Selecciona Edició
Connecta’t

Plensa ‘assaja’ a Venècia la seva escultura per a Barcelona

L'artista impressiona en la Biennal amb un dels seus rostres gegants a la basílica de San Giorgio Maggiore

L'obra de Jaume Plensa a la basílica de San Giorgio Maggiore, a Venècia.
L'obra de Jaume Plensa a la basílica de San Giorgio Maggiore, a Venècia.

Els fidels que van a les misses que des de fa 400 anys se celebren a la basílica de San Giorgio Maggiore a Venècia no poden amagar des d'ahir el seu estupor en trobar un cap gegantí al bell mig de la nau central. Es tracta de Mist, el rostre de més de cinc metres d'altura de la Nuri, una nena xinesa nascuda a Catalunya, que Jaume Plensa (Barcelona, 1955) ha escanejat i modelat amb una malla d'acer inoxidable per a l'església del conjunt monàstic dissenyat per Andrea Palladio, un dels grans arquitectes que van vestir Venècia.

Etèria i densa al mateix temps, l'escultura —fruit de la proposta que l'escultor català ofereix en el marc de la 56a Biennal de Venècia i que podria no estar gaire allunyada de la que espera col·locar a Barcelona— dialoga amb l'escala de l'espai i la seva funció i sembla modificar-se segons els jocs de llums i ombres. “M'agraden els retrats perquè fixen alguna cosa que està en transformació permanent”, explica Plensa, que afegeix que el cap conté “92 metres cúbics d'aire”. Aquesta peça, juntament amb la gran mà suspesa sota la cúpula, fent el gest de la benedicció amb lletres de vuit llengües, conforma la instal·lació Together. “El que uneix la gent no és la religió, sinó una idea d'espiritualitat”, assegura Plensa, que no amaga el seu interès pels rituals i un sentit més espiritual de la vida. No estranya que la comunitat benedictina estigui entusiasmada amb el projecte, que es completa amb una instal·lació de caps d'alabastre ampliats i allargats de cinc adolescents a la Manica Lunga, un espai de 4 metres d'amplada i 45 de llargada, que Plensa ha transformat en un reducte de pau.

Jo regalo l’obra de la capital catalana; només queden els costos de realització

Mist, el cap de malla més gran que ha fet Plensa fins ara, es perfila com una de les obres emblemàtiques de la Biennal i, a més, podria constituir una espècie d'avançament del projecte que l'artista ha preparat per a la seva ciutat. Tot i que es manté encara en secret, és molt possible que la peça acabi sent un cap de malla amb un sistema de llums i d'unes dimensions que li permetrien ser vista des del cel. Una obra icònica, destinada a canviar l'skyline de Barcelona, aturada ara per la falta de fons i les preocupacions electorals de les institucions, més immediates. “Cal deixar descansar una mica Gaudí. Barcelona necessita energia nova i hi ha una societat civil prou culta i interessada per involucrar-se. Jo regalo el projecte, només queden els costos de realització”, assegura l'artista, que tampoc revela l'emplaçament precís, tot i que se sap que serà prop del mar. “Ja fa 58 anys que espero fer una obra aquí, no tinc pressa. El mateix em va passar al Brasil: en el meu primer viatge als 20 anys vaig veure el lloc i 18 anys després vaig poder instal·lar-hi l'obra”, explica Plensa al·ludint al cap de 12 metres en resina de polièster que sorgia de les aigües de la platja de Botafogo a Rio de Janeiro com una nova Iemanja.

Aquells caps sempre són de dones i adolescents, “una edat de transformació, potencialitats i bellesa fugaç”, afirma Plensa, que té projectes a mig món. Així, a finals de mes inaugurarà una mostra a Nashville amb dos caps que emergeixen d'un llac; després tocarà San Francisco, Ciutat de Mèxic i Seül i ja està en marxa l'obra per al campus de la Universitat de Stanford. L'única cosa que li falta és una gran mostra a Espanya. De fet, se li deu la del Premi Velázquez que va guanyar el 2013, mentre que el Macba encara no ha ofert cap gran retrospectiva de la seva obra. “A Madrid em van oferir fer un projecte específic per al Palacio de Cristal i a Barcelona, exposar les meves obres de joventut a La Capella del Macba, però el que ara m'agradaria és mostrar l'evolució de la meva obra”, conclou.

“No són dos dies”, diu l'Ajuntament

J. Á. Montañés

“S'està treballant en el tema, però és un gran projecte molt complex que requereix temps; que no es pot fer en dos dies”, van assegurar ahir fonts municipals després de saber-se que Plensa, des de Venècia, tornava a recordar que la seva intenció d'aixecar una gran escultura amb el mar segueix aturat, tal com explicava al desembre a EL PAÍS. Aquelles mateixes fonts recordaven que es tractava d'un “encàrrec directe de l'alcalde a l'escultor”. I és que des que es va saber que Plensa crearia una obra per a la seva ciutat, s'ha creat un gran interès sobre el projecte, que ha anat generant noves dades amb comptagotes. Primer es va saber que Plensa volia que fos una obra reconeixible des del cel perquè els visitants identifiquessin la ciutat no només pels seus edificis, tenint en compte que s'instal·laria dins del mar al final de passeig marítim. Però sempre l'escultor, dins de la seva prudència, deixava palès el seu malestar pel retard en la seva execució.