després si canvia la zona on jugues, canvies de moviments. L'instint també s'aprèn.

P. Amb Guardiola se sent molt lliure?

Tinc clar que contra el Barça ho intentarem. No tenim res a perdre

R. La llibertat te la dónes tu en funció de si et sents més o menys relaxat, perquè estàs més acostumat a jugar en segons quin lloc del camp, coneixes millor la posició i t'atreveixes més. En aquest sentit, amb en Pep em sento molt lliure.

P. Vostè va debutar amb Guardiola al Camp Nou. Què significa tornar a l'estadi del Barça?

R. Tornar a casa, a un estadi meravellós. És impossible sentir més agraïment del que tinc pel Barça, per aquesta afició, per aquest estadi. M'han preguntat molt què espero, i no espero res. Què puc demanar que no m'hagin donat encara? Res. Tant de bo pogués donar-los jo alguna cosa. Però sóc jugador del Bayern i sé que entendran que em comporti com a tal perquè això és el que he après, a competir.

P. Va jugar l'eliminatòria del 2013 amb el Barça. Què recorda?

R. Que la vam perdre. No crec que sigui cap referent, perquè llavors la situació dels dos equips era molt diferent. El Barça va arribar amb moltes baixes, com nosaltres ara. Tot l'any que estem així. No és cap excusa, al contrari, és per sentir-nos orgulls del que hem fet. Tinc clar que contra el Barça ho intentarem. No tenim res a perdre.

El que sé és que qui domini la pilota, dominarà l’eliminatòria

P. S'ha passat molts mesos fora. Quina lesió de les tres que ha encadenat li ha fet més mal?

P. La primera et pot passar, és futbol. Tres és tenir molt mala sort. Però la segona va ser la pitjor. Em perdia la possibilitat de jugar el Mundial. Això és un somni de nen que se'm va escapar. I, a més, al Brasil. Tota la meva vida he sentit el meu pare dient-me que ell en va guanyar un i sabia que amb aquesta lesió ni tan sols el jugaria. La tercera va ser quedar-me sense futbol una altra vegada, saber el que m'esperava, moltes hores lluny de l'equip. Anímicament va ser horrible, per un mateix, però també per la gent que viu amb tu.

P. Deia Javi Martínez que somiava amb tocar la pilota. Vostè també?

P. No, jo vivia el malson despert, cada dia. Sabia que no podia jugar i això em feia mal.

P. Recorda la primera vegada que va tornar a tocar la pilota?

R. Recordo el moment. Després de la segona lesió vaig passar per moments diferents, un dia bé, un altre malament. Per això en la tercera, amb l'experiència, vaig tenir més calma. Recordo que un dia la vaig xutar malament, i llavors vaig saber que estava curat. Va ser en disputar una pilota en un entrenament. Vaig sentir el plaer de colpejar la pilota contra un company, no xutar-la fàcil, saps? Xutar-la malament, contra algú i que no passés res. Això és futbol, el contacte. Vaig sentir que havia tornat.

P. Li ha donat públicament les gràcies al doctor Ramon Cugat. Per què?

R. Perquè ha fet de cirurgià, de metge de capçalera, de psicòleg. Amb el Loren (Lorenzo Buenaventura, el preparador físic del Bayern) m'han ajudat a tornar. Són dues persones meravelloses.

P. Quina part de culpa té en la dimissió del metge del Bayern?

R. Jo? Cap. Jo no tinc res a veure amb tot això. És una decisió personal que respecto.

Messi és el millor, i amb ell et pots imaginar com parar-lo, però aconseguir-ho… uff

P. Diuen que vostè és dels que més estona passa al despatx d'en Pep. I això?

R. Tampoc és que visqui allà. M'agrada, aprenc molt. És un privilegi treballar amb en Pep. Entro i li pregunto: com ho veus? I m'explica.

P. Ja li ha explicat com es pot aturar Messi?

R. No, d'això no n'hem parlat encara. Messi és el millor, i amb ell et pots imaginar com fer-ho, però aconseguir-ho… uff. Jo he tingut la sort d'entrenar i jugar amb ell, i és increïble. Sincerament, crec en el Bayern. Guanyarem o no, però sé que anem a competir.

P. És veritat que en el camp d'entrenament Guardiola li exigeix més que a ningú?

R. Això queda de portes endins, no.

P. Però diuen que li dóna molta canya.

R. Com ha de ser.

P. Posats a triar, prefereix que el seu germà no jugui?

R. Per? No! És bo i vull que juguin els millors! Som futbolistes per jugar aquest tipus de partits. Això és un partidàs i tant de bo siguem tots dos al camp.

P. Quin tipus de jugador vol ser? Qui són els seus referents?

P. Crec que sóc un jugador amb personalitat. Mira, hi ha migcampistes com Alonso o com Xavi o Iniesta que quan són al camp el rival fa un pas enrere. El que té de bo treballar amb jugadors tan bons és aprendre de com juguen ells. Per exemple, en Xabi sap oxigenar l'equip amb cada passada, això és un luxe. Jo intento fer-ho a la meva manera, però busco això, ser útil perquè l'equip jugui bé i domini el rival.

P. Es pot dominar el Barça?

R. El que sé és que qui domini la pilota dominarà l'eliminatòria.

MÉS INFORMACIÓ