Selecciona Edició
Connecta’t

Una anàlisi de sang detecta el 86% dels casos de càncer d’ovari

La tècnica, encara experimental, duplica la fiabilitat actual

És el primer pas d'un futur procediment de diagnòstic precoç

El test consisteix a detectar l'evolució de la presència d'una proteïna a la sang.
El test consisteix a detectar l'evolució de la presència d'una proteïna a la sang. FRANCE PRESS

Una de les claus de l'èxit en la lluita contra el càncer radica en el diagnòstic precoç. O, expressat al revés, un dels motius que explica les dificultats a l'hora d'afrontar alguns tumors és que se solen detectar tard, en fases avançades, quan l'abordatge és molt més complex.

Un exemple d'això és el càncer d'ovari, la quarta causa de mort per càncer en espanyoles després del de pulmó, mama i còlon. Si es detecta en els estadis inicials, l'èxit és enorme (el 94% de supervivència mesurada al cap de cinc anys). Però això només passa en un de cada cinc casos. La gran majoria (70%-80%, segons les dades de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica, SEOM) es diagnostiquen en una etapa avançada de la malaltia, motiu pel qual la supervivència mitjana ronda el 44%.

Això explica els esforços per trobar un mètode de cribratge que permeti el diagnòstic precoç fiable, alguna cosa similar al que s'ha aconseguit amb la mama (mamografies) o còlon (sang en femta i posterior conoscòpia). Investigadores del University College London (UCL) han anunciat aquest dilluns al Journal of Clinical Oncology una tècnica que aconsegueix identificar la malaltia en el 86% de pacients amb càncer d'ovari epitelial (el més comú, entre el 85%-90% dels casos) mitjançant una simple anàlisi de sang. La taxa aconseguida duplica els resultats actuals. En l'estudi es van analitzar més de 46.000 dones. "Són uns resultats molt prometedors”, comenta Josep Alfons Espinar, coordinador de l'oficina de cribratge del Pla Director d'Oncologia de la Generalitat catalana.

La prova perfecciona un procediment anterior que també es basa en la detecció d'una proteïna (CA125, associada a aquest tumor) al torrent sanguini i que mostra un resultat molt poc específic. Per buscar la neoplàsia s'utilitza com a referència la presència d'una determinada quantitat de la proteïna (35 unitats d'activitat enzimàtica per mil·lilitre). Però amb freqüència hi ha dones per sobre del llindar que no han desenvolupat el tumor, i, al contrari, pacients per sota del llistó i afectades per la malaltia. És una tècnica que, en diversos assajos, no ha ofert una fiabilitat superior al 41% o 44%. Ni tan sols aconsegueix la meitat d'encerts, motiu pel qual s'ha rebutjat com a possible eina de cribratge.

Els investigadors de l'UCL, per contra, no busquen una foto fixa, sinó poder interpretar com les oscil·lacions en la quantitat de proteïna a la sang poden indicar que hi ha un tumor actiu. Per fer-ho han desenvolupat un algorisme que mesura variables relacionades amb l'edat de les dones, els nivells originals de CA125 o com evoluciona la seva presència al llarg de successives anàlisis. El patró obtingut es compara amb els resultats en pacients malaltes i en estudis de casos i controls per estimar el risc de patir el tumor. En aquest cas, la identificació arriba a taxes del 86%.

Les dades fetes públiques formen part d'un assaig molt més ambiciós (UK Collaborative Trial of Ovarian Cancer Screening, UKCTOCS, amb més de 200.000 dones implicades) que pretén anar més lluny. No tan sols aspira a trobar una fórmula fiable per a la detecció precoç, sinó que també vol comprovar si l'avançament del diagnòstic és tan beneficiós que es tradueix en una reducció de la mortalitat.

Josep Alfons Espinar recorda que hi ha hagut assajos previs en els quals ja es va aconseguir avançar el diagnòstic (mitjançant la combinació de l'estratègia de la detecció de CA125 en sang –la foto fixa– i l'ecografia transvaginal). No obstant això, no es va rebaixar la mortalitat, motiu pel qual l'Institut National del Càncer nord-americà va desestimar aquesta opció com a prova de diagnòstic precoç. 

Ara, els resultats que han transcendit de l'assaig a gran escala permeten ser optimistes. "L'ocupació d'una estratègia de detecció precoç basada en un perfil individual de CA125 millora significativament la detecció comparat amb el que hem vist en assajos de cribratge precedents", relata Usha Menon, un dels principals responsables de l'assaig UKCTOCS.

L'investigador afegeix que en les pacients a les quals s'ha detectat el tumor a través del nou procediment, experimentat ja en 13 hospitals britànics en el transcurs de l'assaig, "les dades d'operacions innecessàries i complicacions es van mantenir en els marges acceptables". Malgrat això, "haurem d'esperar a finals d'any per completar l'anàlisi final del treball i determinar si els tumors detectats d'aquesta manera s'identifiquen prou aviat per salvar vides", afegeix.