_
_
_
_
_

El Juventus fa tremolar el Madrid

Els torinesos tomben els blancs, que van pagar els seus dubtes durant gairebé tot l'enfrontament

José Sámano
Morata marca el primer gol del Juventus contra el Madrid.
Morata marca el primer gol del Juventus contra el Madrid.G. Cacace (AFP)

Tan crua ha estat la Juve que amb menys que el Madrid ha aconseguit desequilibrar el conjunt espanyol, al qual se li han vist més costures de les esperades. Tret del tram final del primer acte, l'equip d'Ancelotti ha anat a remolc d'un rival abnegat, de cama forta i idees molt clares i, en algunes fases, cordial amb la pilota. Amb la seva victòria, els torinesos assetgen un Madrid amb tremolors a la defensa, amb Ramos sense cadena al mig del camp i amb Bale menys que de puntetes, per subratllar els seus desajustos més importants. Malament d'entrada i desbocat al final, l'empat de Cristiano ha estat un miratge. No ha tingut continuació i Tévez ha tocat la corneta per deixar el campió amb l'angoixa d'una tornada que no té pinta de passeig.

Té menys cartell que el Madrid, però no hi ha mediocres en aquesta Juve, que renega del costumista manual d'alguns equips italians que beneeixen la pilotada perquè no desordena. Amb l'immortal Pirlo com a mascaró, el campió del Calcio ha arrencat amb nervi, amb futbol geomètric, amb la pilota al peu. Segons dictés la jugada, a les ordres de Pirlo, per descomptat, al qual li falta dipòsit, però manté de forma fugaç el seu distingit visor, els jugadors d'Allegri posaven els curts a Vidal o Tévez, o bé citaven amb els llums llargs Morata, un colós fins que ha rebentat. Les dues vies generaven maldecaps al Madrid, amb Ramos i Kroos massa alineats per atacar i defensar. A la seva esquena, els dos sud-americans del Juventus provocaven agudes interferències entre el mig camp i la defensa espanyola. Morata enredava pel seu compte Pepe i Varane. El seu físic li procura el folre adequat per al cos a cos.

En certs moments, la Juve ha aconseguit afaitar el Madrid i a la quarta arribada abans dels deu minuts ha aconseguit el seu propòsit. Tévez ha trobat un passadís amb molta facilitat i el seu xut creuat l'ha acaronat Casillas a la dreta, al costat del pal. Morata, que és rastrejador d'àrees, estava al costat de la presa. No ha estat una diana casual, ni molt menys. Potser des del Milan de Sacchi no es coneixia una esquadra italiana que hagi fet 27 passades prèvies a un gol. Això han certificat els estadístics, tan valuosos amb els seus laboratoris. El gol, la seva gènesi, ha retratat un Madrid atribolat, dubtós amb la pilota, tou en les disputes. A l'espinada de l'equip, Sergio Ramos ja tenia prou feina amb encaixar com a postís migcampista. No trobava amb qui xocar i el partit demanava govern. Sense un intermediari al mig, Bale com a ariet i Cristiano projectat des de l'esquerra, quedaven aïllats, fora de pla.

Lluny de mantenir la ruta, la Juve a poc a poc ha canviat d'escala musical. Ha preferit refugiar-se més en les cordes de Buffon i ha perdut metres cap a Casillas. Mala decisió, no convé obrir el paisatge a Kroos, malgrat la seva aparent desgana. L'alemany ha anestesiat els seus. És el que passa quan es colonitza la pilota. Al seu compàs ha respirat el Madrid, que ha començat a donar avisos en camp aliè. Ja treia el cap James, capital per a l'ofensiva madridista, clau per sacsejar qualsevol adversari. En la crescuda visitant, ha estat el mateix James qui ha provocat una indecisió d'Evra, que ha anat al combat com un escolà. L'acció ha descol·locat Chiellini, que ha anat al rescat sense èxit. El colombià ha precipitat la pilota al segon pal i Cristiano, damunt la línia de gol, n'ha tingut prou amb posar el serrell que no té. La seva puntualitat amb el gol és molt més que sorprenent, és un pressentiment permanent.

La Juve ha notat el sotrac de l'innombrable gol del portuguès. Ja no era l'equip fluït de l'arrencada. Les tecles eren de Kroos, de James, de Cristiano… I, per un moment, de Marcelo, que ha alleujat la seva dislocada actuació al capdavant d'una estupenda jugada col·lectiva. Després d'una dansa d'Isco per la banda esquerra, el lateral brasiler ha citat James amb el gol. El cafeter, a un pam de la porteria, s'ha llançat en planxa i el seu cop de cap ha fos el travesser. Increïble. Només es podia esperar gol o gol.

El Madrid en alça, la tornada al segon acte no ha tingut el mateix final. La Juve, d'entrada, s'ha assemblat més a la de l'inici de l'enfrontament. Una altra vegada amb més decisió, enèrgica. Ha arribat el moment de Tévez, que és una vespa a camp obert, murri i molest. L'Apache ha reflotat els blanc-i-negres. Amb Ramos amb cara de nàufrag i Bale no se sap on, el grup d'Ancelotti no encertava la tecla, desajustat en totes les línies. La Juve, com a bon italià, ha furgat la ferida. Un córner a favor ha conclòs en un desastre per al Madrid, que se l'ha guanyat a pols. Tancaven els dos laterals, els dos baixets, Carvajal i Marcelo. Al brasiler li ha arribat un rebot i s'ha animat a buscar un xut. Una imprudència quan s'està de sentinella. El rebuig en el filat local ha arribat a Tévez, que ha donat diversos cops a Carvajal fins que aquest, amb un punt d'ingenuïtat, l'ha atropellat. L'argentí no ha fallat des del penal.

Ancelotti ha reaccionat, i ha donat pas a Chicharito en detriment d'Isco. Bale, en terra de ningú, s'ha mantingut. Un minut ha trigat Allegri a donar rèplica. Barzagli pel sorprenent Sturaro, titular malgrat que va arribar a Torí al febrer i que només ha jugat un partit de Champions i vuit de Lliga. Contra el 4-3-3 espanyol, el 5-3-2 italià. Amb Tévez exhaust, la Juve s'ha encomanat al blindatge a ultrança i a una aventura de Llorente, relleu del més que meritori Morata. El Madrid contra un mur, la Juve al descampat, a cel obert. El partit obligava a contenir la respiració. No sobrava futbol, però hi havia focs davant les dues porteries. L'oportunitat l'ha tingut CR tan bon punt ha irromput Chicharito, que ha fet quedar malament l'inoperant Bale, per fi rellevat poc abans del final per Jesé.

El Madrid, sense gaire encert, ha acceptat descamisar-se, lluitar per l'empat, posar remei abans de la tornada a Chamartín. Llorente ha estat a punt fer-l'hi pagar car. Tot dat i beneït, la gent de la Juve ha llançat serpentines, confeti i el que tenia a mà per celebrar un resultat que deixa l'equip amb una destinació possible a Berlín. Al Madrid li toca remar. A Torí ha tingut moltes esquerdes. Aquesta vegada, els pedaços, en aquest punt de la Copa d'Europa, no han estat suficients. Pla i sense idees només ha penjat pilotes sense sostre. No és el que s'espera del campió. Té temps per reflexionar-hi. Per quadrar-se d'una altra manera dimecres que ve. Li farà falta, i de recursos, en té.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Sámano
Licenciado en Periodismo, se incorporó a EL PAÍS en 1990, diario en el que ha trabajado durante 25 años en la sección de Deportes, de la que fue Redactor Jefe entre 2006-2014 y 2018-2022. Ha cubierto seis Eurocopas, cuatro Mundiales y dos Juegos Olímpicos.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_