Selecciona Edició
Connecta’t

La policia investiga si Oleguer Pujol va cobrar comissions opaques

Hisenda afirma que va rebre 2,5 milions per assessorament en l'operació del Santander, però que va regularitzar els diners

Oleguer Pujol al despatx del seu advocat, Cristóbal Martell.
Oleguer Pujol al despatx del seu advocat, Cristóbal Martell.

La policia segueix buscant la llum en la causa judicial contra Oleguer Pujol Ferrusola. En un breu document al qual ha tingut accés EL PAÍS, els agents avancen al jutge Santiago Pedraz les “línies d'investigació” que se segueixen al voltant del fill petit de Jordi Pujol, imputat des de fa vuit mesos per blanqueig de capitals i frau fiscal pels seus negocis amb Drago Capital. La policia suggereix que Oleguer Pujol i el seu exsoci en aquesta empresa, Luis Iglesias, “van utilitzar dues societats instrumentals” holandeses per “ocultar el cobrament de comissions per valor d'11,5 milions d'euros per serveis d'assessoria” en l'operació de compra de les oficines del Banco Santander.

L'Audiència Nacional analitza set operacions immobiliàries gestionades per Drago i que ascendeixen a uns 3.000 milions d'euros. La immensa majoria del capital per afrontar aquelles operacions procedia de grans bancs i fons d'inversió; Pujol i Iglesias es limitaven a gestionar-les i posseïen una ínfima part de la inversió. L'operació de més envergadura (2.040 milions) va ser la venda de la xarxa de 1.152 oficines del Banco Santander.

Les comissions que tots dos van rebre per mitjançar en aquella operació apareixen detallades en un altre informe que l'Agència Tributària també acaba de remetre al jutge. Samos va comprar la xarxa d'oficines i va subscriure un contracte de lloguer amb el Santander per 25 anys. A través de “contractes de consultoria i assessorament” aquella empresa va pagar comissions als intermediaris que sumen 11,5 milions d'euros. El resultat final d'aquells pagaments va ser “l'ocultació de les rendes obtingudes a Espanya”, assenyala l'informe.

Hisenda detalla que “no s'ha pogut determinar qui van ser tots els intermediaris”, però matisa que sí que se'n coneixen dos: Iglesias i Pujol. Cadascun va rebre 2,5 milions d'euros. El document matisa que el fill petit de l'expresident català “pel que sembla va presentar la declaració tributària especial per regularitzar la percepció” d'aquelles rendes. Fonts de la defensa confirmen que aquelles comissions es van incloure en l'amnistia fiscal del Govern de Mariano Rajoy a la qual es va acollir el petit dels set germans Pujol Ferrusola. Oleguer va regularitzar llavors uns 4,5 milions d'euros que tenia en accions i participacions d'empreses establertes en paradisos fiscals.

Ecos del ‘cas Pretòria’

L'ofici de la unitat de delinqüència econòmica i financera indica que una de les dues societats instrumentals usades en l'operació gestionada per Oleguer Pujol (ARD Choille) va aparèixer en el cas Pretòria, pel qual han estat processats, entre d'altres, dos alts càrrecs de CiU de l'època de Jordi Pujol: l'exconseller d'Economia Macià Alavedra i l'exsecretari de Presidència Lluís Prenafeta.

La policia precisa que ARD Choille “va ser utilitzada, almenys entre el 2003 i el 2005, pels principals implicats en aquesta trama de corrupció per canalitzar guanys obtinguts” en dues operacions urbanístiques irregulars a Catalunya. Fonts de la defensa lamenten que la policia intenti vincular tots dos casos i assenyalen que ARD Choille és un intermediari financer utilitzat en moltíssimes operacions.

El repartiment entre els socis es va produir a través d'una societat conjunta, Aegle International, situada a les illes Verges Britàniques. D'aquí va passar a una empresa d'Oleguer (Zante) i als comptes d'Iglesias. En el cas d'aquest últim, Hisenda indica que “no ha presentat declaració” per regularitzar els cobraments. “La raó que esgrimeix”, afegeix, és que “és resident fiscal al Regne Unit”. L'Agència Tributària no creu aquesta tesi i conclou que “s'han trobat indicis suficients per considerar-lo resident fiscal a Espanya”.

El document de la Policia no va més enllà i respon, de fet, a l'exigència del jutge Pedraz de saber en quin punt es troben les perquisicions. Els agents remarquen que presentaran “en breu” l'informe definitiu al jutjat i assenyalen que les noves pistes deriven del “contingut dels efectes intervinguts” en les entrades i escorcolls del 23 d'octubre del 2014.

Aquell dia, Oleguer Pujol va ser detingut a la seva casa de Barcelona. Els agents es van emportar entre altres coses un disc dur extern “en el qual hi ha diferents arxius informàtics” que avalen, segons el seu parer, indicis de delicte. La veritat és que, malgrat haver estat detingut, ni Oleguer ni tampoc el seu exsoci han estat citats encara a declarar com a imputats per defensar la seva versió.

Els agents s'oposen a la petició d'Oleguer de “retornar” o “facilitar còpia” del material intervingut a casa seva. Si es fa, adverteixen els policies, “pot prevenir les parts investigades i propiciar una potencial destrucció d'elements probatoris”. El jutge Pedraz també havia demanat als policies que identifiquessin quines “fonts d'intel·ligència financera” havien utilitzat per investigar el cas. Els agents aclareixen que una part de les dades procedeixen del Sepblac, el servei de prevenció de capitals adscrit al Banc d'Espanya.

MÉS INFORMACIÓ