Selecciona Edició
Connecta’t

Mas defensa comptar escons i no vots per a la independència

PSC, PP i C’s rebutgen que el 27-S sigui un plebiscit

Un moment de la manifestació a Barcelona de l'última Diada.
Un moment de la manifestació a Barcelona de l'última Diada.

Artur Mas ha insistit les últimes setmanes que no pensa modificar el seu pla i que convocarà les eleccions en clau plebiscitària el 27 de setembre per determinar si existeix a Catalunya una majoria a favor d'iniciar el procés cap a la independència. L'oposició, des del PP a Iniciativa, coincideixen a dir que el terme de “comicis plebiscitaris” no existeix i que simplement són unes eleccions anticipades. No obstant això, Mas concep aquesta cita amb les urnes des d'una altra òptica: diu que convocarà el 27-S en substitució del referèndum prohibit per l'Estat i el seu resultat es regirà, com qualsevol elecció, pel nombre d'escons i no de vots.

“Si no ens deixen fer el referèndum, el que no val és que ara ens diguin que n'hem d'aplicar les regles”, va afirmar la setmana passada. És a dir, considera que n'hi hauria prou, per començar el procés, amb 68 diputats, on està fixada la majoria absoluta (la Cambra té 135 escons). Actualment, CiU, Esquerra, la CUP i la diputada no adscrita Marina Geli, de MES –una escissió sobiranista del PSC reuneixen 75 diputats. L'últim sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), del març, allunya CiU i ERC de la majoria absoluta obtindria entre 63 i 61 diputats davant dels 71 actuals tot i que la CUP n'aconseguiria entre 10 i 11. Si aquestes tendències es confirmen, Catalunya seria pràcticament ingovernable, però els sobiranistes consideren que tindrien prou nombre d'escons per iniciar el procés. Tanmateix, les últimes enquestes apunten al fet que ara mateix guanyaria el “no” a la secessió.

“Ens hauria agradat votar en un referèndum. Ho hem demanat del dret i del revés, però ens obliguen a jugar amb una llei electoral i amb una legalitat que diu que guanya qui guanya en escons”, va afirmar Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, en una entrevista a aquest diari. La portaveu sobiranista no va voler preveure què passaria si aconsegueixen la majoria en parlamentaris però no en vots: “Si hi ha una majoria d'escons, hi ha una majoria. Si no, que l'Estat ens hagués deixat fer un referèndum el 9-N”, va defensar. CiU i Esquerra comparteixen aquesta estratègia: que valgui el nombre d'escons tant pel sí com pel no. A CDC, inicialment, havien parlat que l'important era guanyar en escons i en vots. Ara ja no fan aquesta distinció. “Abans que sobiranistes, som demòcrates”, assenyalen a Esquerra. Amb tot, el debat va més enllà: una majoria absoluta no serveix, per exemple, per reformar l'Estatut d'autonomia. Per fer-ho cal una majoria de dos terços.

Els sondejos apunten que ara guanyaria el “no” en un referèndum

El sotssecretari general de Convergència (CDC), Lluís Corominas, va aclarir ahir el seu objectiu. “El que farem si hi ha majoria absoluta de diputats és iniciar un procés constituent. No declararem la independència”, va matisar. L'acord subscrit per CDC, ERC i l'Assemblea Nacional Catalana estableix que el procés pot durar uns 18 mesos, que s'aprofitarien per redactar un esbós de Constitució i preparar les estructures del nou Estat. “Al final d'aquest procés no tanquem la porta al fet que hi hagi un referèndum”, va dir. En realitat, el document fixa que es farà per votar la Constitució, no la independència.

Tot aquest pla no té cap crèdit per al PSC, PP o Ciutadans. Miquel Iceta, primer secretari del PSC, mostra, per exemple, la seva estupefacció sobre com l'Executiu vol plantejar la independència a través d'unes eleccions: “En un plebiscit només es pot dir sí o no a alguna cosa i en les eleccions es voten diverses coses. Són instruments de naturalesa diferent”, afirma. “No hi ha dreceres. No hi ha manera de resoldre res semblant si no es fa amb una consulta i per fer-la cal l'acord amb l'Estat. No sé si enganyen o no, però per aquest camí no es va a la independència”. I afegeix un altre element: que els vots, en un referèndum, valen igual però en unes eleccions, en virtut de la llei electoral, no. “Cap país reconeixerà les eleccions com un mecanisme per aconseguir la independència”, conclou.

Iceta adverteix que, en unes eleccions, no tots els vots valen igual

Alícia Sánchez-Camacho, líder popular, considera que les plebiscitàries no existeixen i, sense entrar ja en el debat de vots i escons, demana a Mas que faci marxa enrere. Matías Alonso, secretari general de Ciutadans, veu l'adjectiu “plebiscitari” fora de lloc i diu que el 27-S només se celebraran unes eleccions convencionals. Alonso veu “absolutament impossible” que el sobiranisme, si aconsegueix la majoria d'escons, pugui iniciar-se un procés secessionista. “Viuen en una realitat paral·lela. És una espècie de Matrix basat en una suposada hegemonia. Espero que no passi però si segueixen en aquest camí després del 27-S estarem en aquesta disjuntiva: que el Govern apliqui l'article 155 de la Constitució [el de la suspensió de l'autonomia] o que s'apliqui el Codi Penal si hi ha delicte”.

MÉS INFORMACIÓ