_
_
_
_
_

La justícia veu un frau del PP en “l’acomiadament diferit” de Bárcenas

El tribunal de Madrid nega la pretensió de l'extresorer que l'acomiadament sigui improcedent

Fernando J. Pérez

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) veu un possible frau del PP en l'anomenat “acomiadament en diferit” del seu extresorer Luis Bárcenas i ha posat el cas en mans de la Fiscalia perquè entén que hi va haver una “relació laboral simulada” entre la formació conservadora i l'antic executiu entre el 16 d'abril del 2010 i el 31 de març del 2013. En aquesta època, Bárcenas va percebre del partit 719.500 euros, a raó de 21.300 euros al mes malgrat que, considera la sentència, l'extresorer “no va prestar serveis” a la seu de Génova.

La secció cinquena social del TSJM no només porta el cas a la Fiscalia: com que el PP va tenir Bárcenas donat d'alta a la Seguretat Social durant aquest període en què no va fer cap feina per al partit, també comunica la resolució a la Tresoreria General de la Seguretat Social i al Servei Públic d'Ocupació Estatal i a la Inspecció de Treball, per la seva possible “incidència en futures prestacions de la Seguretat Social”. Així mateix, posa la causa en coneixement d'Hisenda, ja que els diners rebuts per l'extresorer no poden tenir la consideració de rendes del treball, que és la que Bárcenas va donar en les seves declaracions tributàries.

La resolució confirma en els aspectes essencial la sentència d'una jutgessa social número 16 de Madrid, que el juliol passat va deixar en un llimb la situació laboral de Bárcenas en desestimar la seva demanda contra el PP per acomiadament improcedent. Aquella resolució sostenia, no obstant això, que Bárcenas seguia en la situació d'excedència forçosa a la qual va accedir el 2004 després de ser nomenat senador. El 2010, després de la seva imputació en el cas Gürtel de corrupció, Bárcenas va deixar el Parlament, però no va quedar constància que reclamés la seva reincorporació al seu antic lloc de treball, per la qual cosa seguia en excedència.

Malgrat no estar treballant, el PP pagava 21.300 euros al mes a Bárcenas i abonava les seves cotitzacions socials fins al 31 de gener del 2013, dia en què EL PAÍS va publicar els documents de la comptabilitat secreta del PP portada per l'extresorer entre el 1990 i el 2008. Tant Bárcenas com el PP van assegurar que aquell ja no prestava serveis al partit –la secretària general popular, Dolores de Cospedal, va qualificar l'acord d'“acomiadament en diferit amb forma de simulació”–. Bárcenas va al·legar que la seva baixa a la Seguretat Social suposava un “acomiadament tàcit” i reclamava que fos declarat improcedent.

Bárcenas no va aconseguir el seu propòsit en primera instància, i tampoc ara després de presentar un recurs de suplicació davant el TSJM. No obstant això, la sala social, encara que dóna la raó al PP en l'àmbit estrictament laboral, li clava una seriosa garrotada. “No pot acceptar-se com a mínimament raonable que una empresa es permeti pagar a un treballador gairebé tres anys un salari sense rebre contraprestació per això i més si aquest salari ascendeix a 21.300,08 euros mensuals”, argumenta el tribunal. Els magistrats tampoc donen crèdit al fet que Bárcenas rebés de Génova, 13, en aquell moment “una sèrie de mitjans materials i personals perquè els utilitzi no en desenvolupament de l'activitat laboral sinó en benefici propi –despatx, vehicle, servei d'informàtica, secretària i un altre personal que acudeix a requeriment de l'actor al seu domicili”.

“Tampoc és mínimament raonable que s'extingeixi el contracte, que es pacti una indemnització diferida però que es mantingui el treballador d'alta en la Seguretat Social i en conseqüència s'abonin les corresponents cotitzacions i a més se li proporcioni tot tipus de mitjans personals i materials perquè els continuï utilitzant en benefici propi”, continua la sentència.

El tribunal conclou que “som davant d'una simulació negocial, que existeix quan sota l'aparença d'un negoci normal s'hi amaga un altre propòsit negocial”. “El normal hauria estat, si acceptem les al·legacions que fa l'empresa, haver procurat mantenir l'actor [Bárcenas] allunyat de la seu del partit atès el seu horitzó penal complicat i acomiadar el demandant si era previsible com es diu en una resolució que declarés la procedència de l'acomiadament i no abonar-li una indemnització per un import tan elevat”.

La sentència no és ferma i es pot recórrer en cassació davant la sala social del Tribunal Suprem.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Fernando J. Pérez
Es redactor y editor en la sección de España, con especialización en tribunales. Desde 2006 trabaja en EL PAÍS, primero en la delegación de Málaga y, desde 2013, en la redacción central. Es licenciado en Traducción y en Comunicación Audiovisual, y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_