Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya té el 3% de la producció científica de la UE i l’1% de patents

La Generalitat desplega programes de finançament per a empreses emergents i actuacions per portar estudiants de doctorat a la indústria

La investigadora Anna Cuscó al seu laboratori.
La investigadora Anna Cuscó al seu laboratori.

La recerca ha fet un salt de gegant en els últims 15 anys. La producció científica a Catalunya és gairebé el 30% de la que es du a terme a Espanya i el 3% de l'europea, en tots dos casos gairebé el doble del que li correspondria per població. No obstant això, aquests resultats continuen sense traslladar-se a l'empresa. Prova d'això és que les patents sol·licitades amb prou feines són l'1% del total del continent, per sota del que li tocaria, i que la inversió en R+D+i de les empreses no ha fet sinó descendir durant la crisi fins al 0,86% del PIB. Després d'haver posat el focus en la recerca, la Generalitat treballa ara per afavorir la transferència de coneixement del laboratori a l'empresa.

El transvasament de la recerca a l'empresa és un coll d'ampolla complex. “Aquest pont entre la ciència i la indústria és el que es coneix com la vall de la mort”, recorda el consultor Miquel Puig. La qüestió és clau. La indústria catalana ha guanyat competitivitat en els últims anys sobretot a través dels salaris, però una vegada esgotada aquesta via ha de buscar-la mitjançant la millora dels processos productius. I això suposa invertir en R+D+i. Josep Maria Martorell, director de Recerca de la Generalitat, està d'acord amb el diagnòstic. “També és qüestió de temps. En els últims 15 anys s'ha fet un gran salt en el terreny científic, però perquè aquests resultats arribin en el sector productiu calen anys”, afirma.

Un dels ponts entre les dues ribes el constitueixen els centres tecnològics. La Generalitat ha impulsat la fusió dels sis centres catalans de la xarxa Tecnio, que haurà de culminar el 2016 sota el paraigua d'Eurecat. En una primera fase, ja s'han embarcat en el projecte Ascamm, Barcelona Digital, Cetemmsa i Barcelona Media. Posteriorment s'hi afegiran el CTM i Leitat. “Alguns centres tecnològics, els d'origen industrial, han tingut una filosofia més propera a les empreses del territori”, va assegurar Xavier López, director executiu d'Eurecat, en la Jornada sobre Economia Industrial organitzada per la Fundació per la Indústria, que va constatar que gran part de la recerca no està connectada amb el teixit empresarial.

El degà d'Economia i Comunicació de la Universitat de Vic, Xavier Ferràs, convé que “el subsistema de la recerca funciona”, però segueix sense estar imbricat amb l'empresa. “El mercat no té prou força perquè el coneixement arribi a la indústria”, considera Ferràs, que posa sobre la taula la qüestió dels diners: passar de l'1,5% al 3% del PIB en R+D+i requeriria 3.000 milions d'euros. Xavier Puig opina que incidir en els centres tecnològics per avançar cap a un model més potent “no és un problema de diners”, ja que es necessitaria una injecció de 38 milions. “No està fora del nostre abast ni és impossible”, afirma.

La comunitat científica i empresarial assenyala la necessitat de crear un ecosistema, en el qual també hauria d'haver-hi finançament privat per a projectes d'innovació. Martorell recorda que aquests ecosistemes es desenvolupen en països “oberts, competitius i amb política pressupostària”. “Espanya no té una política agressiva o sensible amb la innovació i Catalunya no té les competències per fer-ho”, assegura.

“Hi ha un baixíssim percentatge d'integració laboral dels doctors”, assegura el director de Recerca de la Generalitat

A més de promoure la integració dels centres tecnològics perquè competeixin per projectes europeus, la Generalitat ha adoptat noves mesures per apropar la recerca a l'empresa. “Hi ha un baixíssim percentatge d'integració laboral dels doctors”, sosté Martorell. Per això, l'Executiu català ha creat un programa de doctorats industrials, que consisteix que els universitaris puguin fer la tesi doctoral en una empresa.

Anna Cuscó està elaborant la seva tesi a l'empresa Vetgenomics, SL. El projecte, explica, es basa a analitzar el microbioma de la pell dels gossos abans i després d'un tractament per a un possible desenvolupament posterior. “És un programa interessant perquè et permet una doble formació i entrar en contacte amb el món empresarial”, diu. Aquests estudiants són contractats per l'empresa però cofinançats per la Generalitat. Fins ara hi ha 150 projectes en marxa i s'ha obert una convocatòria per 75 més. Aquests programes requereixen, a més, un curs de formació empresarial. Allà, explica Cuscó, hi ha estudiants de totes les àrees, des de psicòlegs fins a advocats. “És una bona oportunitat per captar talent i estrènyer vincles entre la universitat i els grups de recerca. Per a la universitat, és una manera d'exportar el coneixement a l'empresa. I per a l'estudiant, una sortida laboral, perquè si el projecte té èxit el més probable és que se'l fitxi”, assegura Armand Sánchez, director general de Vetgenomics.

La segona pota que està intentant cobrir la Generalitat és la del finançament. El llançament d'una start up, si té èxit, exigeix tres fases. I totes tres necessiten capital. En la primera, l'Executiu subvenciona per 25.000 euros; en la segona, entre 100.000 i 150.000, i en la tercera, quan es produeix el salt al mercat, es presta diners a parts iguals amb un inversor privat. Martorell considera que el capital interessat en aquests projectes comença a moure's, al marge de les xarxes tradicionals de les escoles de negocis o del capital de risc. “Hi ha un teixit d'inversors que prové de fons que està disposat a finançar aquest tipus de projectes”, sosté.