Francis Ford Coppola, premi Princesa d’Astúries de les Arts

Francis Ford Coppola (Detroit, 1939) ha estat guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries de les Arts per la seva contribució privilegiada a l'univers del cinema. Per repassar la llista de premis de Francis Ford Coppola és més fàcil buscar els que encara no té. El Príncep d'Astúries era un dels que li faltava, però fins aquest matí, quan s'ha anunciat que el cineasta italo-nord-americà és el guardonat del 2015 amb el Princesa d'Astúries –des d'aquest any se'n diu així– de les Arts. Així, el geni que va rodar El padrí i Apocalypse Now suma un altre reconeixement en un palmarès que ja compta amb cinc Oscars (millor pel·lícula, millor director i millor guió adaptat el 1974 per El padrí II i els de millor pel·lícula i millor guió adaptat per El padrí el 1972, a més de l'Oscar a millor guió original el 1970), quatre Globus d'Or i dues Palmes d'Or (La conversa el 1974 i Apocalypse Now el 1979), i és un dels únics set cineastes de la història que pot presumir d'aquest últim rècord.

El jurat del Premi Princesa d'Astúries de les Arts 2015 ha valorat de Francis Ford Coppola que es tracta d'un "narrador excepcional" i d'un "renovador temàtic i formal", que s'ha convertit en un director de cinema "imprescindible per entendre la transformació i les contradiccions de la indústria".

"Narrador excepcional, ocupa un lloc prominent en la història del cinema. La seva carrera ha estat una lluita contínua per mantenir la total independència emprenedora i creativa en totes les facetes que ha desenvolupat com a director, productor i guionista", assenyala l'acta llegida pel president del jurat, l'empresari José Lladó.

Pel jurat, la figura de Francis Ford Coppola és "imprescindible per entendre la transformació i les contradiccions de la indústria i l'art cinematogràfics, al creixement del qual ha contribuït decisivament".

"Renovador temàtic i formal, les seves exploracions a l’entorn del poder i sobre els horrors i l'absurditat de la guerra han transcendit la seva obra artística, i s’han convertit en icones col·lectives i universals de l'imaginari i de la cultura contemporanis", conclou l'acta.

Amb 76 anys, Francis Ford Coppola és un dels directors més admirats del planeta. És pràcticament impossible sentir cap crítica a la seva trajectòria i cada vegada que un diari o revista fa una enquesta per decidir la millor pel·lícula de la història, el resultat és idèntic: El padrí. I això que, al principi, Paramount va intentar encarregar el projecte a Sergio Leone i, després que aquest el rebutgés, a Peter Bogdanovich. Finalment, va ser Coppola qui va acabar darrere de la càmera, i el cinema de gàngsters i màfia no va tornar mai a ser el mateix.

Enumerar els grans films de Coppola significa perdre's en un repàs infinit: és el director de la trilogia d’El padrí –la segona entrega, per cert, va ser la primera seqüela que va guanyar un Oscar a la millor pel·lícula–, Apocalypse now, Ara ja ets tot un home, La vall de l'arc iris, La conversa, La ley de la callei Dràcula de Bram Stoker, per citar només alguns exemples. L'últim film que ha dirigit fins avui és Twixt,del 2011, una història de terror que la crítica va tombar. I ara Coppola està treballant en un projecte, encara sense títol, sobre dos joves italoamericans.

Mentre descansava de la direcció, el cineasta s'ha bolcat en la seva tasca de productor, en la qual suma més de 70 films: els més recents són En la carretera (2012) i The Bling Ring (2013). També s'encarrega del vinyer que té a Califòrnia i d'un restaurant a San Francisco, que té com a copropietaris Robert de Niro i el desaparegut Robin Williams.

Nascut a Detroit, segon fill de Carmine Coppola i Italia Pennino, deu el seu nom a l'empresari de l'automòbil Henry Ford i al seu avi, Francesco Pennino. El cineasta va patir des de petit una poliomielitis que el va obligar a quedar-se durant llargs períodes de la seva joventut al llit. Pèssim estudiant, malgrat el seu coeficient intel·lectual per sobre de la mitjana (117), Coppola es va interessar especialment per la música i el teatre, tot i que finalment es va acabar decantant pel cinema a l’UCLA (Escola de Teatre, Cinema i Televisió de Los Angeles). Sempre ha declarat que Elia Kazan va ser una de les seves principals influències a l'hora de dedicar-se al món de les pel·lícules. Anys després, va afirmar que “l'art depèn de la sort i el talent”. El segon, per descomptat, sempre li ha sobrat.

El jurat encarregat d'escollir el guardonat amb el Premi Princesa d’Astúries de les Arts 2015 s'ha reunit ahir i avui a Oviedo. Es tracta del primer dels vuit guardons internacionals que convoca aquest any la Fundació Princesa d’Astúries, i que compleixen amb aquesta la seva 35a edició, anteriorment coneguda com a Fundació Príncep d’Astúries.

Segons ha informat la citada fundació, el premi es concedeix a les persones que "amb la seva tasca en la cinematografia, el teatre, la dansa, la música, la fotografia, la pintura, l'escultura, l'arquitectura i altres manifestacions artístiques hagin fet una aportació rellevant al patrimoni cultural de la humanitat".

A aquest premi han optat un total de 31 candidatures, procedents d’Alemanya, l’Argentina, Austràlia, Cuba, la Xina, Dinamarca, els Estats Units, Estònia, Hongria, l’Iraq, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Mèxic, Polònia, Portugal, el Regne Unit i Espanya.

El Premi està dotat amb una escultura de Joan Miró (símbol representatiu del guardó), la quantitat en metàl·lic de 50.000 euros, un diploma i una insígnia.

El jurat està compost, entre d’altres, per l'empresari José Lladó; el cineasta José Luis Cienfuegos; els editors Catalina Luca de Tena, Carlos Fitz-James Stuart Hans i Elena Ochoa; el director del Museu del Prado, Miguel Zugaza; i el director de teatre Josep Maria Flotats.

Norman Foster, Woody Allen, Paco de Lucía, Vittorio Gassmann, Fernando Fernán Gómez, Bob Dylan, Miquel Barceló, Pedro Almodóvar, Óscar Niemeyer, Eduardo Chillida i Luis García Berlanga, es troben entre la llista de guardonats de les arts.