Selecciona Edició
Connecta’t

La despesa per habitant en educació i sanitat es retalla el 21% durant la crisi

L'esforç públic per càpita en totes les polítiques socials baixa un 10% del 2009 al 2013

"L'Estat del benestar ha patit, sens dubte, però no s'ha destruït". La conclusió exposada aquest dilluns pel director de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), Francisco Pérez, es basa en una riuada de dades; les que ha analitzat l'IVIE, en col·laboració amb la Fundació BBVA, per aprofundir en què ha passat amb la despesa pública en polítiques socials durant els últims anys. Com era de preveure, els ajustos pressupostaris es deixen notar, tot i que de forma molt diversa: en protecció social, que inclou sobretot els pagaments de prestacions per desocupació i pensions que gestiona la Seguretat Social (encara que també polítiques de dependència, d'habitatge o contra l'exclusió), la despesa pública real per habitant tot just va baixar un 2,7% entre el 2009 i el 2013, l'últim any analitzat. No obstant això, l'esforç públic per càpita en sanitat i educació, gestionades bàsicament per les comunitats, es va retallar prop del 21% durant la crisi com a conseqüència dels ajustos pressupostaris.

En conjunt, la despesa real per habitant de totes les administracions en el que l'IVIE cataloga com a "serveis públics fonamentals" retrocedeix un 10,1% entre el 2009 (6.933 euros per càpita) i el 2013 (6.230), anys en els quals es va concentrar la retallada de la despesa, tenint en compte que els ingressos, amb dues recessions consecutives, amb prou feines van aportar a l'ajust pressupostari malgrat les pujades d'impostos. "Durant aquest període hi ha hagut una voluntat política de mantenir la despesa en pensions", va destacar el director de l'IVIE. Són drets individuals en els quals la incidència territorial de les polítiques de despesa i ingrés és mínima, com passa amb les prestacions per desocupació, en les quals el més determinant no són les decisions de les administracions, sinó el nombre d'aturats amb dret a prestació a cada territori.

L'esclat de la crisi va catapultar el dèficit públic espanyol a l'11% del PIB, i els successius plans d'ajust anunciats per intentar complir amb el que exigia Brussel·les van incloure també la sanitat i l'educació. La major retallada la va anunciar el Govern de Mariano Rajoy el 2012, en plantejar una retallada conjunta de 10.000 milions en les dues competències, de gestió essencialment autonòmica. Les dades de l'IVIE reflecteixen que el govern autonòmic de Castella-la Manxa (PP) és el que més va retallar la despesa per habitant en serveis públics fonamentals, un 30% respecte del 2009.

L'Executiu que presideix la secretària general dels populars, María Dolores de Cospedal, és el govern autonòmic que més va reduir la despesa per càpita en sanitat (un 28,5%), seguit de les Canàries (un 26,6% menys ) i Extremadura (un 23,6%). Una caiguda que contrasta amb el limitat ajust de Cantàbria (un 8% menys).

En educació, només va retallar més el govern de la Comunitat Valenciana (PP), un 28,2%, mentre que Castella-la Manxa i Catalunya van baixar l'esforç per habitant un 26,5%. L'extrem contrari el simbolitza Astúries, on la despesa per habitant en educació no només no es va reduir, sinó que va pujar un 3,2%.

L'Executiu castellanomanxec torna a ser el que més va aplicar la tisora a la despesa en prestacions socials, que en el cas de les competències autonòmiques inclouen la dependència, la política d'habitatge o les mesures contra l'exclusió social: la retallada en la despesa per càpita del Govern de Castella-la Manxa arriba al 40%, mentre que a Andalusia va ser del 35% i a les Balears del 32%. En aquesta partida, l'esforç per càpita dels governs autonòmics de La Rioja (13,1%) i de Madrid (un 4%) va augmentar entre el 2009 i el 2013.